En la seva actuació com a garant dels drets i llibertats dels ciutadans enfront dels poders públics, el Síndic de Greuges està investigant si l’actuació de la Fiscalia contra l’1-O pot haver transgredit la legalitat. Així ho ha assegurat el mateix síndic, Rafael Ribó, en una roda de premsa aquest dimarts. Ribó ha considerat que el ministeri públic s’ha “extralimitat” en les seves funcions. A més a més, ha recordat que la celebració d’un referèndum no és cap delicte a l’Estat espanyol. El document presentat ha estat elaborat amb la col·laboració de juristes experts en la matèria

En aquest sentit, Rafael Ribó ha recordat que la convocatòria “d’eleccions generals, autonòmiques o locals o consultes populars per via de referèndum” fet per autoritats o funcionaris mancats de competència va deixar de estar tipificat com a delicte el 2005. La llei derogatòria establia que eren “conductes que no tenen prou entitat per merèixer el retret penal, i encara menys si la pena que es preveu és la presó”. És per això que ha considerat “inadequat i desproporcionat” recórrer a la via penal.

D’aquesta manera, ha apuntat el Síndic, la persecució penal queda limitada al delicte de desobediència que suposaria desacatar el mandat del Tribunal Constitucional. Aquest mandat, ha afegit, va dirigit “únicament i exclusiva a les persones que encarnen els poders públics” i que han rebut una notificació. Estendre-ho a “qualsevol particular o persona” no inclosa en la interlocutòria seria “un excés no emparat en la normativa vigent”.

El fiscal ha de cessar

Per altra banda, el Síndic de Greuges ha recordat que, en la seva instrucció, el fiscal fa referència a “actuacions per impedir el referèndum il·legal”, però que no precisa els delictes que haurien de ser investigats i perseguits. “És necessari i exigent que ens mantinguem en el dret penal democràtic i garantista, que no obrim cap porta a errors indesitjables que puguin suposar limitacions de drets”, ha advertit.

Rafael Ribó també ha recordat que, segons l’estatut orgànic del ministeri fiscal i la Llei d’enjudiciament criminal, “el fiscal ha de cessar les seves diligències tan aviat com s’assabenti de l’existència d’un procediment judicial sobre els mateixos fets”. És per aquest motiu que ha considerat que la Fiscalia “hauria de deixar la seva actuació” com estableix la llei, perquè ja hi ha una actuació judicial.

Coordinació policial

En la seva compareixença, el Síndic de Greuges també s’ha referit a actuacions concretes, com la confiscació de cartells polítics, que podria vulnerar el dret a la llibertat d’expressió, o el tancament de pàgines web vinculades al referèndum sense requeriment previ, que seria “absolutament fora de la legalitat”. Sobre el fet d’investigar més de 700 alcaldes, “molt abans” de la possible comissió d’un suposat delicte, ha dit que és una “desproporció manifesta”.

Finalment, sobre la coordinació dels cossos policials a instàncies de la Fiscalia, Rafael Ribó ha assegurat no es donen les condicions perquè això sigui així. Ribó ha avisat que “en cap cas estaria justificat que les tasques de manteniment de la seguretat i l’ordre públic hagin de quedar a les ordres del Ministeri de l’Interior per ordre d’un fiscal”. D’acord amb l’Estatut, això correspon als Mossos d’Esquadra i la Generalitat. Ha denunciat que s’ha fet “sense base legal ni constitucional”.