Junts per Catalunya i Avenç Nacionalista van signar un pacte per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals de Manresa del pròxim maig del 2027. La capital del Bages és la ciutat més poblada en la qual Esquerra Republicana governa (conjuntament amb el PSC i Impulsem Manresa) i, de cara al 2027, els juntaires, amb el lideratge de Ramon Bacardit, volen destronar l'alcalde republicà, Marc Aloy. Per fer-ho, com en altres zones del país, estan duent a terme un reagrupament de l'espai que representava Convergència i Unió. Per això, Avenç Nacionalista, actualment amb dos regidors al consistori manresà i que en les anteriors eleccions es va presentar sota les sigles del Front Nacional de Catalunya (FNC), ha volgut sumar-se a Junts. El seu líder és Sergi Perramon, un jove polític nascut el 1993 que ja va passar per les files de Convergència durant l'etapa del tripartit. En aquesta entrevista, Perramon repassa la seva trajectòria política, els seus "no" a Sílvia Orriols i a Aliança Catalana, la voluntat de recosir l'espai nacionalista a Manresa sumant també Impulsem i el seu projecte per Manresa.
Els seus orígens són a Convergència. Quina evolució política i personal ha fet per acabar creant Avenç Nacionalista?
Comença des d'una edat molt prematura. Jo vinc d'una família de pagès catalana i catalanista del barri de les Escodines de Manresa. Sempre teníem aquella màxima tan catalana de no embolicar-se més enllà d’anar a treballar. Entre les meves mans va aparèixer el llibre de La Nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba i em va fer despertar la meva inquietud política. Em vaig preguntar què podia fer per seguir aquest llegat del nacionalisme català. Eren els anys del tripartit i vaig creure que l’opció més nacionalista en aquell moment estava en el president Mas. En aquella campanya, jo entro a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya. Vaig estar-hi uns tres anys militant, fins que per qüestions d’estudis me’n vaig haver d’anar a Porto. Durant el procés independentista vaig col·laborar de forma civil, però després, tal com ho van portar a terme els líders del procés, em vaig emportar una decepció important i em va fer perdre la confiança en els partits majoritaris. Durant la Covid-19, jo vivia en un pis de 40 metres quadrats al centre històric de Manresa i, amb tot el temps per pensar, vaig llegir Cartes des de la Presó, de Carrasco i Formiguera. Allà em vaig topar amb una frase de les seves cartes que enviava a la seva senyora on deia: “Vull morir amb la consciència tranquil·la i fent allò que cal per al país”. Aleshores, em vaig plantejar si algun dia tenia descendència m’havien de preguntar què havia fet pel país mentre s'ensorrava davant dels meus nassos. Vaig pensar que la millor forma de participar de la política seria en l’àmbit municipal.
Per tant, vostè ja no va formar part del PDeCAT ni va haver de decidir si quedar-s’hi o passar a Junts…
No. En els moments de la Covid-19 va ser quan vam agrupar una sèrie de persones i vam intentar muntar una candidatura a Manresa de cara a les eleccions del 2023.
Com va acabar al Front Nacional de Catalunya (FNC)?
Com tots sabem, vivim en una partitocràcia i per presentar-se a les eleccions municipals ho pots fer de dues formes: amb una agrupació d’electors, però que en ciutats de 80.000 habitants és una quimera, i l’altra és a través d’un partit. Aleshores, l’FNC tenia un decàleg de deu punts que eren merament nacionalistes. En aquell moment, em costava confiar en els partits del procés i vaig establir contacte amb ells. L’única cosa que els demanava era que respectessin el principi de municipalitat: que nosaltres féssim el programa i que pogués escollir la llista.
I per què i quan l'abandona?
Ells van respectar aquest principi de municipalitat, però després no ens vam sentir massa acompanyats.
En quin sentit?
Nosaltres vam competir en una ciutat mitjana del país amb una sabata i una espardenya. Érem una llanxa motora competint contra grans transatlàntics. Vam demanar aixopluc i assessorament, però ens vam sentir bastant desemparats. Hi va haver una sèrie de promeses que ens van fer durant la campanya que no van arribar. Més enllà d’això, el que va ser el desllorigador va ser quan va començar la maquinària del mandat: el partit va fer una evolució de direcció i s’hi van començar a posar una sèrie de perfils amb els quals no em sentia còmode. Com nosaltres ja teníem una sèrie d’actius humans a Manresa, ja des del principi vam fer un grup municipal propi.
