L'entitat unionista Societat Civil Catalana va destituir ahir de forma fulminant el seu president, José Rosiñol, i tres membres de la seva direcció, Ferran Brunet, Míriam Tey i Sixto Cadenas, per presumptes irregularitats econòmiques, segons ha avançat Crònica Global.

La mesura va ser aprovada per la junta directiva, que va nomenar Àlex Ramos com a nou president.

Amb tot, i sempre segons l'esmentat mitjà, Rosiñol ha convocat pel seu compte i emparant-se en els estatuts de l'entitat una assemblea general per al 17 de gener de l'any vinent amb un ordre del dia que inclou la "ratificació dels càrrecs de la junta i el president", el que dona a entendre que l'equip de Rosiñol no accepta la decisió de la junta i promou, per tant, obrir un cisma al si de l'entitat.

Contractes no supervisats

Les irregularitats econòmiques de què s'acusa l'equip fulminat apareixen en una sèrie de contractes a subministradors que no haurien passat pel control de la junta directiva, la qual cosa hauria portat a detectar un conflicte d'interessos entre els contractes subscrits per Rosiñol amb l'empresa Manifiesto, en la qual està empleat el mateix expresident.

L'esmentat mitjà especifica que els contractes amb Manifiesto van representar el 51% del total de despeses de SCC en 2017 i el 60% del 2018, i a això cal afegir una transferència de 21.000 euros al mes a la mateixa empresa sense informar de la seva raó ni propòsit la junta directiva.

Nou a cinc

En aquests moments, el nou president aglutina una majoria de nou membres en la junta, enfrontada als cinc de la part de Rosiñol, la qual cosa vaticina tensió en l'assemblea del 17 de gener.

Entitat contrària a la independència

L'entitat va néixer l'any 2014 amb la intenció d'aglutinar l'espanyolisme i com a revers de l'Assemblea Nacional Catalana. Alguns dels seus fundadors provenien de l'extrema dreta. Fins al dia d'avui s'ha significat pels seus atacs sistemàtics a l'independentisme.

Ahir mateix, SCC, al costat d'Advocats Catalans per la Constitució, va presentar un escrit al Tribunal de Comptes on denuncien el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del seu govern per l'organització del referèndum de l'1-O a assenyalar-los com a responsables d'una despesa de gairebé dos milions d'euros (que segons afirmen podrien arribar a ser 80 milions) de l'erari públic per fer efectiu el referèndum.