Hi ha una dita espanyola que diu: dos que duermen en el mismo colchón, se vuelven de la misma condición. El sorpasso que gesta Podemos, blindant l’esquerra sota una mateixa llista, no és l’únic problema a què s’enfrontarà el PSOE el 26-J, un cop empès al centre. El pacte de El Abrazo amb Ciutadans, que va servir els socialistes per dominar el relat de la legislatura, ha acabat perjudicant electoralment els primers. Segons els sondejos, el de Ferraz pateixen una fugida de vot cap a C's, ja que els votants observen menys diferències entre ells ara que abans dels comicis del 20 de desembre. Així, a les portes de la repetició electoral, els de Pedro Sánchez es desmarcaran dels d’Albert Rivera, en un pacte tàcit de no-agressió, que li permeti escorar el Partit Popular (PP) i Podemos als extrems, i liderar la base del centre.

No-agressió

En política, els silencis són importants. En la darrera roda de premsa que el president de la formació taronja va fer al Congrés dels Diputats, va carregar contra el PP i Podemos pel fracàs de la legislatura. "Això no va de repartir culpes", va dir Rivera, contradient-se amb un discurs posterior que va consistir a repartir, efectivament, les culpes. "Al senyor Rajoy i al senyor Iglesias" va atribuir-los la màxima de "com pitjor, millor", és a dir, de no voler cedir per formar pactes. Però preguntat per si els socialistes havien de fer autocrítica, Rivera va desviar subtilment la resposta. És a dir, una no-resposta.

El pacte, tàcit o acordat, de no-agressió entre la formació taronja i Ferraz comença a ser evident en la precampanya: eviten criticar l'altre, adreçant les acusacions cap a "l'immobilisme" del PP, "la mandra" de Rajoy, i el "bloqueig" dels "populismes" de Podemos. El PSOE fa dies practica aquest mantra. La "vetusta esquerra comunista obsessionada amb el sorpasso" són les paraules que dedica als de Pablo Iglesias. Ho va reiterar el secretari general del PSOE, qui va indicar, aquest diumenge a la Festa de la Rosa del partit, que Podemos i PP eren "una parella de fet". Com més els radicalitza i se’ls assimila, més vots aniran cap a ell o el seu exsoci, dels dubtosos de centre i centre-esquerra.

Pedro Sánchez i Albert Rivera / EFE

Tindrien a perdre, en cas de desfer El Abrazo amb virulència. La formació taronja creix a costa dels qui havien estat els seus companys de viatge. C’s ja no és vista només com a dreta jove, com li deien alguns, després que el 20-D C’s fos una formació que va rebre el 70% de vot d’antics joves del PP. En aquest escenari, lluitaran per mantenir aquells joves que els van prestar el vot, però també, per solidificar els nous suports.

Els socialistes podrien caure en el descrèdit d'enfrontar-se a C's. En l’anterior campanya, el PSOE va carregar durament contra ells: “Les noves generacions del PP”, o “el PP amb 20 anys menys” van ser paraules de Sánchez sobre Rivera, que més tard li van ser retretes. Ara seria impensable esmerçar aquests eslògans sense caure en la hipocresia, intentar posar fàcil una altra entesa post-electoral: Sánchez va explicar que tornaria a buscar el suport de "les forces del canvi" passat el 26-J. Aquí podria tornar a ser-hi C's.

I per als dos, seria perjudicial enfrontar-se, perquè a Espanya tradicionalment les eleccions s'han guanyat apropant-se al centre, on hi solia haver el major gruix de votants. Ho va il·lustrar l'expresident del PP, José María Aznar, amb el seu famós "viatge cap al centre", i ho va intentar Podemos, en els comicis del 20-D, amb la "màquina de guerra electoral". 

Aquest camí el tenen ja recorregut, tanmateix. Després de la investidura fallida, de mitjans de març, l'adveniment d'unes noves eleccions era evident i PSOE i C's van emprendre un periple per diversos grups de la societat civil, que alguns van considerar la precampanya encoberta. La idea era presentar el seu acord, i "millorar-lo" amb les recomanacions rebudes. Tal va ser la conjunció, que algunes veus van insinuar que podrien presentar-se en coalició als nous comicis, amb el mateix document. Ells van mantenir la incògnita fins al final.

Però entre els socialistes, les veus d'alerta van començar a fer-se evidents fa molts dies sobre aquesta entrega sense esmenes. El temor que els ciutadans puguin no diferenciar C's del PSOE ja havia estat advertit pel basc Odón Elorza, qui havia adreçat al seu partit que dediqués els esforços a "desmarcar-se" dels antics socis. L’aragonès Javier Lambán va demanar que es donés per tancat, i Meritxell Batet va indicar que ara en precampanya, estava sepultat, i també el van aparcar els de Rivera fa uns dies. 

Com eixamplar i liderar el centre sense fer-se mal, podria ser la clau per al PSOE, després d'observar que C's els avança deixant en evidència els seus punts dèbils. 

"Projecte per a Espanya" 2.0

Qualitativament, als socialistes també els ha anat bé l'experiència d'El Abrazo: ja Rivera en el seu moment va indicar que el 70% de les mesures eren seves, com ara el bloc de regeneració o qüestions econòmiques, mentre que a Ferraz van defensar-se que ambdós havien fet cessions. El PSOE ha observat certes mancances en el seu programa i discurs, que no han dubtat a resoldre copiant certs elements dels emergents.

El PSOE es vol a apropiar del "projecte per a Espanya", que havia estat la consigna de Ciutadans en l'anterior contesa electoral. Ho va insinuar el seu secretari d'organització, César Luena: el PSOE buscarà omplir de contingut la consigna del "govern de canvi" dels darrers mesos, que no sols passa ja per "derogar les polítiques del PP i fer fora Mariano Rajoy", com l'havien criticat els seus opositors populars per "poc constructiva".

Ara, per si no s'ha entès en què consisteix la marca de la casa, s'apel·larà a un partit "amb 137 anys d'història", al líder "responsable", i al programa de la formació, que caracteritzen el socialisme perquè s'entengui què volia Sánchez i en què porten avantatge a la resta, i també a Ciutadans. De fet, Antonio Hernando, va assegurar que a Sánchez "ningú el guanya a nova política" i que ells "ja havien governat", com a elements que els caracteritza.

Tampoc han sortit tan malparats de l'experiència simbiòtica dels darrers mesos. Sánchez va aconseguir presentar-se com a líder centrista, que pactava "a esquerra i a dreta", que casualment, és el mateix mantra que etzibava en la campanya del desembre, Albert Rivera, i que va donar raó de ser a la formació taronja, en els seus intents de ser frontissa de govern. La persecusió d'un sol centre podria apuntar maneres de cara als futurs escenaris polítics a l'Estat. 

Ara, per al 26-J, el PSOE haurà de disputar a C's el lideratge del "Gran Centre”, on els dos es troben ancorats, després dels intents de Podemos de blindar l'esquerra, i els esforços del PP de desmarcar-se de C's i Rivera, en un pacte de no-agressió conjunt, que els permeti sobreviure, alhora que enfrontar-se amb cautela.