Quin tipus de perfils es van incorporar dins de l’FNC?
Quan vaig entrar l’FNC era un partit netament independentista amb deu punts que eren nacionalisme íntegre. Després, hi va haver una sèrie de perfils que s’escuraven en posicions més radicals amb les quals jo no em sentia representat. Per això, de seguida que ho vam veure, vam decidir que ens configuraríem com a Grup Municipal Nacionalista. Vaig mantenir una certa relació amb la direcció de l’FNC després, però la gota que va fer besar el got va ser el dia que jo vaig anunciar que no em presentaria en cap candidatura a les eleccions al Parlament, malgrat que tenia ofertes, i de cop i volta vaig veure el meu nom a les llistes provisionals. Va ser un acte de deslleialtat.
A vostè se l’ha criticat molt, perquè sectors d’esquerres consideren que l’FNC és un partit d’extrema dreta. Creu que és així?
L’FNC que jo vaig conèixer, no. Ara mateix tampoc el segueixo gaire, però sí que és veritat que des de l’auge d’Aliança està optant per un discurs més semblant al que tenen altres partits de dretes en l’àmbit europeu.
En les pròximes eleccions es presentarà amb Junts a Manresa. Com va sorgir la idea d’anar plegats?
Sorgeix de forma natural. En el transcurs de l’actual mandat ens hem anat adonant que tenim una estratègia de ciutat molt semblant. Com que vaig estar un temps a Convergència, sí que coneixia el seu candidat, que és el cap de l’oposició, en Ramon Bacardit. Amb el seu equip ha sigut molt fàcil establir sinergies. També hi ha una qüestió pragmàtica: si nosaltres no aconseguim reagrupar tot aquest espai, molt probablement el 2027 hi haurà el govern que hi ha ara. I la nostra intenció és fer un gir de 180 graus a la ciutat i, en un temps d’egos forts, de polarització, nosaltres fem un exercici que poca gent és capaç de fer, que és el de reunificar tot un espai per crear un govern fort i ser la primera força. Tot el que sigui el contrari, és defensar la parròquia, defensar la capelleta i defensar egos personals.
I en l'àmbit de les sigles, què diferencia Junts i Avenç Nacionalista, perquè siguin dos actors diferents i no siguin el mateix?
Avenç Nacionalista és un projecte que neix en l’àmbit estrictament municipal a Manresa. Som nacionalistes, i hem nascut amb la voluntat de reagrupar tot aquest espai que ha quedat fragmentat després del procés per crear governs forts a ciutats catalanes on el context sigui semblant a Manresa. És a dir, un espai molt fragmentat i on es trobin lideratges capaços d’unificar un espai. És un projecte municipal, però amb una vocació nacional. No naixem per crear un altre espai, sinó per compactar-lo.
Quins altres municipis es troben com Manresa?
Hi ha converses molt preliminars a diferents llocs del país, com a les Terres de l'Ebre fins al Maresme. On sí que s'ha posat fil a l'agulla ara mateix és a Sant Cugat del Vallès, on ja s'estan establint converses amb altres formacions a través de Lluís Fernández Alà.
Però a Sant Cugat ja hi governa Junts...
Efectivament. Amb coalició amb altres partits. Però cal tenir en compte que en les darreres eleccions fins a quatre o cinc partits del mateix espai van concórrer a les eleccions sense tenir representació. Estem parlant de milers de vots tirats a la brossa. Tindrem una governança més còmoda si haguéssim anat junts. No dic que Junts hagi hagut d’anar amb aquest espai, però si haguessin anat junts, potser hauríem tingut representació.
En aquest cas, la idea seria anar amb Junts, com passa amb Manresa?
Tot això s'anirà veient a mesura que avancin les converses. Hi ha hagut converses informals i espero que més endavant es puguin formalitzar, però si no ho aconseguim, ho intentarem fer nosaltres. En les anteriors eleccions es van presentar des de Convergents fins a una llista independent de l’ANC i el PDeCAT.
Hi ha diverses veus que consideren que Junts és massa d'esquerres. Vostè opina això?
