La lluita entre PSOE i Podemos per liderar l'oposició amenaça de complicar-li la legislatura a Mariano Rajoy en el seu objectiu d'assolir l'estabilitat política. A les files socialistes temen que l'abstenció en la segona volta de la investidura de Rajoy aquest dissabte alimenti la formació morada com a primer partit de l'esquerra. És per aquest motiu que el PSOE buscarà extremar el paper d'opositor i avisa que votarà 'no' a tota llei que no comparteixi d'ara en endavant. Al seu torn, Podemos intensificarà la lluita al carrer i podria volar subtilment els ponts amb Ferraz al Congrés per empènyer-los als braços dels populars.

Després que Rajoy sigui investit president, la Moncloa intentarà que els socialistes els continuïn donant suport farcint-ho sota el discurs de la responsabilitat i la pàtria. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir durant el darrer Consell de Ministres que qui aspiri a ser l'oposició de facto, no serà qui veti i bloquegi més les propostes del govern. Per a l'incipient executiu, oposició serà qui arribi a acords, criticant, però "més important" que això, oferint alternatives. "Si no, la seva feina també queda tocada", va advertir Santamaría als socialistes.

Però davant d'aquesta situació, el PSOE lluitarà per no descavalcar de l'oposició i ja amenaça a tancar-se als acords que afectin la seva imatge. El portaveu Antonio Hernando va advertir que no aprovaran els pressupostos del 2017 si són els mateixos que presenta el PP "des de fa quatre anys". Tanmateix, fonts de l'antiga direcció pedrista aventuren que Podemos tampoc els ho posarà fàcil per impulsar lleis alternatives, ja que els "interessa" abocar-los a l'entesa amb el PP.  Fins i tot, reconeixen la dificultat de "governar des del Congrés" perquè quan estàs al govern, "tens molt poder", argumenten.

Així les coses, l'executiu haurà de treballar des del simbolisme tàctic. D'una banda, hauran de permetre les escenificacions de rebuig del PSOE i que es pengin la medalla d'haver corregit algunes lleis, o els seus "danys", com diuen els socialistes. I per altra banda, hauran de fer picades d'ullet a Ferraz com la deixar sense efecte les revàlides. Aquest va ser un gest de Rajoy dijous, orientat com a part ja del "nou cicle polític" com comenten algunes fonts governamentals consultades per aquest diari. Com a contrapartida, la Moncloa vol "diàleg i responsabilitat" per assolir l'estabilitat els propers anys.

"Radicals" i constitucionalistes

Així, el PP ja rebutja la idea que Podemos sigui l'alternativa, l'intent de superar el PSOE. Per exemple, durant la primera volta d'investidura, Rajoy va denunciar davant del secretari general de la formació morada, Pablo Iglesias, que aquest no havia aportat "ni una sola idea" al llarg del debat. Fins i tot fonts de l'executiu popular asseguren que als podemistes "encara els queda molta mili" per fer d'oposició. De fet, el president tracta Iglesias sovint amb un to paternal, com ara les múltiples al·lusions al Twitter que Rajoy va usar per burlar-se del podemista.

L'estratègia popular de desacreditar la formació morada es remunta a la campanya electoral. Aleshores, Rajoy l'anomenava de forma velada "radical, extremista, populista". Precisament, fonts de l'executiu en funcions van reprovar en una conversa amb El Nacional l'actitud d'Iglesias durant la disputa protagonitzada amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor. "Són tics autoritaris" diuen les fonts, sobre una frase que va dir el podemista en la sessió: "Jo recomano a les senyories del PP que quan pronunciï en aquest hemicicle la paraula "delinqüents" vostès callin", va replicar.

La llibertat d'expressió és un dret constitucional que suposa un atac habitual del PP. Segons les fonts, el fet de fer callar la cambra seria "fins i tot pitjor" que l'ús de la paraula 'delinqüents'. "En un parlament això és greu, és retòrica que no aconsegueix la finalitat de convèncer", denuncien. El mateix va opinar Rajoy sobre la llibertat d'expressió quan es va produir l'escarni universitari contra l'expresident Felipe González amb consignes podemistes. Menys crítics van ser amb la manifestació convocada per encerclar el Congrés aquest dissabte, on Podemos hi serà per saludar els assistents.

Partit de Govern o de representació

El PP apel·larà al sentit d'Estat dels socialistes en més d'una ocasió en la legislatura que vindrà. El Nacional va preguntar a Rajoy –el dia que va acceptar el mandat del Rei– sobre si temia la puixança de Podemos. Això, davant d'un PSOE dividit i que ha deixat passar la principal força de dretes. Rajoy va dir aleshores que algú "no pot aspirar a ser allò que no és, i el PSOE sempre ha estat un partit socialdemòcrata" i que tot dependria de com actuïn en endavant. Això era una crítica velada a la línea de Pedro Sánchez, l'exsecretari general.

De fet, ja el propi president de la gestora, Javier Fernández, va afirmar que el PSOE s'estava "podemitzant" pel fet de voler sotmetre a les bases qualsevol decisió. I és que no pas poques veus crítiques han vist la por a Ferraz a ser avançats per la formació morada, i van portar a Sánchez a no donar aire al PP. La situació s'extremarà aviat perquè Podemos vol compaginar l'àmbit institucional amb el carrer, pressionant el PSOE a triar –novament– entre si vol ser oposició de govern, com diu Rajoy; o representant de la gent, com el tempta Iglesias.