A mesura que es van coneixent els detalls de la investigació del cas Leire a l'Audiència Nacional, també s'amplia el coneixement sobre les clavegueres de l'Estat i el Partit Socialista. Leire Díez, militant socialista imputada per formar part d'una trama dins del PSOE, suposadament emparada per l'aleshores secretari d'organització del partit, Santos Cerdán, per buscar informació i irregularitats sobre jutges, fiscals i guàrdies civils involucrats en la investigació de suposats casos de corrupció que esquitxen l'entorn del partit i del seu secretari general, Pedro Sánchez. Com a part d'aquesta trama, Díez va mantenir reunions amb funcionaris, polítics, càrrecs policials, fiscals i una llarga llista de persones, de moltes de les quals va deixar constància en una meticulosa agenda. Entre les persones a les quals va rebre hi ha Francisco Martínez, que era secretari d'Estat de Seguretat durant el mandat de Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol. En una reunió que van mantenir el juliol de 2024, Martínez li va confessar a Díez informació privilegiada sobre un dels casos més sonats de l'operació ordida al si del Ministeri de l'Interior per atacar a polítics independentistes catalans, el suposat compte de l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Andorra amb milions d'euros. "Tot era fals", assegura l'ex número dos d'Interior, que desbarra contra qui fou el seu cap en aquell moment, Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, i una persona a la qual "l'apassionava filtrar", en la conversa amb Díez, que ella va gravar, segons avança elDiario.es en una investigació al sumari del cas.
Xavier Trias era alcalde de Barcelona quan el 27 d'octubre de 2014, en plena ebullició del procés independentista a Catalunya, el diari El Mundo va publicar que el dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya va tenir durant anys un compte en un banc suís i que posteriorment va traspassar els 12,3 milions que hi havia a un altre compte a Andorra l'any 2013, en plena judicialització del cas Pujol que recentment ha finalitzat el seu periple als tribunals i ha quedat vist per sentència. Trias va ser molt contundents aleshores i va desmentir les informacions de El Mundo amb una certificació del banc suís afirmant que mai hi havia tingut cap compte. "No tinc cap compte a Suïssa, ni a Andorra, ni a cap lloc que no sigui Catalunya. No tinc ni he tingut 13 milions d'euros, ni 200.000 en el meu compte corrent; la informació que va aparèixer a El Mundo és totalment falsa", va dir aleshores Trias.
Darrere de les informacions filtrades a aquell diari hi hauria, segons manté Martínez, el mateix ministre de l'Interior durant els mandats del PP. Així ho hauria revelat a Leire Díez en la reunió que van mantenir amb la promesa, per part de la 'fontanera' de poder millorar la situació judicial de l'exsecretari, sobra el qual pesa la petició de 15 anys de presó pel cas Kitchen. Segons indica la informació d'elDiario.es, Díaz es va presentar a la reunió com una persona amb influència dins del PSOE i del govern espanyol per poder ajudar Martínez, que ja estava processat com a suposat cap d'una operació parajudicial il·legal per robar informació que pogués incriminar al PP en mans de l'extresorer del partit, Luis Bárcenas. Díez va gravar la conversa en la qual Martínez li confessa informació sobre el muntatge contra Trias.
La filtració contra Trias era falsa
Martínez, segons elDiario.es: "Tot era fals. Però jo m'estic excusant també. Però bé, entendràs que en part també és el que haig de fer. És clar, és que a nosaltres ens explica 'el Gordo' [Enrique García Castaño, comissari de la Policia Nacional] que [la informació del compte de Trias] és d'un policia. Aleshores, com donarà una informació falsa? Una altra cosa és que després es filtra. I el filtrador número u ja et pots imaginar qui és. A Jorge [Fernández Díaz] això de filtrar és que el posava calent… no sé com ho va filtrar ni com ni res, això ja ho feia ell parlant amb els pedrojotas [Pedro J. Ramírez, director de El Español], els casimiros [El Mundo], o el mateix Villarejo".
L'operació contra Trias formava part del que s'ha anomenat operació Catalunya, la suposada trama ordida des del Ministeri de l'Interior per acusar falsament de delictes els líders independentistes en un moment d'efervescència del procés i del sentiment independentista a Catalunya. L'informe sobre Trias que es va filtrar a la premsa no havia estat ni verificat per cap instància judicial, sinó que era el que havia escrit el cap de la duana francesa de Tolosa, Jean-Michel Pillin, a instàncies del comissari Castaño, qui li va encarregar l'escrit, que el francès es va inventar, perquè continuava "el problema català". Martínez insisteix a dir-li a Díez que el problema va ser que l'informe es va filtrar abans que fos investigat per part de la UDEF o un tribunal i, per tant, verificat.
Martínez, segons elDiario.es: "Però l'informe de Trias se suposa que era un informe que havia fet un paio que portava anys de col·laborador de la policia espanyola i que ho havia fet perquè estava en un lloc privilegiat i tenia accés a molta informació. Toca't els collons. És clar, si aquest informe, que com a informe d'intel·ligència pot passar, com un informe d'intel·ligència d'acord, això és que tu el dones als investigadors de la UDEF perquè confirmin… Però si resulta que a qui li dones és a El Mundo, doncs l'has cagat".
A Fernández Díaz "l'apassionava filtrar"
Martínez recalca que la filtració s'hauria d'haver donat un cop l'informe hagués estat verificat per part del jutjat i els investigadors, "perquè si a sobre surts fent tota mena de soroll amb el compte, no sé què… i després resulta que és mentida", aleshores "t'enganxen segur", es lamenta. L'exsecretari assegura que "tots els governs han filtrat, tots els partits han filtrat", però detalla que a "Jorge [Fernández Díaz] era un ministre a qui l'apassionava filtrar". La informació inicial que ordia la trama contra els líders independentistes es filtrava, per tant, a mitjans de comunicació afins per escampar la sospita sobre aquests per afavorir el relat del govern espanyol molt abans de la seva judicialització, si és que aquesta es donava. Trias es va querellar en aquell moment contra el ministre, però el Tribunal Suprem ho va rebutjar "reiterant la doctrina de la Sala Penal contrària a admetre com a base de la querella fets la base probatòria dels quals apareix només en mitjans de comunicació, com en aquest cas".