Cal entendre on neix Junts: ho fa apel·lant al que va ser Junts pel Sí, que va néixer per fer la independència de Catalunya i agrupa diferents sensibilitats. Podies trobar des d’un comunista fins a un conservador que venia d’Unió Democràtica, perquè hi havia una premissa superior: la independència de Catalunya. En el moment en el qual aquest horitzó es difumina per la repressió de l’Estat espanyol, els catalans prioritzen buits ideològics que Junts no ocupa. És veritat que Junts ha estat poc definit ideològicament i crec que això els fa perdre identitat pròpia, malgrat que jo no sóc ningú per posar-me a casa seva. Tots sabem que Junts és el partit del president Puigdemont i que va venir a fer la independència, però en un context en què, malauradament, s'està polaritzant entre la dreta i l'esquerra, Junts queda orbitant en un horitzó que ha quedat difuminat. És important no perdre aquest horitzó, perquè Catalunya necessita un Estat, però també considero que aquest espai ha de tornar-se a repensar: des dels anys 80’ el nacionalisme català d’ordre no s’ha repensat i hem anat improvisant. Ara ha de ser un moment de lucidesa. Hem viscut uns anys de decepció i desencís, però jo sóc molt optimista perquè comencem a veure ments lúcides que estan intentant replantejar el nacionalisme. El nacionalisme català ara mateix necessita salvar la llengua i tornar a crear múscul.
Creu que en els últims mesos Junts s’està redreçant i està tornant al que era Convergència?
No et sabria contestar. Jo parlo des de fora, però sí que hi ha veus municipals, com ara Ramon Bacardit o candidats al Maresme, que reclamen que Junts torni a ocupar aquest espai. És important que se sentin les veus dels candidats als municipis, perquè són els que estan més a prop dels ciutadans.
Quina influència ha tingut el president Mas en el fet que Manresa s'estigui reagrupant a aquest espai?
El president Mas ha sigut conseller, com a persona de saviesa, recorregut i molt valorada. Li vaig demanar què feria en les meves circumstàncies, de la mateixa forma que ho va fer Ramon Bacardit. Ell és partidari de la unió.
D'altra banda, hi ha una formació a Manresa que té dos regidors, que és Impulsem Manresa. La seva idea també és agrupar aquesta formació que provenia de les restes del PDeCAT. Com van les converses?
Hem parlat amb ells i necessiten els seus tempos. La posició que tenim nosaltres és diferent d’Impulsem, perquè Junts i Avenç estem a l’oposició i tenim més marge de mobilitat. En canvi, Impulsem pertany a aquest govern tripartit i estem expectants a veure quin pas fan. Nosaltres respectarem els seus temps i el nostre desig és que s’hi puguin sumar.
Una de les qüestions força comentades és que, a vostè, Aliança li va oferir ser cap de llista a Manresa, però també en les eleccions al Parlament de Catalunya per la demarcació de Barcelona. Per què no va voler?
Perquè em vull centrar en política municipal. Quan vaig entrar el 2003 en política, no ho vaig fer per projectar-me al Parlament o fer créixer un projecte polític. Quan estava tancat a casa meva durant la Covid, el meu objectiu era canviar 180 graus el rumb de la ciutat. Trobava que Aliança no era una proposta que tingués una intenció real de governar la ciutat de Manresa, sinó de sacsejar el taulell polític. D’altra banda, per a qualsevol persona que estima el país i que és nacionalista català, servir el seu país des del seu màxim òrgan representatiu sempre és un honor i agraeixo la seva oferta, però no era una candidatura que pogués sumar prou suport per governar. A més, hi ha elements del seu discurs on els quals jo no em sento còmode.
Com ara?
Estic molt d’acord que s’ha d’abordar la immigració i que la gestió que se n’ha fet fins ara ha comportat externalitats molt negatives per al país i per a la gent que ha vingut de fora. Si un fenomen tan gran per un país no es regula o es fa la viu-viu, té unes externalitats que es palpen en el dia a dia. Ara bé, creiem que s'han de posar límits a aquest fenomen, però la manera com ho aborda Aliança trobo que és desafortunada. Per exemple quan s'afirma que una candidata és islamòfoba, realment, estàs assenyalant tot un col·lectiu per creure en una religió.
És racisme?
