L'atemptat a Niça ha accentuat el temor per la ingovernabilitat i els més de 200 dies que duu Espanya amb govern en funcions. A la Moncloa traslladen confiança que l'executiu pot fer front a la situació, mentre recorden que Partit Popular, PSOE i Ciutadans comparteixen consensos pel que fa als grans pactes d'Estat. Davant la matança a França, la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha remarcat el diàleg des de primera hora del matí entre les forces "constitucionalistes" i el treball dut a terme pel ministeri de l'Interior, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

"Els partits constitucionalistes hem sabut entendre'ns, tenim capacitat d'unitat i marge per a treballar, consensuar", ha suggerit la número dos del govern espanyol sobre els contactes mantinguts. El secretari general socialista, Pedro Sánchez, així com el de Podemos, Pablo Iglesias, i el president de C's, Albert Rivera, han trucat i s'han posat a disposició del govern. Aquest tampoc ha tingut dificultats per al marge de maniobra. "En funcions, se segueix funcionant, Espanya té experiència", ha dit, en un missatge de tranquil·litat sobre l'actuació dels organismes estatals.

La vicepresidenta no ha polemitzat sobre el fet que Podemos no hagi signat encara el pacte antigihadista i només acudeixi com a observador a les reunions. L'ha convidat a formar-ne part quan ho desitgi, per bé que ha assegurat que "la unitat dels demòcrates és la debilitat dels terroristes" en el plànol domèstic i l'internacional. Santamaría tampoc ha entrat en polèmica sobre les crítiques de Pablo Iglesias pel que fa a les accions espanyoles a Síria i l'Iraq. La vicepresidenta ha respost que "avui és un dia d'unitat" i ha respectat que cadascú tingui "diverses aproximacions" sobre aquests elements.

Tanmateix, les accions de Podemos marquen una diferència amb PP, PSOE i C's, qüestió que s'ha mantingut com a mar de fons al llarg de la compareixença en un moment que les negociacions per a la investidura estan en curs a Espanya. L'objectiu de Mariano Rajoy seria sotmetre's a la sessió el dia 2 d'agost, una data "raonable" segons la vicepresidenta. La primera votació seria el dia 3 i la segona el 5. Les eleccions serien el 27 de novembre, en cas que cap candidat ho aconseguís en altres sessions d'investidura.

Fonts del govern espanyol han assegurat a El Nacional que es mostren optimistes. El dia de constitució de les Corts el 19 de juliol seria el punt d'inflexió, on es podria començar a decantar l'escenari. La prioritat del PP és ja aconseguir el 'sí' de C's, que veuen com el desllorigador per a l'abstenció del PSOE. Preguntada per si es formaria una taula entre els tres, la número dos de l'executiu ha posat la pilota a la teulada de Pedro Sánchez perquè digui si s'hi vol sumar. Santamaría ha recordat que Rajoy ja ha enviat un document programàtic i estava obert a modificar-lo, malgrat la negativa de PSOE i C's.

El 'sí' de Ciutadans manté relació amb les negociacions de la mesa del Congrés. Santamaría no ha volgut donar detalls per "respecte" a aquest diàleg. S'havia estès la idea al parlament espanyol que el diputat de la formació taronja Ignacio Prendes, podria presidir la cambra, a canvi de facilitar el vot afirmatiu per a Rajoy. Davant de 169 diputats, o fins i tot 170 amb Coalició Canària, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va indicar que aquest era un escenari "diferent" que caldria estudiar. Això podria canviar el 'no' del PSOE, que només era "avui en dia", segons Sánchez.

La vicepresidenta interina segueix considerant que no hi ha alternativa a una investidura de Mariano Rajoy, a qui els ciutadans han donat 690.000 vots més que el 26-J. "Els espanyols cada cop han sigut més clars", ha dit sobre la llista que al seu parer "volen que lideri l'executiu". Per aquest motiu ha fet una crida a la resta de partits polítics per arribar a l'entesa i adverteix que unes terceres eleccions serien "indesitjables i pernicioses" per als interessos d'Espanya i els objectius de consolidació econòmica i d'ocupació.