Les llengües cooficials s'obren camí al Senat. Aquest dimecres, el ple de la cambra alta ha admès a tràmit una reforma del reglament, impulsada per Junts per Catalunya, que persegueix ampliar l'ús del català, gallec i euskera a la cambra. La presa en consideració garanteix que la iniciativa almenys sigui debatuda a la comissió de reglament i continuï el tràmit parlamentari. Hi han votat a favor, a més de Junts, el PSOE, ERC-EH Bildu, el PNB i el grup de l'Esquerra Confederal, entre altres. En contra ho han fet la triple dreta: el PP, Vox i Ciutadans, a banda de grups minoritaris.

El text, defensat pel senador Josep Lluís Cleries, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats parlamentàries del Senat, incloent-hi les preguntes al govern espanyol, les proposicions de llei i les intervencions en comissió. En aquests moments, això no es pot fer. Llengües com el català, l'euskera o el gallec estan reservades només per al debat de les mocions.

Durant la seva intervenció, el portaveu de Junts a la cambra alta ha defensat que aquesta iniciativa "no va contra res ni contra ningú", sinó a favor de totes les llengües. "L'important és que tinguin un ús efectiu i reconegut" i que actuïn "en igualtat de condicions" per eradicar "determinats supremacismes", ha assegurat Cleries. Davant les previsibles crítiques, el senador ha calculat en 950.000 euros el cost econòmic d'aquesta reforma. I ha sostingut que "normalitzar l'ús del català, el gallec o l'euskera mai no es pot considerar un malbaratament de recursos". Al contrari, "si aquesta cambra és realment territorial", hauria de permetre que "cadascú es pugui expressar en la seva pròpia llengua".

El debat d'aquesta iniciativa ha coincidit amb la pugna per la futura llei audiovisual estatal, que el govern espanyol ha ajornat per més endavant. Ho ha fet després de la polseguera aixecada per l'esborrany de l'avantprojecte, que no contempla una protecció reforçada de les llengües cooficials com el català, l'euskera o el gallec. La Moncloa intenta negociar la norma amb la Generalitat.

Sánchez-Camacho diu que Ausiàs March era gallec

A l'altra banda, el Partit Popular ha liderat el bloc en contra de la reforma del reglament. Ha pres la paraula la senadora catalana Alícia Sánchez-Camacho que ha acusat Junts de voler convertir el Senat en una "torre de Babel d'idiomes que no entenem" plena de "traductors i auriculars". I ha qüestionat els 950.000 euros calculats per Cleries, advertint que aquest cost podria triplicar-se. Ha dit que el 2010 es va calcular que el cost de l'ús de llengües cooficials en debats de mocions seria de 70.000 euros anuals i que ara es paguen 300.000 euros per aquest concepte.

Sánchez-Camacho també ha protagonitzat l'anècdota del debat, en assegurar que Ausiàs March era gallec (era valencià) i que Ramon Llull era menorquí (era mallorquí). Concretament ha defensat que "les llengües no són patrimoni dels nacionalistes, sinó de tots els espanyols". I ha afegit: "Ni Ausiàs March gallec, ni Ramon Llull menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d'Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes. Són patrimoni de tots els espanyols perquè signifiquen la riquesa cultural i lingüística d'una Espanya plural i diversa que estimem tots els espanyols".