El Consell de Ministres desclassificarà aquest dimarts el dossier amb informes sobre Ceuta que, segons Pedro Sánchez, impedeixen assenyalar de manera inequívoca el Marroc com a autor de l'assalt migratori de la ciutat autònoma. Segons confirmen des de l'equip del president del govern espanyol, passarà igual que amb els documents de l'intent de cop d'estat del 23F: la desclassificació es farà efectiva l'endemà; no serà fins dimecres que es podran consultar aquests informes. Caldrà veure si aquests informes xoquen amb el del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), que situa el Marroc al darrere de l'operatiu que va causar l'entrada a Ceuta de 80.000 immigrants.
Aquell atestat policial remès a la jutgessa de l'Audiència Nacional qualifica el que va passar a la frontera europea ubicada a l'Àfrica els dies 30 i 31 de juliol com una irrupció massiva "planificada" —descartant que fos "espontània"— i apunta que entre les persones que la van organitzar i executar hi havia individus relacionats amb els cossos de seguretat marroquins. El document subratlla que el propòsit de l’entrada de desenes de milers de persones no era de caràcter migratori, tenint en compte que només un 10% va intentar quedar-se en territori espanyol al cap d'unes hores.
El text —de 55 pàgines, acompanyades d’una trentena d’imatges i gràfics— assenyala que "la resposta policial al Marroc ha estat, si més no, de total permissivitat", sense que es detectés "cap temptativa seriosa" de contenir, dispersar o retirar la multitud de l’entorn fronterer. L’informe documenta, a més, la presència d’efectius "uniformats i no uniformats" amb un comportament propi de tasques de vigilància o supervisió del que estava passant.
Sánchez s'obstina a eximir el Marroc
Aquest dilluns, Sánchez ha pronunciat un discurs davant dels diputats del PSOE en diverses cambres. El president socialista ha assegurat que continua tenint intenció "d'esclarir què va passar" a Ceuta. També ha acusat l'oposició de "convertir en normal aprofitar totes les crisis per escampar odi".
Malgrat l'existència de l'informe policial que implica directament les autoritats marroquines, Sánchez va insistir la setmana passada en una compareixença al Congrés dels Diputats que "ningú no ha aportat cap prova que permeti concloure" que l'assalt de Ceuta "va ser dissenyat i executat pel Marroc". Va admetre l'existència "d'indicis" —com declaracions de ministres marroquins reivindicant la sobirania de Ceuta i Melilla— però va reclamar "prudència i rigor" abans de treure conclusions, i va prometre que "si existeixen proves sòlides, actuarem amb contundència".
La pitjor crisi de credibilitat de Sánchez
Sánchez també va explicar que el 21 d'agost el seu govern havia convocat l'ambaixadora marroquina per demanar explicacions; tot i que després el Ministeri d'Exteriors va veure's obligat a precisar que la reunió havia estat amb l'encarregat de negocis, ja que l'ambaixadora no era a Espanya aquell dia. Per altra banda, el president espanyol va advocar perquè la cooperació amb el Marroc "sigui diferent" a partir d'ara.
La compareixença va aprofundir la crisi de credibilitat del president, ja comparada per alguns dels seus propis socis amb episodis com els GAL o l'11-M. Socis parlamentaris com ERC, Junts, Podemos, Bildu i el PNB van criticar durament la seva actuació: Gabriel Rufián (ERC) el va qualificar de "pusil·lànime", mentre que Ione Belarra (Podemos) va denunciar el que va descriure com una estratègia governamental de desinformació.