La decisió sense precedents de la Junta Electoral Central (JEC) de destituir del càrrec el president de la Generalitat, Quim Torra, en desposseir-lo del seu escó al Parlament, s'ha adoptat després de moltes hores de reunió i amb una forta divisió interna: 7 a 6. Els integrants del conegut com a sector ultra de l'organisme i dos magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem, la que, presidida pel jutge Manuel Marchena -a la imatge-, va condemnar els líders del procés independentista, han decantat la balança.
Una magistrada propera al PSOE
La inhabilitació de Torra ha sortit endavant amb el suport dels 7 membres que componen la Junta mentre que els 6 restants s'han posicionat en contra, segons han revelat a ElNacional.cat fonts coneixedores de la deliberació. Ana María Ferrer, membre de la sala segona del Suprem, així com el magistrat Eduardo de Porres Ortiz de Urbina, són els dos membres de la JEC propers a Marchena que han fet costat a les tesis dels més conservadors. Ferrer és una destacada magistrada d'orientació progressista, primera dona a ser membre de la sala segona del Suprem.
Causa contra Borràs
Es dóna el cas que Eduardo Porres és, a més a més, l'instructor designat pel Suprem en la causa oberta contra Laura Borràs, número 1 de Junts per Catalunya (JxCAT) al Congrés, per presumptes delictes de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental en l'adjudicació de contractes de l'Institut de les Lletres Catalanes, que presidia.
A més de Ferrer i Porres, van votar a favor d'inhabilitar Torra el president, Jesús Fonseca-Herrero, la vicepresidenta, Inés Huerta, Francisco José Navarro, Carlos Vidal i Silvia del Saz.
En canvi, van anunciar vots particulars els vocals Antonio Vicente Sempere Navarro, María Luz García Paredes, José Luis Seoane Spiegelberg, Inés Olaizola Nogales, Consuelo Ramón Chornet i Juan Montabes Pereira. Els sis consideren que la Junta Electoral Provincial de Barcelona no tenia competència sobre la qüestió.
La JEC, tot i ser un òrgan de caràcter administratiu, està formada per 8 magistrats del Suprem elegits per sorteig, inclosos el president, Antonio Jesús Fonseca-Herrero Raimundo, i la vicepresidenta, Inés Huerta Garicano, i 5 catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i Sociologia designats per les forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats.
Comunicació al Parlament
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Torra per desobediència el 19 de desembre passat després que el president es negués a retirar la pancarta en solidaritat amb els presos polítics penjada del balcó de la Generalitat. La Junta Electoral Provincial de Barcelona va rebutjar el cessament del president però PP, Vox i Cs van recórrer a la Junta Electoral Central.
La JEC ara haurà de traslladar la decisió a la junta provincial de Barcelona perquè aquesta la comuniqui al Parlament, a fi de que formalitzi el cessament de Torra com a diputat i la seva substitució. No obstant això, les fonts consultades remarquen que el caràcter sense precedents de la situació fa molt difícil de preveure les passes següents: "Som en terreny desconegut", avisen.