El sector socialdemòcrata de Ciutadans ha aconseguit elevar al congrés del partit dues esmenes a la ponència de valors de la formació, en les quals defensa mantenir la menció al "socialisme democràtic" com una de les fonts ideològiques de la formació, al costat del "liberalisme progressista".

La ponència de valors promoguda per la cúpula de Ciutadans per al procés congressual que se celebrarà el pròxim 4 i 5 de febrer va suprimir les referències al "socialisme democràtic" que recollia l'ideari aprovat al congrés que la formació va celebrar el 2007.

Una modificació que va generar malestar a l'ala esquerra del partit, que ja es va quedar el passat 17 de desembre, en la reunió del consell general del partit, a només tres vots de frenar el nou ideari promogut per la direcció, quan l'esmena a la totalitat a l'esborrany de la ponència de valors va recollir un total de 20 vots a favor, 23 en contra i 2 en blanc.

Ara entre les esmenes que han estat seleccionades per les diferents comissions de treball del consell general del partit i que seran debatudes i votades en la IV assemblea general de febrer, dues d'elles pertanyen al sector socialdemòcrata i proposen, entre d'altres aspectes, recuperar aquella al·lusió al socialisme democràtic.

Una d'elles, presentada pel diputat al Parlament Sergio Sanz des de l'agrupació de Premià de Mar (Maresme), és una esmena a la totalitat en la qual es proposa un nou text que incideix en que l'"ideari bàsic de Ciutadans es nodreix del liberalisme progressista i del socialisme democràtic".

"En l'articulació de tots dos -afegeix l'esmena- hi trobem els principis que avui fonamenten la convivència en totes les societats avançades. Aquestes tradicions polítiques parteixen d'una base comuna configurada en l'època de la Il·lustració: el predomini de la raó, per damunt dels sentiments i les tradicions, en l'enfocament dels problemes polítics".

En aquest sentit, prossegueix el text, "això comporta, molt especialment, l'afirmació dels drets i les llibertats individuals de les persones davant unes suposades identitats col·lectives, la preocupació per la realitat i pels problemes quotidians més que pels símbols i els mites, la utilització d'arguments raonables en lloc de dogmes ideològics inamovibles".

Una argumentació que apareix de forma idèntica en una altra esmena promoguda des de l'agrupació de Màlaga Centre per la diputada al parlament andalús María Carmen Prieto Bonilla, en un text en el qual s'incideix a més en què C's té el seu "origen" a Catalunya i "posteriorment es projecta a tot Espanya".

Les raons del naixement de C's, diu el text, van ser "fer front a l'ofec per al conjunt de la societat catalana" de "polítiques nacionalistes identitàries que pretenen homogeneïtzar culturalment una societat plural i diversa", desenvolupades tant per partits nacionalistes com "pels que no es consideren com a tals"; a més "del buit de representació que existia a l'espai del centreesquerra no nacionalista".

Però l'esmena recorda que també des d'altres parts d'Espanya es va reclamar un "gir similar", davant l'"incert camí al qual condueix un Estat de les autonomies" que està "amenaçat" pels canvis estatutaris de partits nacionalistes; i per "superar l'agra confrontació" entre PP i PSOE.

No obstant això, entre la vintena d'esmenes acceptades sobre aquesta ponència també apareix una altra que es desmarca totalment de les del sector socialdemòcrata i fins i tot va més enllà de la proposta de la cúpula.

Així, si a l'ideari promogut per la direcció es defineix a Ciutadans com "partit liberal, progressista, demòcrata i constitucionalista", l'esmentada esmena reclama que "desaparegui" la paraula "progressista".

De les gairebé 900 esmenes que es van presentar des d'agrupacions de tot Espanya, les comissions de treball de les ponències de Valors, Estatuts i Estratègia n'han seleccionat 60 (20 per ponència), mentre que les que han estat rebutjades seran sotmeses a una nova votació demà per tots els afiliats, de les quals s'elegiran 15 esmenes més, cinc per ponència.

Aquestes 75 esmenes finals, 25 per a cada ponència (Valors, Estatuts i Estratègia), seran debatudes i votades pels gairebé 600 compromissaris a la IV assemblea general del 4 i 5 de febrer.