Seguretat Nacional té marcades dues dates en el calendari per a possibles noves accions hostils del Marroc, segons ha revelat aquest divendres El Confidencial. Concretament, un informe del Departament de Seguretat Nacional (DSN) assenyala dues dates en les quals tem que Rabat emprengui noves accions hostils contra l'Estat espanyol: els dies 15 i 23 de setembre, sense aportar més detalls al respecte. En aquest sentit, sí que sabem que el 15 de setembre conclou oficialment l'operació Pas de l'Estret, sobre el retorn als seus llocs de feina a Europa dels migrants marroquins després de les vacances al seu país; i que el 23 de setembre se celebren eleccions legislatives al país alauita. Al respecte, cal recordar que el DSN és l'òrgan d'assessorament al president del govern espanyol en matèria de Seguretat Nacional.
Si finalment tenen lloc, aquestes accions es podrien interpretar com a represàlies del Marroc si no se satisfan les seves exigències sobre el retorn dels menors que van accedir irregularment a Ceuta, ja que Rabat voldria amortir el dany reputacional generat per la crisi de la ciutat autònoma. Ara per ara, es calcula que hi ha uns 1.900 menors estrangers no acompanyats a Ceuta, dels quals almenys 750 són nenes, segons les dades més recents del Ministeri de Joventut i Infància —tot i que encara queden joves per registrar.
L'amenaça de nous assalts
L'informe en qüestió es va abordar en la primera reunió del Consell de Seguretat Nacional (CSN) després de la crisi, que es va celebrar a la Moncloa el passat 25 d'agost, fa deu dies. Tot i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'hagi obstinat a defensar públicament el Marroc, la relació amb Rabat va ser el plat fort del CSN, amb l'amenaça de nous assalts a Ceuta sobre la taula. El document, de tres pàgines, reconeixia que el govern espanyol encara no sabia quants migrants hi havia a la ciutat autònoma 26 dies després de l'entrada massiva, i expressava preocupació per la possible "cronificació" de la situació per mor del col·lapse.
En la reunió hi van participar 17 vicepresidents i ministres, el president de Ceuta, el cap de l'Estat Major de la Defensa i el cap del Departament de Seguretat Nacional, entre altres. La gran absent va ser la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, i el seu lloc el va ocupar el seu número dos, Luis García Terán. Al respecte, el Ministeri de Defensa s'ha negat a donar explicacions i s'ha limitat a recordar que la Presidència del govern espanyol preveu publicar un dossier amb documents sobre la crisi. Sánchez va anunciar la publicació del dossier aquest dijous al Congrés dels Diputats, fet que no va fer gaire gràcia a la ministra de Defensa, Margarita Robles.