No crec que sigui racisme, perquè racisme és criticar algú o menystenir-lo pels seus trets racials. És islamofòbia. Creu que per ser d’una religió és menys que la resta del col·lectiu. A nosaltres també ens preocupa l'islamisme radical, però cal entendre que a tot arreu hi ha matisos. Per exemple, les dones que alliberen el seu vel del cap o el burca a l'Iran són dones que segurament preguen a Al·là, però que no estan d'acord amb l'islamisme radical. Per tant, s'ha d'anar molt amb compte a fer aquestes fal·làcies de generalització indeguda.
Creu que és un partit d'extrema dreta?
No crec que sigui un partit d'extrema dreta. Crec que és un partit nacionalpopulista, com molts que hi ha a Europa. Per a mi, l’extrema dreta són els partits com Núcleo Nacional, que són neonazis.
No em sabrà greu que Aliança tregui vots a Manresa; em preocuparia si els treu PSC o Vox
Sílvia Orriols assegura que vostè va oferir a Aliança presentar-se conjuntament amb Junts i Avenç Nacionalista, cosa que, segons Orriols, Aliança va rebutjar. Això és així?
Això no se cenyeix a la realitat. La darrera vegada que vaig parlar amb Orriols ni existia Avenç Nacionalista, ni havia parlat ni establert cap contacte amb Junts. El que sí que tenia era la idea de crear una plataforma per aglutinar el màxim d’aquest espai, però en cap cas vaig anomenar Junts ni vaig anomenar Avenç. Ni m'havia passat pel cap en aquell moment.
Quan va ser això?
L’estiu passat.
Aliança entraria dins l'espai nacionalista que vol reagrupar?
Es veu que no, perquè ells mateixos el refusen. Per tant, ells mateixos han respost amb les seves declaracions.
Vostè mencionava referents com Enric Prat de la Riba, el president Mas, entenc que també el president Pujol… Aliança és una esmena la totalitat a tot el catalanisme polític des de finals del segle XIX fins ara?
No penso que sigui una esmena a la totalitat, sinó una esmena d’edició. Caricaturitza una sèrie d’elements d’una Convergència dels anys 80’, que és la desacomplexada. Neix diferent de Convergència, perquè CDC neix a Barcelona i venia de la burgesia o professions liberals. En canvi, Aliança neix de posicions més aviat de classe mitjana de Ripoll. És una mica una reacció al desencís global. La sensació que em dona és que moltes vegades connecta massa amb les baixes passions dels catalans.
Amb els budells?
Exacte. D’estar enfadat i amb el pessimisme. En canvi, Convergència sí que naixia més de la il·lusió després del franquisme. Com nosaltres hem fet a Manresa, on hem sigut crítics, però hem posat llum i optimisme. Hem intentat connectar amb la il·lusió i amb l’esperança, que és el que realment mou les persones. Tu quan connectes des d'emocions positives aconsegueixes coses positives. Tu quan projectes la teva acció des de sensacions negatives et porten a destins negatius.
Vostè que ha parlat amb la senyora Orriols, què li ha semblat? Quina percepció ha tingut d'ella com a persona?
En l'àmbit personal és una persona agradable, fins i tot em va semblar dolça. I per això és batllessa de Ripoll, perquè més enllà del discurs hi ha una persona i, en l’àmbit municipal, les persones es fan valer davant dels ciutadans. Crec que és una de les característiques que té que negativament es projecten als mitjans de forma interessada. També es projecta aquesta idea que també la mou només l’odi, però no. Tu la veus pels carrers de Ripoll saludant els veïns i és una persona afable. És veritat que en certs moments que ens hem assegut a parlar, quan hem de confrontar, sí que aleshores és una dona ferma. Si aconsegueix les coses també és perquè té aquest posat ferm.
Té por que Aliança els tregui vots a Manresa?
A mi no em fa por que opcions nacionalistes treguin bons resultats allà on sigui. I parlo des d’Aliança fins a la CUP. Sempre me n’alegraré. Comença a ser hora que ens adonem que els nacionalistes i independentistes catalanes estem a la mateixa trinxera. I això ho he vist en aquests tres anys que portem de mandat a Manresa. Davant meu hi tinc els senyors de la CUP, amb qui discrepem en moltes coses, però estan a la mateixa banda. Els que ens disparen estan a l'altra banda i si ens disparem entre nosaltres és com tirar-se un tret al peu. Per això som nacionalistes, perquè volem defensar els interessos nacionals de Catalunya. A mi no em sabrà greu que Aliança tregui vots a Manresa; a mi em preocuparia que ens els tragués Vox o els socialistes.
