La bandera espanyola ja penja d'un pal davant la façana de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), en compliment d'una ordre judicial. Fins ara i des del 2019 no penjava cap bandera. El govern municipal, en mans d'Esquerra Republicana amb suport del PSC i dels Comuns, deia que no hi havia cap senyera penjada perquè els pals estaven en mal estat. Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat a favor d'Impulso Ciudadano, entitat que el 2024 va denunciar l'absència de banderes i reclamava penjar l'espanyola.
En un primer moment, el TSJC va rebutjar ordenar la col·locació de les banderes, però la Sala d'Apel·lacions ho ha reconsiderat i s'ha posicionat en un sentit contrari. Així les coses, l'Ajuntament ha instal·lat quatre pals de sis metres davant la façana per hissar l'europea, l'espanyola, la senyera catalana i bandera local de Sant Sadurní d'Anoia. La resolució es fonamenta en la Llei 39/1981, que estableix l’obligació d’exhibir les banderes oficials, inclosa l'espanyola, a l’exterior dels edificis de les administracions públiques.
A la mateixa sentència, el jutge ha ordenat la retirada de banderes estelades als fanals de la plaça de l'Ajuntament. Tot i que el consistori ha defensat que aquests elements no eren responsabilitat seva, s'ha vist igualment obligat a treure'ls de l'espai públic. El TSJC sosté que no hi ha hagut cap procediment per autoritzar la col·locació de les estelades en un bé de domini públic. A més, l'alt tribunal català recorda que són "banderes no oficials, que constitueixen un bé partidista i estan col·locades en un lloc de titularitat pública". "L'ús de fanals amb aquesta finalitat suposa la privatització de l'espai públic", resol el jutge.
Un placa on s'explicava que la bandera onejava per "imperatiu legal"
La hissada de les banderes a l'ajuntament per ordre judicial i la retirada d'estelades arriba dotze anys després que la Delegació del govern espanyol obligués el consistori a col·locar la bandera espanyola. Maria de los Llanos de Luna, delegada de l'executiu de Mariano Rajoy el 2014, va enviar fins a dues peticions per reclamar la hissada. L'Ajuntament va acatar l'ordre i posteriorment va col·locar una placa on s'indicava que la bandera espanyola hi onejava "per imperatiu legal". La bandera, però, va ser robada en diverses ocasions i aproximadament fa set anys ja no es va restituir.