El tribunal no ha tingut en compte bona part dels testimonis del 20-S i de l’1-0, tant de ciutadans com de policies. Per què? “Perquè van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional”. Així ho argumenta la sala segona del Tribunal Suprem que ha jutjat el procés en la sentència.
El tribunal presidit per Manuel Marchena admet que "la sala ha proclamat el judici històric" i que ho ha fet "sense recolzar-se en la versió excloent d'un o altre dels testimonis que van deposar sobre el que va passar en els centres de votació del dia 1 d'octubre". En aquest sentit, explica que "cap d'ells ha estat pres com a testimoni de referència per construir el judici d'autoria. Els diversos centenars de testimonis que van declarar en el plenari van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional".
Parla de "memòria selectiva" dels testimonis i que això debilita la prova testifical: "El nombre de persones que es van concentrar en aquests centres, les ordres rebudes pels agents de l'autoritat i la dinàmica d'enfrontament que va presidir la seva actuació, han imposat en tots ells ―policies i ciutadans― una memòria selectiva, un record parcial ―conscient o inconscient― que debilita enormement la potencial càrrega probatòria de cadascuna d'aquestes fonts de prova". Aquest mateix argument el fa extensible als fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia.
En la sentència el tribunal posa en evidència que el testimoni dels policies contraposat amb els vídeos és contradictori. Però, tot i això, tampoc es creu els ferits i els testimonis dels ciutadans que van relatar en el judici l'1-O. Davant l'evidència, tira pel dret i anul·la tots els testimonis: "Només així s'entén, per exemple, que la versió de molts dels agents quedés després en entredit en observar el contingut dels vídeos. L'afirmació que no es van usar les defenses va quedar, de vegades, desmentida per la realitat de les imatges. Però també explica que el testimoni de bona part dels ciutadans estigués marcat per una versió absolutament parcial del que realment ha esdevingut".
La sala segona posa alguns exemples de contradicció. Com el testimoni de Pere Font, que va relatar que li havien donat un cop als testicles, però que l'informe mèdic diu que va ser en un genoll. La sentència relata també un resum dels testimonis de Marina Garcés, Lluís Matamala, Jaume Pich i Sílvia Carmona que asseguren que l'ambient sempre va ser festiu i que ningú va colpejar els policies ni els va donar puntades de peu. Però, segons la sentència, les imatges demostren el contrari.
En aquest punt del text, el tribunal respon a les crítiques sobre el guió preestablert que es va seguir en el judici, primer amb els testimonis i després amb la visualització de les imatges remarcant que "la confrontació de les declaracions personals amb documents va ser declarada pertinent i oferta a totes les parts sempre que estigués en joc l'autenticitat del document sobre el qual es formulaven les preguntes, no quan el que es pretenia era oferir a la sala una valoració anticipada sobre la credibilitat dels testimonis. No va existir, per tant, la vulneració denunciada".