L'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría presenta la seva candidatura a la presidència del Partit Popular, segons ha anunciat en una piulada de Twitter. Santamaría ha convocat els mitjans a les 13h a la porta del Congrés dels Diputats, on s'ha reivindicat com un projecte "integrador", en al·lusió a la resta de contendents que es postul·lin per a la plaça. "Al PP sempre hem encertat quan ens gem obert a la societat, un projecte obert i en positiu, s'ha de construir obrint-nos, cooperant, integrant-nos, tots ens hem de sentir integrants" ha dit la precandidata.
La presentació arriba l'endemà que el dirigent gallec Alberto Núñez Feijóo renunciés a disputar-se el lideratge de la formació. A les 11 h, la secretària general María Dolores de Cospedal tenia convocada una Junta Directiva Nacional del PP de Castella-la Manxa per comunicar que també feia el pasa endavant. Santamaría ha dit al respecte que havia informat la resta de rivals, per bé que no ha concret a qui s'havia adreçat en concret.
Sobre Cospedal, no ha volgut fer apreciacions, en al·lusió a la batalla que ara s'obre. "Ho dirà la militància" ha respost per tancar la qüestió.
L'exvicepresidenta, però, s'ha reivindicat com el llegat dels anys de Mariano Rajoy al capdavant del PP. Ha insistit en què la tasca d'oposició seria clau per tornar al govern espanyol.
Hoy martes, a las 13h y en el acceso del @Congreso_Es, he convocado a los medios de comunicación para presentaros mi candidatura a la presidencia del @PPopular
— Sáenz de Santamaría (@Sorayapp) 19 de junio de 2018
Santamaría (Valladolid, 1971) va ser segona de la seva promoció d'advocats de l'Estat, una de les oposicions més complicades per a la funció pública i amb 46 anys n'ha estat durant més de 10 la mà dreta de Rajoy. A favor hi juga la projecció pública forjada durant el temps com a portaveu de la Moncloa, gairebé 5 anys, la valoració positiva que en fan les enquestes d'entre els companys de gabinet de ministres, el valor negociador que li adjudiquen partits com el PNB i la possibilitat que la seva línia política suposi la continuïtat del fins ara president —és a dir, un PP escindit de l'ala liberal de José Maria Aznar.
En contra de la candidatura hi juguen arxienemics com l'exministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i els rumors apunten que ella hauria estat l'artífex que deixés de ser ministre. Margallo mateix va assegurar fa uns dies que faria "tot el que fos possible" perquè ella no arribés a portaveu del grup parlamentari, ni dirigent de la formació.
De fet, el polític valencià és un dels qui es presenta a aquesta contesa, juntament amb el diputat i vicesecretari del PP, Pablo Casado, el diputat José Ramón García Hernández i l'expresident de Noves Generacions del País Valencià, José Luis Bayo.
Feijóo, el preferit pels votants del PP segons alguns sondejos, va renunciar a presentar batalla al congrés dels dies 20 i 21 de juliol, tot apel·lant al compromís que hauria adquirit amb la ciutadania gallega, que li va reeditar la majoria absoluta el 2016, en les eleccions autonòmiques –únic president del PP que manté aquest mèrit. "No puc fallar als gallecs perquè seria fallar-me a mi mateix. Soc president de la Xunta perquè una majoria de ciutadans ho ha decidit així a les urnes", va dir en diverses ocasions.