La sentència s'ha fet pública 4 mesos i dos dies després del final del judici i quan falten 3 mesos exactes per a l'inici del judici al major, Josep Lluís Trapero, a l'Audiència Nacional. Es preveuen 2 mesos de judici marcats per la sentència que ha sortit avui del judici al procés.

Amb el relat dels set magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem sobre els fets provats i sobre com la policia va actuar tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre del 2017, l'Audiència Nacional tindrà poc marge per definir el delicte i la condemna de Trapero, la intendent Teresa Laplana i la cúpula política d'Interior, l'ex-secretari general Cèsar Puig i l'ex-director general de la Policia Pere Soler.

A Joaquim Forn l'han condemnat a 10 anys i mig de presó per un delicte de sedició. Trapero està processat per sedició i organització criminal. La jutgessa d'instrucció Carmen Lamela considerava en el moment de la imputació dels delictes que l'actuació dels membres del Cos dels Mossos d'Esquadra el 20 de setembre, així com la seva actuació l'1 d'octubre, encaixa en el delicte de sedició, com a autors o cooperadors necessaris en comissió per omissió, "perquè van ometre, amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la multitud, de forma pública, arribés a concentrar tumultuosament a l'edifici d'Economia i, amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objecte d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial d'escorcoll".

En la sentència s'argumenta la condemna de Forn, que era el cap polític dels Mossos, perquè va ordenar un comportament policial que "permetés simular el seu aparent compliment amb el decidit propòsit de fer infectives tals legítimes ordres jurisdiccionals i del fiscal superior". El text remarca que "els Mossos en la majoria de les ocasions, es veuen obligats per una aglomeració de persones impermeable a qualsevol requeriment, vingui dels agents o vingui de l'autoritat judicial, per desistir del seu intent de complir l'ordre judicial i han de claudicar en el seu objectiu, de forma vergonyant, resignada o en alguns casos gairebé complaent". 

Segons el tribunal, "han quedat evidenciats episodis d'autèntica complicitat i gairebé connivència motivada per la coincidència ideològica o per la seguretat que d'aquesta manera podrien guanyar-se l'aplaudiment i el beneplàcit d'aquells ciutadans rebels o dels responsables polítics". La sentència il·lustra el matí de l'1-O, quan els Mossos van argumentar que no podien actuar davant la gran quantitat que hi havia: "En tots els centres de votació es va repetir la negativa verbalitzada de forma vehement en un escenari de rebuig mostrat per un nombrós grup de persones que bloquejaven l'entrada i es mostraven decidits i fermament determinats a franquejar-la, tot i el requeriment judicial".

El text diu que durant el judici, els testimonis, van demostrar "la col·laboració d'alguns intergrants del cos dels Mossos d'Esquadra per consumar la votació, fins el punt que, en certs casos van arribar a traslladar les urnes un cop culminada la jornada de votació, utilitzant vehicles sense logotips però que van resultar pertanyer a la conselleria de Presidència. En altres, van permetre que particulars es fessin amb elles i se les emportessin".

Trapero, a la sentència 

Era d'esperar que la sentència no s'oblidés del major Trapero. De fet, l'anomenen fins a 14 vegades.

"Malgrat conèixer les instruccions contingudes en l'acta de 27 de setembre de 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els mandats del Tribunal Constitucional que s'han citat, se'ls va transmetre la decisió de seguir endavant amb el referèndum. Això va donar lloc a l'advertència del senyor Josep Lluís Trapero ―cap policial dels Mossos― de la possible concurrència a la votació de 2 milions de persones, amb el risc subsegüent de greus incidents entre agents policials i ciutadans". Així comença el relat que implica Trapero i el relaciona amb les decisions de Joaquim Forn.

De fet, el tribunal fa responsable de l'operatiu policial a Trapero: "L'acusat Sr. Forn va acceptar els criteris exposats pel cap dels Mossos fixant com a objectiu prioritari de la intervenció policial preservar la convivència en referència a una expressió present a la imperativa resolució judicial, sense donar compte, per descomptat, del sentit interessadament atribuït a aquesta expressió. Amb això dissimulava ―si més no de manera inversemblant― el seu veritable propòsit que l'actuació dels Mossos no constituís un risc per a l'objectiu delictiu dels coacusats".

I reforça la idea que tot el dispositiu policial estava pensat per permetre el referèndum: "Es va aparentar així que la ponderació sota el 52 principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial sinó de manera absolutament exclusiva per a defensa davant agressions prèvies 'dels ciutadans als policies'". 

El text és dur amb Forn quan explica que el conseller va fer creure que tot estava controlat, i que cridarien els cossos i forces de l'Estat a requeriment. Per aquest motiu, la vigília de l'1-O, durant la jornada de "portes obertes" la Guàrdia Civil i el CNP no van actuar. Per Marchena va ser una "deslleialtat" de Forn que va provocar que la ciutadania es pogués organitzar: "Amb aquesta actitud es va evidenciar la ferma decisió de la conselleria sota la direcció de l'acusat Sr. Forn, no solament de no impedir la votació, sinó, més aviat, que els criteris policials allà exposats garantissin la seva efectiva realització, davant la fàcil previsió que els ciutadans convocats i cridats a ells fora anar qualsevol
requeriment dels Mossos d'Esquadra i els impedirien tant el tancament dels centres com l'accés pacífic a ells".

La ineficàcia dels binomis i el cinisme dels Mossos

Els magistrats consideren que els binomis van ser contrapruduents i que van jugar en contra de tota l'organització policial. "L'assignació dels denominats binomis de Mossos a cada centre de votació, sense discriminar aquells que rebien una gran afluència de persones per votar, respecte d'aquells altres que previsiblement eren poc significatius, va suposar una neutralització de la capacitat operativa d'aquell cos policial". I acusa els Mossos de tenir una "coartada" i fer veure que eren insuficients per fer complir el mandat judicial: "La coartada de la insuficiència de Mossos en cada un i en tots els centres per complir el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Catalunya, es va mostrar amb cínica notorietat". 

El dispositiu dissenyat per Trapero i Forn, segons la sentència, va "impossibilitar l'actuació policial dirigida a fer efectiu el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".