La política d’habitatge torna a escalar posicions en l’agenda estatal després del revés parlamentari del passat 28 d’abril, quan el Congrés va tombar el decret impulsat pel govern espanyol que incloïa, entre altres mesures, la pròrroga dels contractes de lloguer i el límit del 2% en l’actualització de rendes. La derrota, amb el vot en contra de Junts, el PP i Vox i l’abstenció del PNB, va evidenciar les tensions dins de la majoria d’investidura i, especialment, el distanciament entre Sumar i Junts per Catalunya, dos partits que tenen trencades les relacions. L’endemà que els juntaires obrissin la porta a aprovar la pròrroga si es fan modificacions i s'aprovava un paquet de rebaixa fiscal en matèria d'habitatge, fonts de Sumar insisteixen que la seva prioritat “sempre ha estat clara”: aprovar una pròrroga dels lloguers que aporti “certesa i estabilitat a tres milions de persones”. Segons remarquen, durant el període en què la mesura va estar vigent, milers de famílies se’n van poder beneficiar, i asseguren que continuaran pressionant fins a recuperar-la.

Des de l’espai liderat per Yolanda Díaz, que no tanquen la porta a les propostes de Junts i a modificar el decret, subratllen també que la iniciativa disposa d'un ampli suport social —xifrat en el 75% de la ciutadania— i es mostren convençuts que acabarà tirant endavant. En paral·lel, situen com a prioritàries altres mesures per fer front a la crisi d’habitatge, com ara “tancar el forat dels lloguers de temporada i d’habitacions”, que consideren vies d’escapament del mercat regulat. Sumar defensa que en els darrers mesos ha treballat per construir una majoria parlamentària que permeti aprovar aquestes mesures i assegura que l’acord és possible. Ara bé, apunten directament a la “voluntat política” de Junts i del PSOE com a factors determinants per desencallar la situació. “En una negociació, tothom posa propostes sobre la taula, i a partir d’aquí es parla i es negocia”, indiquen les mateixes fonts, que asseguren que estan traslladant diferents escenaris per dibuixar un “perímetre d’acord”.

Junts manté les exigències amb el decret

Per la seva banda, Junts ha començat a moure fitxa després d’haver estat clau en la caiguda del decret. Els de Carles Puigdemont plantegen una proposta alternativa centrada en incentius fiscals i reformes legals per dinamitzar el mercat de l’habitatge. Entre les mesures que defensen hi ha la recuperació de desgravacions per hipoteca, lloguer i comptes d’estalvi, un model que, segons remarquen, “ja existia el 2013 i és assumible”.

En paral·lel, els juntaires s’obren a avalar una nova pròrroga dels lloguers, però amb condicions. Consideren que el decret impulsat per Sumar és un “nyap” i reclamen modificacions substancials, com ara que només es puguin acollir a la pròrroga els inquilins que estiguin al corrent de pagament, o que els propietaris puguin recuperar l’habitatge per necessitat pròpia o familiar encara que aquesta clàusula no consti en el contracte. També defensen que l’actualització de les rendes es faci d’acord amb l’índex de referència (IRAV) impulsat pel govern espanyol, i volen evitar que els grans tenidors esquivin els límits de preus en zones tensionades a través de pròrrogues contractuals.