La cursa per liderar el Partit Popular troba en la gestió del conflicte sobiranista una poderosa arma entre els candidats per treure avantatge dels adversaris i marcar perfil en l'estratègia pròpia de campanya. Les tensions segueixen entre Generalitat i Estat, sumat a la mà estesa del nou govern de Pedro Sánchez i el repte d'impedir la puixança de Ciudadanos, ha portat els contendents populars a elevar el to sobre les possibles mesures a aplicar a Catalunya i seduir l'escàs 7% de militants proper dijous dia 5 de juliol votarà la primera volta de de primàries.

L'exvicesecretari de Comunicació, Pablo Casado fa dies es reivindica des de les essències del PP de l'expresident José María Aznar, de consolidació del projecte nacionalista español, i combat frontal al procés. En el seu recorregut #LaVueltaAEspaña ha tingut parades simbòliques a Ermua i Altsasu, ha advocat per retorn de personalitats com Maria San Gil –un dels principals ariets del PP basc contra ETA– i s'exhibeix amb orgull a xarxes amb la samarreta de la Selecció. Durant l'auge del procés, va participar de les manifestacions unionistes com Societat Civil Catalana.

Per això, Casado, va sortir en defensa d'una figura essencial a España com el cap de l'Estat, davant la plantada de la Generalitat a la visita de la Casa Reial als Premis Princesa de Girona i la solitària presència la delegada del govern central Teresa Cunillera. "No toleraré ultratges al Rei d'Espanya si esdevinc president de la formació. És una vergonya que el president del Govern espanyol deixés sol al cap de l'Estat i que ni tan sols s'hagués planificat una visita digna per una autoritat tan estimada, tan rellevant i tan vertebradora per a tota la nació espanyola com Felip VI" va reblar.

De facto, les paraules de l'exvicesecretari suposaven una crítica directa a l'exvicepresidenta Soraya Sáenz Santamaría i l'exvicesecretària general Maria Dolores de Cospedal. L'entorn de Casado creu que les podria afavorir el baix nombre d'inscrits per votar a les primàries –ja que podrien estar molt relacionats amb càrrecs públics, i un possible retorn del favors. Per això, ell carregava contraa les xiulades del sobiranisme al monarca que s'havien produït en presència de l'antic govern de Rajoy –com en la manifestació pels atemptats del 17-A o partits al camp del Barça.

Cospedal també abraça les mesures de xoc, conscient que competeix per un públic cap a posicions més puristes, i similar al de l'exvicesecretari. D'una banda, va apuntar en una entrevista a OK diario la possibilitat d'il·legalitzar els partits independentistes. "Si els partits independentistes actuen amb fins i mitjans il·lícits, se'ls ha d'il·legalitzar" va exposar. El fet és que Casado ja havia dit a l'octubre de 2017 que "a títol personal" no descartava aquesta modificació en la llei electoral, però el coordinador general Fernando Martínez-Maíllo, va considerar que no era la "posició oficial".

En segon lloc, Cospedal dispara contra Santamaría, en considerar que el 155 s'hauria d'haver aplicat també a TV3 –com de fet, s'ha especulat que defensaven determinats membres del gabinet ministerial de Mariano Rajoy, propers a la candidata. "Es va buscar anar acompanyats pel PSOE" va justificar per no haver pres una decisió, que ella creu que va perjudicar el PP, en la dura competició a la dreta amb Cs. De les declaracions de Cospedal, però, es despren un retret als afins a l'exvicepresidenta espanyola, als qui deixa del costat del 155 que finalment es va dur a terme.

Per la seva banda, Santamaría busca presentar-se com la candidata capaç de retornar al govern d'Espanya, per tant, el vot estratègic per aturar les "concessions" del PSOE. Això li serveix per superar la creença estesa a la Ciència Política sobre que les bases sempre afavoriran posicions més ideologitzades –com Casado o Cospedal. Per aquest motiu, centra l'atac en Sánchez per la voluntat d'aquest que Institucions Penitenciàries accepti tramitar l'apropament de presos d'ETA i els polítics catalans per la causa de l'1-O. "És posar a cuidar les gallines a la guineu" va dir sobre el gest. 

La crítica a la "manca de projecte" alternatiu per fer front a la situació Catalunya, a més d'insistir en el fracàs de l'Operació Diàleg per impedir que al 2017 s'abracés la unilateralitat, l'aporta el seu arxi-rival, l'exministre d'ExteriorsJosé Manuel García-Margallo. Aquest és l'únic dels principals candidats que advoca per una estratègia de la pastanaga, que passa per una reforma constitucional que serveixi per donar cabuda a les diferents sensibilitats territorials com la del sobiranisme català; però que tanmateix, en cap cas hauria de cursar amb autodeterminació.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat