L'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, de mà dura amb l'independentisme no es limita només a les declaracions sobre una nova aplicació del 155. També ha començat a activar algunes de les eines que va preparar el PP de Mariano Rajoy contra el procés, com la reforma exprés de la llei orgànica del TC per abordar els anomenats incidents d'execució de les sentència. Curiosament, en el moment en què aquesta reforma es va aprovar, el PSOE va assegurar que la derogaria quan arribés al govern.
El Consell de Ministres ja va anunciar divendres que recorreria al TC contra les mocions aprovades la setmana passada al Parlament sobre la Guàrdia Civil, l'amnistia i la desobediència. No obstant, aquest matí el cap de l'executiu espanyol no ha limitat la resposta del seu govern a uns recursos. Ha anunciat, en declaracions a la SER, que requeriran personalment el president del Parlament, Roger Torrent, i cadascun dels membres de la Mesa per les resolucions que es van aprovar la setmana passada en el marc del debat de política general.
Requeriments
"Enviarem un requeriment a la Mesa del Parlament en relació aquestes resolucions que s'estan plantejant per part de la majoria parlamentària independentista", ha assegurat atribuint-se una potestat que en realitat correspon al TC.
Fonts de la Moncloa han aclarit posteriorment les paraules del president i han afegit que, tot i que habitualment el Govern es limita a impugnar la disposició, si considera que les mocions aprovades pel Parlament entren en contradicció amb pronunciaments previs del TC, es pot també plantejar l'incident d'execució de sentència i sol·licitar al Tribunal que "requereixi personalment" al president de la Cambra i els membres de la Mesa.
Reforma exprés del PP
Precisament, la possibilitat d'aquesta "notificació personal" dirigida a "qualsevol autoritat o treballador públic que es consideri necessari" és una de les novetats que va introduir la reforma exprés que va fer el PP de la llei orgànica del TC l'any 2015. En concret, l'article 87. L'objectiu de la reforma dissenyada pels populars era capacitar el Tribunal per dictar inhabilitacions i sancions davant de l'incompliment de les seves resolucions, amb la notificació personal s'assenyalava els responsables amb l'advertiment previ sobre les consequències del desacatament.
La iniciativa va sorgir arran de la consulta del 9-N i el PP no va amagar que l'objectiu era suspendre els responsables d'aquella votació, començant per Artur Mas. "La broma s'ha acabat", va sentenciar el popular Xavier Garcia Albiol quan es va anunciar la iniciativa.
La reforma es va aprovar per tramitació urgència al Congrés la tardor del 2015 enmig un aspre debat durant el qual el PSOE va assegurar que si arribava al Govern derogaria el nou text. El portaveu socialista, Antonio Hernando, va titllar aquesta mesura de perillosa i innecessària i va acusar el PP de buscar amb iniciatives anticatalanes rendes electorals a la resta d’Espanya. Un cop aprovada la reforma al Senat amb només els vots del PP, va ser impugnada pel govern basc i el català, i finalment ratificada, curiosament, pel propi TC.
Forcadell, la primera
El primer cop que es va posar en pràctica l'incident d'execució de sentència tal i com es planteja en la renovada llei del TC va ser quan el govern de Mariano Rajoy va actuar contra la Mesa presidida per Carme Forcadell arran l’aprovació de la creació de la comissió parlamentaria d’Estudi del Procés Constituent. Aleshores es va argumentar que la creació d’aquesta comissió incomplia la suspensió decretada del TC de la declaració del 9-N aprovada al Parlament el novembre del 2015 i on es preveia la creació de la comissió. Els membres de la mesa van rebre el seu requeriment personal.
El Govern de Mariano Rajoy va instar un nou incident d’execució uns mesos més tard quan el Parlament va ratificar l’informe i les conclusions de la comissió d’Estudi del Procés constituent. Era el segon cop que es feia servir. Els requeriments que ha anunciat aquest matí Sánchez seran, però, els primers impulsats per un govern socialista.