Pedro Sánchez clausurava el congrés federal del PSOE amb una proclama inquietant: "Farem una oposició d'Estat per lluitar contra els atacs d'aquest Govern contra la Constitució". No parlava de la Generalitat, sinó del Partit Popular i les amnisties fiscals, que impedirien la igualtat, o la llei mordassa, que minaria la llibertat. Però en clau catalana amagava la paradoxa del conclave: Sánchez marxa de iure amb la reforma plurinacional -sense referèndum-, però de facto estarà al costat de Mariano Rajoy per impedir les urnes i combatre les "falsedats" del sobiranisme.

"No ho compartim i serem davant", ha estat el crit de guerra del socialista a pocs mesos de l'1 d'octubre i després de la trucada de fa unes setmanes, en què va prometre a Rajoy que estaria al costat de la llei. I és que el nou secretari general ha recordat que la seva plurinacionalitat només passa per "un únic Estat i un únic sobiranisme", ja que és en sentit cultural de la "nació", i no polític amb el dret a decidir. En conseqüència, ha anunciat que farà front als arguments de l'independentisme i n'ha posat exemples: la "falsa" idea que el pacte constitucional de 1978 va ser un "engany històric", o que Catalunya tindria per dret un autogovern ampli garantit.

Però la crítica encoberta ha assolit la concreció amb la corrupció, quan ha llançat a l'auditori que tant el PP com Convergència, "els dos que governen", eren investigats pel 3%. A Rajoy l'ha acusat aquí d'haver alimentat la confrontació amb la "regressió política i centralista" dels darrers anys. I fins i tot ha equiparat les accions dels populars amb les de l'independentisme, afirmant que ambdós "vivien millor" en la confrontació que en el diàleg, cosa que l'ha permès erigir-se com l'interlocutor vàlid. "Us estimem, catalans!", ha cridat a l'auditori, apel·lant al "catalanisme cívic". 

Ara bé, el veritable contrincant del socialista és "la dreta" –deia minuts abans de clausurar la trobada cantant La Internacional. Per això, treballarà "incansablement" per fer fora Rajoy de la Moncloa i desmantellar les polítiques del PP. Això li han servit per aïllar el dubte que vulgui tornar-se a barallar amb Podemos, i de fet, ha tornat a apel·lar a les "forces del canvi" per una majoria alternativa –tot i que Ciutadans ja ha afirmat que no vol entrar en el paquet. I és que el "nou PSOE" és en realitat un PSOE "de govern, una oposició responsable, seriosa i rigorosa", en paraules del líder.

 

 

La lluita interna

El 39è congrés federal del PSOE ha servit a Pedro Sánchez per construir aquell "nou PSOE" que va prometre la nit de la seva victòria. El secretari general ha utilitzat l'enginyeria de l'aparell per blindar-se a si mateix i evitar un nou 1 d'octubre de 2016, data en què va caure a mans del sector liderat per Susana Díaz. Díaz ha decidit no estar present a la cerimònia de tancament d'un congrés on la integració ha brillat per la seva absència. Tampoc hi ha anat la vella guàrdia, després de les males cares el dia anterior, expectants del vestit a mida.

En el camp ideològic, Sánchez ha fet el gir "plurinacional" –cultural, sense referèndum– per acostar-se a Podemos. En el terreny orgànic, ha restat poder als comitès federals, a través de l'aprovació d'una esmena que modifica la forma per elegir-los. També ha tret els barons de l'executiva. Només l'exlehendakari Patxi López hi serà present, com a secretari de política federal. Per la banda del PSC, hi ha l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, i Paco Boya, que va ser Síndic de la Vall d'Aran i diputat al Parlament.

Sánchez ha agraït a Díaz i López el procés de primàries, tot i que aquesta no hi era per sentir-ho. Va sortir dissabte mig plorosa de la reunió del secretari general amb els barons. Després de 10 minuts de conversa, Susana no va explicar el contingut de la trobada, però va assegurar que la seva única pretensió era que el PSOE tornés a guanyar eleccions. Tot seguit, va abandonar el plenari amb bona part de la seva executiva –dilluns té un viatge a París– i no va votar els documents polítics. S'ha estalviat així la glòria de Sánchez en pujar a l'escenari i les banderetes.