El govern de Pedro Sánchez ha fet un gest unilateral de poder a l'aeroport del Prat i ha posat les lletres amb la denominació de "Josep Tarradellas", no consensuada amb el govern català.
La decisió de l'executiu espanyol, a través d'Aena, coincideix amb el debat per l'ampliació de l'aeroport i també amb les polèmiques sobre els traspassos pendents, amb el veto de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a transferir el MIR (metges interns residents).
El nom del president català apareix a la façana de la Terminal 2, on abans hi sortia el nom de "Barcelona". Les lletres són grans, de color groc i tenen dos metres d’alçària cadascuna. Entre totes sumen 115 metres de longitud.
Segons ha indicat Aena, han escollit la tipografia News Gothic per a la nova retolació. En els darrers dies han anat col·locant-la i aquest divendres han finalitzat els treballs.
El govern de Pedro Sánchez va celebrar un consell de ministres a Barcelona el 21 de desembre del 2018, amb la ciutat blindada per les protestes contra la intervenció del 155, i va anunciar de forma unilateral que l'aeroport del Prat passaria a denominar-se "Josep Tarradellas".
La decisió va provocar una forta polèmica, no només perquè es va considerar de caràcter anecdòtic quan el que demana Catalunya des de fa dècades és el traspàs, sinó també perquè Sánchez ni tan sols la va consensuar ni amb el Govern ni amb els ajuntaments de Barcelona i el Prat.
Quan va transcendir el 2018 la decisió del govern espanyol de nomenar "Josep Tarradellas" a l'aeroport del Prat, tal com s'havia fet amb el de Madrid dient-li "Adolfo Suárez", es va veure com un intent de reforçar el règim del 1978. I moltes persones s'hi van expressar en contra a la xarxa, com l'historiador i humorista Toni Soler, l'economista Germà Bel i el filòleg Màrius Serra.
"Aeroport Josep Tarradellas ho dirà sa tia", va indicar Soler.
Germà Bel va ironitzar que li podrien posar el nom d'aeroport Miguel de Cervantes, però transferint-ne el control. "El PSOE fa anys que es confon pensant que la sortida al conflicte és lo que necesitas es amor", va afegir.
Màrius Serra va fer un anagrama i es va exclamar. "Es pensen que en mamem el dit? Quan començarem a parlar del sanchismo màgic?", es va preguntar.
El primer camp d'aviació de Barcelona es va situar al Remolar (Viladecans) el 1916 en els terrenys d'una granja avícola anomenada La Volateria, de la qual va prendre el nom. Dos anys més tard un nou camp d'aviació va ser obert al Prat a uns centenars de metres de l'anterior emplaçament. El primer avió a aterrar-hi va ser un Latecoere Salmson 300 de la línia de Pierre-Georges Latécoère, que va arribar de Tolosa de Llenguadoc amb destinació final a Casablanca.
L'aeroport va ser utilitzat llavors com a seu de l'Aeroclub de Catalunya i com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.