Diferents ideologies, diferents visions i versions. La sentència pel 9-N s'ha percebut de manera diferent a tot el món, però, mentre que periodistes i càrrecs polítics internacionals han carregat contra la resolució, la premsa estatal ha rebut la notícia d'una manera ben diferent.

Els deu i nou anys d'inhabilitació que demanava la Fiscalia respectivament per a Artur MasJoana Ortega Irene Rigau convertits en un màxim de dos, no han fet el pes a tothom. Gran part de la premsa estatal considera la condemna "baixa", "benèvola", "generosa" i "escassa" i es lamenten que, al final, haver posat les urnes hagi quedat en "una condemna testimonial".

La fortalesa de l'Estat

La Razón titula el seu editorial precisament així: "Una condemna benèvola que aparta Mas" i considera que "cal reconèixer que les condemnes rebudes tenen una forta càrrega simbòlica", però subratlla que la sentència és "escassa" tenint present, sempre segons el mitjà citat, que Mas és "un polític que no només va cometre un delicte de desobediència a una resolució judicial quan exercia com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, sinó que ha impulsat un procés que constitueix un atac frontal a la Constitució i principi de sobirania nacional".

La condemna pels exalts càrrecs de la Generalitat és per aquest diari "la demostració palpable que la justícia funciona per a tots i que les resolucions judicials estan fetes per complir-se" i assegura que la sentència "no admet excuses" a l'hora de tipificar la conducta de Mas, Ortega i Rigau.

Justament per això, recomana a l'expresident no recórrer la sentència abans que el Suprem emeti la del portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, i a Mas que "assumeixi els seus fracassos i es retiri definitivament de la política".

I no només això. El rotatiu es permet el luxe de vaticinar eleccions anticipades a Catalunya al setembre -no contempla el referèndum- i aprofita per aplaudir el govern de Mariano Rajoy per "demostrar la fortalesa de l'Estat davant el desafiament independentista".

Llegendes secessionistes

"Contra les llegendes secessionistes, el TSJC no s'ha demorat per esperar la sentència del Suprem". Així comença l'editorial de El País, que pronostica que la sentència a Homs "es preveu més dura perquè va deixar més traces de la seva desobediència", així com que "els efectes polítics de la resolució seran notoris". Ho preveu així perquè el rebuig del tribunal al delicte de prevaricació suposa "una major ponderació de la que li atribueixen els secessionistes".

Igual que La Razón, aquest diari també augura eleccions autonòmiques, on Mas no hi podrà estar present, però asseguren que això "no trenca la seva carrera política perquè ja estava seriosament perjudicada pels casos de corrupció". Les reaccions dels favorables al procés són, a més, "catastrofistes, després de verificar que l'Estat no es resigna al clixé de tigre de paper que li atribuïen".

Per combatre-ho, el mitjà citat emplaça el govern espanyol a "ser capaç, enmig del desert, de llançar alguna iniciativa de calat" tant per "tancar políticament la ferida jurídica que acaba d'encaixar l'elit nacionalista catalana" i, també, "per posar damunt la taula tota la seva capacitat d'influència que dissuadeixi el govern de Carles Puigdemont de fer nous passos en fals".

La ment del rival

L'ABC, que treu en portada a pàgina completa la cara de l'expresident de la Generalitat amb una estelada de fons, titula l'editorial "Artur Mas no té qui l'escrigui" i proposa preguntar-se "què és el que passa per la ment del teu rival, del teu enemic" i, el seu director adjunt, Ramón Pérez Maura, assegura que "porto mesos aplicant aquest mètode d'anàlisi amb la qüestió catalana".

L'anàlisi l'ha sorprès. "Per primera vegada aquests hispans del vell Regne d'Aragó m'han demostrat una tenacitat tan ferma com incomprensible perquè les seves possibilitats d'assolir els objectius desitjats són tan remotes com inversemblants". "Inversemblants" perquè, posa de manifest, els diferents països que en les darreres dècades s'han convertit en repúbliques "era el resultat de finiquitar un règim dictatorial", com va ser el cas de Iugoslàvia. Aquesta situació no té res a veure amb el que passa a Catalunya, tot i que "als independentistes catalans els agradi evocar aquells moviments de fronteres".

Però pel diari citat, "les coses van bastant malament". I per "coses" es refereix al fet que els líders catalans expliquin el procés pel món i posin com a exemple la constitució d'aquestes repúbliques, motiu pel qual considera que "l'independentisme català necessita desesperadament comparèixer davant del món com un poble oprimit en què no es respecta la democràcia", però, com que "només" han rebut el suport del Canadà, "la realitat és que l'expresident no té qui l'escrigui".

Greu desafiament

Sota el títol "Una condemna testimonial per un greu desafiament a l'Estat", El Mundo titlla de "perillós precedent" la sentència per no haver atribuït a Mas, Ortega i Rigau delictes de prevaricació. "Una cosa tan greu com la celebració del referèndum", continua, "s'ha saldat amb [...] el que considerem una sentència molt generosa pels acusats tenint en compte la gravetat dels fets provats en la sentència".

El diari citat es mostra "sorprès" per una condemna que, consideren, és "testimonial" perquè els dos anys d'inhabilitació a Mas el permetrien presentar-se a unes eleccions autonòmiques el 2019. "A la pràctica, doncs, és com si no hagués estat condemnat" i això és "un molt mal precedent quan la Generalitat vol convocar una segona consulta independentista". De fet, en portada titulen que "El desafiament de Mas li costa només dos anys d'inhabilitació".

Al final de l'editorial, aprofiten per qualificar de "delirant" el discurs de l'expresident després de conèixer la condemna i qualifica alguna de les seves declaracions de "somiadores".

Barat

El Español, en la mateixa línia que els anteriors, titula l'editorial lamentant-se que "desafiar l'Estat no pot sortir tan barat" i descriu les sentències de "benvolents que qualsevol diria que els ha sortit barat desafiar l'Estat", a banda de considerar que els tres "acusats" han "tret profit de la pressió exercida pel TSJ català des que van anar a declarar acompanyats d'una multitud".

Les "penes" són, al seu entendre, "les menors de les possibles" i això deixa entreveure que el tribunal "ha donat per bona una cosa tan absurda com que un alt càrrec pugui saltar-se a la torera l'ordre del TC de no celebrar una consulta il·legal".

Justament per tot això, recomana a la justícia a "no deixar-se acoquinar pels partits nacionalistes".