El rei Joan Carles I és als Emirats Àrabs Units, no ha complert res del que va prometre l'any 1981 després de l'intent de cop d'Estat. "Juro que ni abdicaré la corona, ni abandonaré Espanya", va escriure en un text que va llegir -en altres versions va ser un tèlex que va enviar- al tinent general Milans del Bosch, que s'havia revoltat a València.
El rei emèrit sempre podrà argumentar que el compromís va ser en el context del 23-F, que mai no ha estat totalment aclarit, però la realitat és que la frase ha estat com un destí fatal que s'ha complert de forma inexorable. La frase no ha deixat de perseguir-lo, en forma de sentència.
Joan Carles I va acabar abdicant l'any 2014, arran de la polèmica per la cacera a Botswana en plena crisi econòmica a Espanya i quan ja començaven a aparèixer escàndols amb Corinna Larsen. Va prendre la decisió d'abdicar el 5 gener, el dia del seu 76 aniversari, el 31 de març ho va comunicar al llavors president espanyol, Mariano Rajoy, i tres dies després al líder socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba. Però ho van mantenir en secret i es van esperar a anunciar-ho al 2 de juny perquè passessin les eleccions europees.
Sis anys més tard s'ha completat el destí del monarca, amb la fugida que va protagonitzar segons sembla el 2 d'agost amb l'ajuda del govern espanyol. La Casa Reial va fer públic l'endemà un confús comunicat en la forma d'una carta del rei emèrit adreçada a Felip VI, que va obligar a una nota aclaridora posterior per precisar que es mantenia a disposició de la Justícia.
La fugida ha coincidit amb les investigacions que està realitzant la Justícia suïssa sobre el suposat cobrament de comissions de països àrabs, revelades per la Tribune de Genève i The Telegraph, que també han fet que s'activés finalment la Justícia espanyola.
Quan ja han passat 11 dies de la fugida del monarca emèrit, ni la Casa Reial ni el govern espanyol han donat informació d'on es troba, malgrat la inquietud que s'ha creat en la societat.
Joan Carles I no tindrà plena immunitat per a la Justícia suïssa, a diferència del criteri espanyol. El professor de dret de la Universitat de Zuric Frank Meyer ha manifestat a Swissinfo que, encara que el rei emèrit sigui inviolable a Espanya, "la llei espanyola no té cap efecte directe a Suïssa".
"Joan Carles I es podria beneficiar d'una 'immunitat funcional' quan era Rei, però aquesta immunitat està lligada a la seva funció d'agent públic de l'Estat i no s'aplica en el que respecta a la persona privada", ha afegit.