Pedro Sánchez ha entrat en una espiral d'ambigüitats entorn del referèndum que amenacen a cedir a Mariano Rajoy el paper de poli dolent i erigir-se ell com el bo a l'hora d'aturar l'1 d'octubre. El secretari general assegura que estarà al costat de la "legalitat" i del president espanyol per impedir les urnes, però fonts de Ferraz –de l'entorn immediat del líder– qüestionen ara la capacitat de Moncloa per evitar que s'arribi a l'1-O. Repeteixen que aquest dia hi haurà "alguna cosa" a Catalunya, tot i que en cas de produir-se una votació, no tindria garanties, sinó que seria un "acte partidista-social", com li diuen per rebaixar el seu pes polític i jurídic.

Ho va exposar Sánchez aquest dimarts, després de trobar-se amb el rei Felip VI. "Nosaltres no sabem si hi haurà referèndum, o no, en termes formals. En tot cas, seria il·legal, situa Catalunya fora de la legalitat constitucional", afirmava el mateix dia en què els grups parlamentaris independentistes van presentar la llei de referèndum que hauria d'emparar legalment i aportar garanties a l'1-O. Ho va dir fins a dues vegades, alineant-se amb els postulats del PSC i la "roda del hàmster" que repeteix sovint Ciutadans –tot i que ell no li diu així–.

La qüestió és que a la Moncloa no volen ni somniar amb la possibilitat d'un recompte de vots, per molt informal que sigui. Reiteren que és una vulneració de la llei: ho va dictaminar el Tribunal Suprem, qui va condemnar l'exconseller Francesc Homs a la inhabilitació, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau i l'expresident Artur Mas. D'una banda, l'Estat és l'únic que té capacitat per autoritzar consultes. Per altra, el Tribunal Constitucional va assentar jurisprudència sobre que tot acte preparatori per a un referèndum també és delicte. I en darrer terme, emergeix el cost que va suposar per al govern del Partit Popular actuar tard envers el 9-N del 2014. 

Però Sánchez preveu que s'arribi a l'1-O, on hi haurà "alguna cosa", segons les fonts consultades. El fet porta implícit que ni les sancions econòmiques via Tribunal de Comptes, ni els avisos del TC, ni la Fiscalia podrien dissuadir la ruta sobiranista, qui s'autoreconeixerà en virtut de la llei presentada aquest dimarts. A més, les fonts recorden que l'Alt Tribunal ara té poders per suspendre polítics, tot i que no diuen si consideren que és una mesura que el PSOE defensaria. El fet és que el Congrés va votar a favor de la derogació de la reforma amb els vots socialistes, tot i que aquest procediment encara no s'ha endegat. 

Abans que això passi, Sánchez manté la voluntat d'instar les parts al diàleg. Dirà al president espanyol en la reunió que mantindran dijous que segui a parlar amb el president Carles Puigdemont per oferir una "resposta política amb Catalunya". El socialista diu que si ho fa, Moncloa tindrà tot el seu suport, tot i que ell defensa la reforma constitucional en el sentit federal i plurinacional. Fonts del seu entorn afegeixen que voldria obrir la comissió al Congrés per abordar el tema abans de l'1 d'octubre. De moment, ja preveu que el secretari de política federal, Patxi López, sigui interlocutor amb l'executiu central sobre Catalunya.

La mateixa voluntat d'entesa que li impedeix de signar "un xec en blanc" al PP amb Catalunya –segons fonts de l'executiva consultades per aquest diari– porta el secretari general a indignar-se davant mesures com la intervenció de l'exèrcit. Per això va reprovar les paraules de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, sobre que aquesta institució existia per "garantir la integritat territorial", titllant-les "d'amenaces". Això sí, Sánchez va anunciar que per la seva banda pretenia "desmuntar" les "falsedats" de l'independentisme, però no concreta quines accions durà a terme, preguntat per El Nacional.

En paral·lel, el socialista està disposat a seure ara amb Puigdemont. La setmana vinent podria ser una oportunitat per fer-ho, ja que desembarca amb l'executiva a Barcelona per reunir-se amb el PSC. Serà divendres vinent, un dia abans que el primer secretari, Miquel Iceta, sigui ratificat com a candidat a unes possibles eleccions a la Generalitat. L'objectiu és exhibir la unitat dels socialistes en contra de l'avanç del sobiranisme.