"President, president", amb aquests crits era rebut el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sota l'atenta mirada de la vella guàrdia. Aplaudiments, bany de masses, a mesura que Sánchez i els seus pujaven a l'escenari. La glòria del líder contrastava amb el menyspreu dels exdirigents Alfredo Pérez Rubalcaba, Joaquín Almunia i José Luis Rodríguez Zapatero, els dies posteriors a la victòria de primàries. El 39è congrés federal obligava la seva presència i avui seien al seu costat, flanquejant-lo, perquè "el PSOE és el PSOE" i José Luis Rodríguez Zapatero diu que "sempre li agrada". 

A la primera fila, Rubalcaba era enfocat per les càmeres. El gest de la cara era un poema després d'haver estat un dels estrategs de la campanya fracassada de Susana Díaz a les primàries. La militància es va imposar a un aparell també format per Felipe González. Però aquest estava absent, com a conseqüència d'un viatge a Colòmbia i ha participat en la sessió a través d'un vídeo –que ha durat menys d'un minut– i ha estat projectat a tot l'auditori. "Hem de desenvolupar una estratègia que ens permeti recuperar el caràcter de primera força", ha demanat González al "nou PSOE", que no haurà vist néixer, sense citar el nom del seu líder. 

Sánchez ha volgut premiar els seus afins i ha entrat acompanyat de la que previsiblement serà la vice-secretària general del partit, Adriana Lastra, el secretari d'organització, José Luis Ábalos, i la futura presidenta del PSOE, Cristina Narbona –exministra de Zapatero. També ha tingut un gest amb un dels seus barons fidels, Luis Tudanca, a qui ha fet president de la mesa del plenari. "Qui havia de dir que un noi d'un barri de Burgos estaria aquí assegut, però aquesta és la grandesa del nostre partit", es confessava emocionat Tudanca, responsable d'inaugurar la sessió.

El sentimentalisme aviat ha quedat a banda, amb un crit de guerra als seus dos rivals al Congrés. Hi ha un nou PSOE que vol assemblar-se a Podemos, però alhora diferenciar-se'n, recuperant el llegat del socialisme espanyol. "Som l'esquerra responsable, sí, però som l'esquerra. Som l'esquerra de govern, sí, però som l'esquerra. Som l'esquerra dialogant, sí, però som l'esquerra, la que compleix i la que no perd de vista la utopia", ha dit el castellanolleonès. I a Mariano Rajoy l'ha avisat també que treballaran per "unes institucions netes i eficients".

I, precisament, sobre la governabilitat a Espanya ara ve la batalla encoberta a les files socialistes. Díaz era la més esperada a l'auditori i, lluny de tancar files amb el seu també secretari general, li ha posat condicions. "No hi ha una majoria alternativa a Rajoy", ha avisat la líder andalusa. La qüestió és que la mà dreta de Sánchez, Ábalos, tampoc creu hi sigui per construir un govern "del canvi", ja que Podemos i Ciutadans mantenen els seus vets mutus. Això fa les delícies del susanisme i vol dir calma per a Rajoy, però les tres formacions sí que podrien sumar per endegar lleis que tombin les del PP.

Així ho esperen almenys els sindicats, com han fet arribar Pepe Àlvarez (UGT) i Ignacio Fernández Toxo (CCOO). Han demanat que es reverteixin les polítiques "neoliberals" del PP, materialitzades a parer seu en la reforma laboral. "Cal recompondre els equilibris laborals trencats per la reforma de 2012 i recompondre la capacitat de negociació col·lectiva", ha dit Toxo. Això passaria per un PSOE "situat a l'esquerra", a petició el líder sindical, paraules que precisament constitueixen el lema d'aquest conclave: "Som l'esquerra".