La setmana en què el president Carles Puigdemont ha superat la qüestió de confiança apel·lant a un referèndum que impulsaria com a màxim a finals de l'any 2017, la Moncloa s'obre a parlar dels pressupostos però no del dret a decidir. El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, creu que els comptes que aprovi Junts pel Sí, fins i tot si és amb el suport de la CUP, no haurien de presentar cap greuge. Ara bé, si és per negociar el dret a decidir, Puigdemont no podrà comptar amb el govern espanyol actual, perquè considera que la sobirania nacional és "incondicional".
"No ho podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor Puigdemont, ni del govern ni de les cambres. [El president] vol que negociem sobre un assumpte del qual el propietari en són els 47 milions d'espanyols. Són els seus drets fonamentals", ha explicat Santamaría, sobre qualsevol acord pel que fa al dret a decidir que passés pel vist-i-plau de l'Estat. Sobre això, la número dos de Mariano Rajoy ha insistit que "a la sobirania nacional no se li poden posar comes, ni condicions, és incondicional, sobirana, està per sobre de tots nosaltres", ha sentenciat.
A aquests efectes, l'Estat ha comparat el dret a decidir amb la negociació de les lleis ordinàries. "Per exemple, podem parlar sobre el que tenim a sobre d'aquesta taula" –un seguit de documents–, però el dret a decidir seria "sobrepassar el mandat dels espanyols". Així les coses, sí que existeix una predisposició de Moncloa per a fer els ulls grossos a uns comptes públics, pels quals Puigdemont demana el suport de la formació anticapitalista. L'efecte és que l'Estat treu importància a la qüestió de la desconnexió econòmica de la Generalitat.
"Esperem que els pressupostos nous de Catalunya es facin, seria l'ideal. I estem habituats a modificar els de les comunitats autònomes (...) No hem d'esperar especials discrepàncies. La realitat s'acaba imposant", ha dit el ministre d'Hisenda, sobre la possibilitat que els comptes catalans contravinguin el sostre fixat per Espanya. El ministre ha evitat així posar l'accent en el fet que els comptes catalans, en cas de superar el topall, ho farien pel trencament amb l'Estat.
El PSOE i el pressupost
Fonts de la Moncloa han explicat a El Nacional que obtindrà la majoria que necessita per aprovar la reforma pressupostària –aquí explicada– perquè hauria iniciat alguns conctactes amb altres forces. Una possibilitat, no confirmada, és que el PSOE pogués col·laborar a tirar-la endavant. La sospita ve perquè les comunitats socialistes van ser les primeres a demanar com abans millor la creació d'un govern, ja que si no, no podrien aprovar els seus comptes. La reforma serà presentada pel grup Popular al Congrés, ja que el govern en funcions no pot impulsar projectes de llei.
Santamaría no ha volgut entrar a valorar la crisi interna que pateix el PSOE al·legant que no s'han de "immiscuir" i només desitja que el resolgui. Sobre la possibilitat que el rei Felip VI iniciï una nova ronda de consultes per a propiciar un segon debat d'investidura, la número dos de l'executiu en funcions s'ha limitat a dir que és una "prerrogativa regia", no de Moncloa. Rajoy resta a l'espera que la situació a Ferraz prengui llum i asseguren que l'interlocutor vàlid en les negociacions serà la persona indicada per la mateixa formació.