En tota competició, esportiva o política, qui millor domina les regles del joc té les de guanyar la partida. El comitè federal del PSOE d'aquest dissabte s'ha convertit en l'avantsala de l'enfrontament entre l'exsecretari general, Pedro Sánchez, i la presidenta andalusa, Susana Díaz, en la cursa de primàries per a la secretaria general del partit, a causa del calendari proposat per la gestora. Els sanchistes denuncien que la recollida d'avals per oficialitzar les candidatures no s'hauria de produir sense tancar el cens definitiu amb els militants. Aquest no es fa pas públic, però a Díaz no l'afecta la polèmica perquè té més coneixement i control de l'aparell del partit.

"No tindrem un cos electoral definit, fins i tot, quan hagi començat el procés", deia una font pròxima de l'entorn de Sánchez, a la sortida del conclave socialista, amb un to indignat. La qüestió és que la votació de les primàries es produirà el 21 de maig, cosa que situa la recollida d'avals entre els dies 20 d'abril i 4 de maig. El cens definitiu, però, no es tancarà fins al 28 d'abril: és a dir, a escassos dies del recompte final dels avals. Això seria en detriment d'un procés més garantista, presumptament. 

La idea de fons seria que un candidat podria equivocar-se i gastar temps en demanar avals a persones que no són militants, perquè no es té el seu registre actualitzat, o bé perquè no han pagat la quota. El percentatge per oficialitzar la candidatura és del 5%, però a més, sense saber el nombre exacte resulta més difícil fer l'estimació –ara la militància es xifra al voltant dels 177.902, amb PSC inclòs–. A més, els propers dies seguiran arribant fitxes actualitzades, que si tenen data anterior a aquest dissabte a la nit, hauran de ser incloses i canviarien les dades.

El contraargument de la gestora –basat en les normes del partit– ha estat oferit pel portaveu, Mario Jiménez, qui s'ha mostrat incrèdul per la polèmica. Ha recordat que el cens és per "verificar avals" a posteriori "no per recollir-los", de manera que no hauria de perjudicar ningú. De fet, personalitats de l'entorn del basc Eduardo Madina –qui es va batre amb Sánchez a les primàries del 2014– critiquen com a negatiu que ells tampoc van rebre el cens en el seu moment. Per això, algunes veus crítiques lamenten que els suports de l'exdirigent busquin "vendre una imatge que no és". 

A Díaz tot això no l'afecta, ja que és ella ara la candidata més propera a l'aparell, com també Sánchez al 2014. Ho va mostrar l'andalusa en la presentació a Madrid, envoltada dels expresidents Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i els exdirigents Alfonso Guerra i Alfredo Pérez Rubalcaba. Per això, va dedicar bona part del seu míting de sortida a enumerar el llistat de persones que li donaven suport. A més, fa setmanes ha estimat els qui podrien votar a favor de la seva candidatura. "Estic molt il·lusionada, quan reps els avals, et compromets, per mi és molt important", deia aquest dissabte. De fet, el seu equip preveu exhibir múscul amb una massiva presentació de suports.

Les votacions també han portat cua. Davant les queixes d'alguns sanchistes, i la proposta de Javier Izquierdo, del PSOE de Castella i Lleó, per canviar el calendari, el president de la mesa, Pepe Blanco, ha decidit que es votessin les dues ofertes. La de la gestora ha rebut majoria aclaparadora, i la d'Izquierdo només sis vots, deixant així els de Pedro Sánchez sense possibilitat de queixa posterior. 

També ha aixecat polseguera la ponència marc –amb les idees del partit–, tot i que des del formalisme. Fonts de l'entorn de López han lamentat que no se'ls havia fet arribar el text abans del comitè. Els sanchistes han estat més durs i titllen de "coartada i excusa" que el 39è congrés federal se celebri els dies 17 i 18 de maig. "La gestora no el va convocar abans perquè primer era el què i després el qui", diuen després d'afirmar que no els han donat el text. Fonts de l'organització, però, expliquen que mai es fa arribar abans, i inclús afegeixen que no van assistir als fòrums on es van debatre les idees.

Finalment, l'equip de López ha aconseguit aprovar la proposta que se celebri un debat oficial entre candidats, amb possibilitat que n'hi hagi d'altres si s'acorda així –deixant al marge els formats televisius o radiofònics–, segons informen fonts del seu entorn. L'exlehendakari s'ha mostrat com la tercera via que vol representar entre els altres dos, quan ha assegurat a l'entrada del comitè que calia deixar enrere "l'agressivitat" i la "guerra d'avals".

Però la guerra està servida també des del susanisme. El president d'Aragó, Javier Lambán, ha denunciat el "verí" que s'hauria instaurat al partit a través de les xarxes socials –on el sanchisme és molt actiu–. "El risc de l'escissió es va conjurant, mai havia sentit tant de temor", ha reblat. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, inclús ha llançat una advertència: que el seu futur i el d'altres companys dels territoris depèn del resultat de les primàries. "Determinaran i molt la perspectiva i, segurament, l'agenda personal de molts", ha dit. I a Ferraz, qui avisa no és traïdor.