En un escenari postelectoral, a l’hora de fer pactes, té alguna línia vermella?
En política municipal el que prima és l’estratègia i el projecte de ciutat. Ara bé, nosaltres tenim un principi molt clar, que és l’eix nacional. I això no vol dir que ens puguem entendre puntualment amb algunes formacions per tirar endavant projectes de ciutat, però per fer govern és important que sigui un partit catalanista.
Per tant, prioritzaria partits com ERC, la CUP o Aliança a PSC o Vox…
Ara estem en coalició i això, evidentment, ho hauríem de parlar amb els nostres socis, però per a Avenç Nacionalista seria una prioritat sempre intentar pactar amb un partit catalanista.
Nosaltres partim de la idea que aquesta coalició ha nascut per guanyar unes eleccions i ho volem fer amb majoria. I si no, governar en minoria. Si necessitem el suport de la segona o tercera força, per exemple Esquerra Republicana, que és un partit catalanista, hauria de valorar si vol entrar a govern amb nosaltres —això sí, canviant la direcció de moltes polítiques que s’han fet ara— o deixar que, per a ells, el dimoni, que és Aliança, entri al govern. Aquí veurem si prioritzen la ciutat o si prioritzen també el partit.
Aliança connecta massa amb els budells, mentre Convergència va néixer de la il·lusió
Parlem de Manresa. Què canviaria de la ciutat?
Primer de tot, canviaria un intangible, que és l’orgull dels manresans, perquè l’hem perdut. Hi ha una tendència al “manresa-grisisme”, estem capcots, i això també és fruit de les polítiques del govern. Però sí que demano als manresans fer un exercici d’optimisme. Manresa no és una ciutat que estigui malament. Patim els mateixos mals que pateixen moltes ciutats mitjanes del país, però Manresa ha demostrat a la seva història tenir molt múscul. En segon lloc, cal que Manresa torni a ser capital, no només del Bages, sinó de la Catalunya Central. I això es basa a no dependre del que ens digui Barcelona. Aquí torno a criticar la partitocràcia, perquè ho he vist en primera persona: decisions que hem acordat entre diferents actors i polítics que, a un cop de trucada a Barcelona, tot s’atura. És important que les decisions de Manresa es prenguin des de Manresa.
Quins són els principals problemes que creu que té Manresa?
Manresa té un problema d’incivisme i d’inseguretat en comparació amb la darrera dècada. Però també he de dir que, de la mateixa manera que soc crític amb les coses que no van bé, és veritat que el govern ha aplicat una sèrie de mesures que han apaivagat una mica aquest fenomen. Tot i que estem pitjor que abans, hi ha una tendència a la millora. I és curiós que ho han fet mitjançant moltes mesures que nosaltres portàvem al programa i que durant la campanya ens havien criticat. Per exemple, incrementar el cost de la policia local o renovar tecnològicament els recursos policials per ser més eficients, com comprar un dron. Quan vam dir això, se’ns va titllar de tot pels propis que ara ho apliquen. L'altre tema és intentar fer èmfasi amb l’empadronament. Hi ha informes policials que demostren que hi ha màfies que fan un ús fraudulent del padró. No ens ho hem inventat des de l’oposició per fer la punyeta. Hi ha mesures, com que personal de l’Ajuntament vagi a comprovar si realment en aquell habitatge hi ha la persona empadronada.
S’ha de vincular la immigració i la seguretat?
Això és un fet consumat. La immigració comporta que el perfil delinqüencial hagi canviat. Delictes que abans es cometien d’una manera, ara es cometen d’una altra. És veritat que, com estem important gent del Tercer Món, els delictes sobre el patrimoni o els danys personals són majors perquè venen d’una cultura molt diferent.
Però és per la cultura o perquè són més pobres?
