Carregant...

En el quart dia de campanya electoral del 29N, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s'han abraçat a allò que mobilitza les seves respectives parròquies. El president del govern espanyol ha intentat tornar a erigir la seva figura de líder internacional de les esquerres del bracet del seu homòleg brasiler, Lula da Silva, que tot just surt victoriós d'unes eleccions en les quals s'ha imposat davant l'ultra Flávio Bolsonaro, fill de l'expresident Jair Bolsonaro. I el PP ha agitat el fantasma de sempre: ETA. El cap de files populars ha assegurat que, si governa, aprovarà la seva pròpia "llei de nets": perquè les persones que van abandonar el País Basc i Navarra per culpa de la banda armada puguin tornar a votar.

Però la cita amb Lula no ha sortit com estava previst. El president brasiler havia de pujar aquest dilluns a l'escenari d'un acte electoral del PSOE, que havia de ser un dels punts àlgids de la campanya socialista. Una afonia ho ha impedit i l'esdeveniment s'ha suspès. Ara bé, ell i Sánchez s'han reunit dues vegades: primer a la Moncloa, en una trobada institucional, i després en una de caràcter partidista. Segons fonts de l'executiu espanyol, dins del palau presidencial els dos mandataris han parlat de "la importància de preservar les institucions democràtiques i la cohesió social davant l'amenaça de la ultradreta". A la segona reunió, han abordat la situació de l'esquerra occidental, el model progressista, la reforma de les Nacions Unides i la importància de la mobilització del votant progressista quan hi ha eleccions.

En la trobada de caràcter partidista hi ha participat André Janones, diputat federal per Minas Gerais i, segons la premsa brasilera, el "general" de la campanya digital de Lula. L'excobrador d'autobusos va crear després de la primera volta el canal de WhatsApp "Exèrcit de Lula": en dos dies va passar d'uns 50.000 seguidors a prop de dos milions i va arribar a reunir més de deu milions de persones en les tres setmanes prèvies a la segona volta. En aquesta campanya, el PSOE ha engegat el seu propi canal de WhatsApp, batejat "La fuerza de la gente", com el lema de campanya, que ara mateix té 80.000 seguidors.

L'exèrcit de Lula i el fantasma de la banda armada

Pel que fa a la proposta de Génova, és la número 132 de les 249 del programa electoral del PP: els populars van deixar alguns buits en el seu document per anar fent anuncis durant el que queda de campanya. La idea implica reformar la llei electoral perquè els qui van haver de fugir d'ETA puguin votar al municipi on estaven empadronats. L'objectiu, segons els populars, és facilitar la participació d'aquelles persones que "van ser expulsades" d'Euskal Herria "en els moments més durs de la violència i el terror".

Per a fer aquest anunci, Feijóo ha visitat aquest dilluns Pamplona, però abans ha estat a Catalunya, on els populars es juguen alguns escons clau. El candidat popular ha visitat la Noguera. En un míting en una explotació ramadera de Vallfogona de Balaguer, ha exhibit el "Llibre blanc" del sector primari, s'ha compromès a reduir la burocràcia a la pagesia i ha defensat programes "seriosos" de contractació de temporers en origen. En plena pugna amb Vox i amb els partits de dretes volent-se quedar els electors desemparats per la decisió d'Aliança Catalana de no presentar-se aquest 29N, ha assegurat que el PP no ignorarà els "riscos del fonamentalisme islàmic".

I amb l'empenta que provoca agitar el fantasma d'ETA, Feijóo ha recordat els riscos que corre un espanyol quan, com ell ha fet aquesta tarda, visita el País Basc o Navarra: "Et poden apedregar, donar-te puntades de peu o trencar-te la cara a cops de puny", ha etzibat. Dimarts visitarà Euskadi per fer costat a Eibar al candidat Jon Echeverría —agredit dissabte en un acte públic— i després anirà a Bilbao.

Augment del salari mínim a tretze dies de les urnes

Yolanda Díaz ha començat el dia amb una renúncia. La vicepresidenta segona ha retirat aquest dilluns al matí la seva candidatura a dirigir l'Organització Internacional del Treball (OIT), després que la secretaria general de la CSI i el Grup dels Treballadors hagin donat suport a l'actual director, Gilbert F. Houngbo. En un comunicat a les xarxes, ha asseverat que l'organització viu "la pitjor crisi de la seva història", però ha fet "un pas al costat" per no "dividir el moviment sindical".

Però la ministra sumarita necessitava donar alguna bona notícia, i ha estat ella mateixa l'encarregada d'avançar que aquest dimarts el Consell de Ministres aprovarà un augment del salari mínim. En una entrevista a 'Al Rojo Vivo' de La Sexta, la vicepresidenta segona ha explicat que l'increment serà del 5,3% per al 2027, fins als 1.286 euros bruts al mes en catorze pagues (18.004 euros bruts anuals). "El més important és que es farà amb caràcter integral, sense pagar impostos", ha remarcat.

Amb aquest augment, l'SMI acumula una pujada del 75% des del 2018. La xifra supera el 4,9% que recomanava la comissió d'experts del Ministeri, però queda per sota del 7% que reclamaven UGT i CCOO. La CEOE, per la seva banda, n'ha retret la utilització política abans de les eleccions i ha instat el govern que surti del 29N a negociar-lo a partir de desembre.

El Front Ampli posa límit a les herències

Paral·lelament, el Front Ampli ha presentat aquest dilluns a Madrid el seu programa electoral, d'un miler de mesures. El portaveu de campanya, Pablo Bustinduy, n'ha destacat la limitació de les herències a 10 milions d'euros per hereu, amb un tipus marginal del 100% per sobre d'aquesta xifra. "Ningú a Espanya heretarà més d'allò que pugui gastar-se en una vida", ha sentenciat. El programa inclou també un fons sobirà d'energia, amb una participació pública del 30% en les noves renovables i la gratuïtat dels menjadors escolars. La coalició de formacions d'esquerra acusa el PSOE, també, de copiar-los mesures com els nous impostos per als grans tenidors d'habitatge.