El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha quedat investit com a president del govern espanyol aquest divendres després de guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy, amb 180 vots socialistes, d'Units Podem, el PNB, ERC, el PDeCAT i EH Bildu. El socialista havia estat especialment dur amb Rajoy quan poques hores abans de la votació va exposar que comptaria amb el seu "suport com a expresident". D'ara endavant Sánchez s'enfrontarà a un executiu monocolor amb 84 escons, el més limitat de la història d'Espanya, que obligarà a un pacte continuat.

Rajoy arribava al Congrés gairebé just per a la votació, i la bancada del Partit Popular l'ha rebut dempeus per fondre'l en una ovació. Tot seguit el president sortint pujava al faristol per agrair al seu executiu i el partit el suport rebut els últims anys. "Ha estat un honor deixar una Espanya millor", s'acomiadava, i desafiava el seu successor a "poder dir el mateix". Amb un breu discurs, el dirigent popular reapareixia al seu escó després d'abandonar la cambra dijous a les 15 hores i passar la tarda en un restaurant madrileny rodejat del seu equip i alguns ministres.  

 

Rajoy, tanmateix, no ha volgut dimitir, ja que ha considerat que un diputat alternatiu del PP no obtindria prou vots —ell mateix va ser investit gràcies a l'abstenció socialista—. "Els números són els que són", deien fonts de l'executiu espanyol als passadissos del Congrés dijous a la tarda. Això desmentia els rumors sobre el fet que hi havia marge per pactar una candidata, com ara la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría o la presidenta del Congrés, Ana Pastor. En segon lloc, els populars albiren l'esperança que el PSOE s'aboqui al caos de la ingovernabilitat.

El nou president espanyol ho reconeixia al debat previ quan assumia les "dificultats del nou govern", i per això es comprometia amb els nacionalistes bascos a mantenir els pressupostos generals de Rajoy de 2018 —cosa de què Podem recela— i oferia diàleg al nou Govern de la Generalitat. "Escoltaré Catalunya", responia a les acusacions del portaveu del PP Rafa Hernando sobre "pactes amagats" amb l'independentisme. Hernando arribava a exigir-li que no concedís indults per als presos. Al debat Ciutadans quedava desdibuixat, votant en contra d'una moció motivada per la trama Gürtel. 

Així, i per primera vegada a la història d'Espanya, un president serà expulsat de l'executiu a mans de l'oposició i governarà un candidat que no ha sortit directament de les urnes, no ocupa un escó al Congrés i tampoc constitueix la força més votada, tot i els 12 milions que la sustenten. És la primera moció exitosa de la història, ja que la resta van ser fallides: la primera, l'any 1980, del socialista Felipe González contra el president Adolfo Suárez; la segona, del candidat d'Alianza Popular, Antonio Hernández Mancha, a González, l'any 1987, i la darrera, d'Iglesias contra Rajoy l'any 2017.