Vincular la pobresa amb la delinqüència crec que és un error. Sí que hi ha casos en què una persona pobra, per sobreviure, roba, però estem parlant d’uns delictes que no es basen a robar menjar o roba. Parlem, per exemple, del robatori de mòbils, que ha incrementat de forma exponencial. I robar un mòbil no és peccata minuta: hi tenim tota la vida. També hem de ser conscients que a les presons la major part de la població penitenciària és estrangera, i aquí ens hem de preguntar què estem fent malament. Vincular pobresa i delinqüència és aporofòbia. En altres dècades hi havia més pobresa i les xifres de delinqüència no eren tan altes. No tot és blanc o negre. És un fenomen amb molts matisos. Es pot vincular immigració amb l’increment de delinqüència? Depèn dels matisos: sí en la manera de delinquir i en el creixement de la població penitenciària.
S’han d’incrementar els recursos per a la integració o apostar per expulsions massives?
No podem enganyar els ciutadans. Des de l’Ajuntament de Manresa no tenim les eines en política migratòria, ni tampoc la Generalitat. Les deportacions massives no són impossibles, però són de dubtosa ètica i molt complicades de dur a terme. Per deportar algú, el país d’origen ho ha d’acceptar. Per tant, penso que aquestes polítiques no són procedents. Què aplicaria jo? Més control de fronteres i exigir un contracte de feina en origen. Això assegura que la persona pugui viure amb els seus recursos i facilita la seva integració. És molt complicat fer marxar tota la gent que ja tenim. En conseqüència, hem d’integrar aquestes persones a la catalanitat i al mercat laboral. La immigració s’integra generalment a l’espanyolitat, i cal fer un esforç perquè s’integri a la catalanitat.
Des de l’Ajuntament, per tal que els immigrants s’integrin en la catalanitat, què es pot millorar?
Crec molt en un pacte entre la immigració i els catalans. És important que la gent que vingui de fora sàpiga que ve a Catalunya, que és una nació mil·lenària. En un moment determinat, tothom necessita un cop de mà, però fins ara hem sigut massa garantistes. Hem donat el peix i no hem donat la canya. Per tant, des de l’òptica d’ajuts municipals podem donar un cop de mà puntual, però amb la condició que el pacte sigui que s’incorpori al mercat laboral. I l’altre pacte és que, durant un període de temps, l’Ajuntament doni totes les facilitats possibles a la gent que ve de fora perquè aprengui català, però després els hem d’exigir uns nivells. Des de l'Ajuntament no pots tocar el control migratori, però sí que hi ha la qüestió del padró. Manresa té un parc d’habitatge molt envellit i les màfies porten persones que són passavolants: un dia estan a Manresa, l’altre a Sant Vicenç dels Horts i un altre a Vilanova. Si sabem que aquella persona està empadronada fraudulentament o té antecedents penals hem de moure els elements policials perquè aquesta persona no estigui a la ciutat.
Amb el tema de les ajudes socials, fiscalitzar. Hi ha moltes dualitats: reben una ajuda de la Diputació i de la Generalitat, i van acumulant recursos que els permeten viure sense treballar. Potser una persona d’aquí no hi podria viure, però com estan acostumats a viure en menors condicions, s’hi adapten. Donar la canya seria que aquestes ajudes es fiscalitzessin, que en rebessin només una i que es posés com a condició que s’integressin al mercat laboral.
Vincular la seguretat i la immigració és un fet consumat
Un altre problema de país, i que Manresa comparteix, és l’habitatge. Vostè què proposa?
És un desastre la qüestió de l’habitatge al nostre país, i a Manresa té la seva singularitat perquè té un barri antic amb un parc d’habitatge molt envellit, on a vegades és molt difícil saber qui és el propietari. Quines propostes vam fer el 2023? Esponjar el centre històric: tots aquells edificis que estan obsolets, tirar-los a terra i fer obra nova. També facilitar que hi hagi noves promocions privades. Fer disposar de sòl a la Generalitat i als promotors és competència de l’Ajuntament, i això es pot fer. I, per altra banda, fer més habitatge social.
Què li sembla com a figura política el president Puigdemont? Ha parlat amb ell?
El president Puigdemont trobo que és una persona valenta, un patriota català que ha lluitat per alliberar el nostre país i que, en cert moment, qui l’havia de seguir no el va seguir. Com a independentista li guardo respecte i admiració, i tant de bo pugui tornar ben aviat. No he pogut enraonar amb ell, però espero fer-ho aviat i compartir el parer de com està la situació al país. Perquè estar a l’exili no és fàcil i penso que tot i estar a fora continua sent un actiu per al país.