Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) manté la mà estesa a Pere Aragonès malgrat els recels d'ERC a entendre's amb els socialistes. En un context marcat pel trencament del Govern després de la sortida de Junts fa ara tres setmanes, el líder del PSC i cap de l'oposició -de fet, encapçala el partit més votat-, continua oferint-se al president de la Generalitat perquè Catalunya tingui pressupostos el proper 1 de gener. Illa, que també ha estat alcalde i ministre de Sanitat amb Pedro Sánchez a la duríssima etapa de la pandèmia, rep un equip d'ElNacional.cat al seu despatx de la seu nacional dels socialistes catalans, al bell mig del Poblenou barceloní. És un espai ampli i lluminós, perfectament endreçat, que diu molt del tarannà personal i els referents de qui el fa servir. Al moble-prestatgeria, hi ha diverses fotografies de la trajectòria política d'Illa, que beu en les fonts del tarradellisme però també en el PSC de Joan Reventós o Pasqual Maragall. Amb les enquestes a favor, els socialistes veuen en la Catalunya postprocés un nou moment per rellançar la seva oferta política. Sense pressa però se nse pausa, Illa multiplica la seva agenda de contactes a tots els nivells. El polític socialista acaba de venir de Brussel·les, on s'ha reunit amb tres eurocomissaris.
Vostè va guanyar les eleccions en vots i té els mateixos diputats que el president Pere Aragonès, amb un Govern en minoria. Per què no presenta una moció de censura?
Tenim el Govern més dèbil de la història de l’autogovern. A més, tenim un president a qui les dues forces que el van investir, Junts i la CUP, li han dit que no es fien d’ell i li han retirat el suport. L’altre dia veiem com la líder dels comuns, Jéssica Albiach, deia que el pressupost del 2022 [votat pel seu partit] no s’estava complint. I nosaltres tenim pendent el compromís de reunir la taula de diàleg entre catalans. El fet que el Govern clarament no funcioni no ho han de pagar els catalans. En aquest moment és important que fem tot el que està al nostre abast perquè hi hagi uns pressupostos en vigor l’1 de gener del 2023. M’he ofert reiteradament des de finals d’agost, crec que encara hi som a temps, però estic molt desconcertat pel fet que el senyor Aragonès i ERC encara no hagin presentat un projecte de pressupostos ni acceptat el meu oferiment. Aquesta és la raó principal. És necessari que hi hagi pressupostos pel context complicat que vivim, i vull que el meu grup faci tot l’esforç perquè això sigui possible.
I una moció de censura per convocar eleccions? El diputat Joan Canadell ha declarat que Junts li hauria de donar suport a vostè en aquest supòsit...
No tenim al cap la moció de censura.
No tenim al cap la moció de censura
A què atribueix que ERC no vulgui acceptar la mà estesa del PSC?
Haurien de dir-ho ells, però a mi em sembla que és moment que tots els polítics posem per sobre dels interessos de partit i personals els interessos del país i de la gent. En el context complicat que tenim, això encara ha de figurar més en primer lloc. Tot el que passi per no fer tots els esforços possibles per aprovar els pressupostos l’1 de gener és no tenir presents les necessitats de la ciutadania. Potser s’hi anteposen altres qüestions més electorals.
I si finalment el Govern opta per la pròrroga dels pressupostos?
Doncs serà una molt gran decepció, molt mal servei per a Catalunya i, a partir d’aquí, s’haurà de veure quin curs hem de prendre. Però costa pensar aquest escenari. Seria una deixadesa de funcions del Govern molt greu.
Divendres es va reunir amb Aragonès. Una trobada que va arribar tres setmanes després del trencament del Govern i després de les reunions del president amb Junts, la CUP i els comuns. Com s’ho ha pres?
No vull que ningú s’ho prengui malament, però crec que va arribar tard. Si jo estigués en la seva situació, la reunió hauria estat l’endemà del trencament. Necessitar tres setmanes per fer una reunió ja és molt revelador per si mateix.
Veu possibilitats d'arribar a un acord amb ERC sobre els pressupostos després d'aquesta reunió?
El president em va comunicar que la setmana vinent obriran una ronda amb diferents grups parlamentaris per explicar el marc pressupostari. El PSC hi assistirà si som convocats a aquesta reunió. I la posiciò del PSC avui és la mateixa que ahir, i que fa un mes, i que fa un mes i mig, i que fa dos mesos. Jo des de finals d'agost ofereixo, allargo la mà, perquè Catalunya tingui un pressupost l'1 de gener del 2023. Veig passivitat al Govern dfe Catalunya perquè les coses haurien d'estar molt més avançades. No pot ser que hores d'ara encara no coneguem ni el marc pressupostari ni el projecte concret que presenta la Generalitat. Jo estic disposat, com sempre he dit, a ajudar que hi hagi pressupost en vigor a través d'una negociació, que, no vull enganyar ningú, serà exigent. Si és que s'obre. A partir d'aquí, correspon al Govern prendre la iniciativa i dir amb qui vol obrir aquesta negociació.
El PSC permetrà que el Govern acabi la legislatura?
Això és una decisió que li correspon a Aragonès. Ell ha de fer la lectura de la situació política a Catalunya, la força que té i l’actitud coherent que ha de tenir. Ell és qui té la responsabilitat de conduir el país i de, si no es veu amb prou forces, fer una convocatòria electoral. La clau de la convocatòria electoral la té ell, i el que hem vist és que va arribar a un acord d’investidura, després de tres debats d’investidura, i se li ha trencat. Que s’hagi trencat no m’ha sorprès, però m’ha estranyat la velocitat i la intensitat amb què s’ha fet. Només li demano que anteposi els interessos de Catalunya als seus i expliqui amb claredat quines decisions pren i per què les pren. Copso també que Catalunya funciona; el que no funciona és el Govern. Catalunya és un país amb moltes capacitats de futur, però ha d’endreçar-se políticament. Em reuneixo amb empresaris, gent de l’àmbit de la cultura, de l’acadèmic, del tercer sector, dels agents socials i això funciona. El que no funciona és la política i espero que Aragonès no vulgui passar a la història com un fre pel desenvolupament de Catalunya.
Catalunya funciona; el que no funciona és el Govern
El president s'hauria de sotmetre a una qüestió de confiança?
Ell ja ha dit que no ho vol fer, i és una facultat seva. Diu que se sent amb forces per governar el país, però no explica com ho vol fer amb 33 diputats, sense haver guanyat les eleccions, amb dos grups que li diuen que no es fien d’ell, i tampoc acaba d’acceptar la mà estesa que li hem ofert nosaltres per una opció molt concreta. Nosaltres no tenim gens d'interès a rescatar el Govern d’Aragonès, però sí que tenim interès perquè la factura d’aquest trencament no la paguin els catalans per no tenir un pressupost.
Construir una alternativa no m'impedeix d'allargar la mà perquè els catalans no paguin la factura del govern fallit d'Aragonès
Veig que té una actitud de wait and see. Estan esperant els resultats de les eleccions municipals?
No, ara no tinc al cap eleccions. Sé que n’hi ha però la prioritat en aquests moments del PSC i meva no són les eleccions, sinó que hi hagi un pressupost a Catalunya i pal·liar en la mesura del possible una situació molt complexa a nivell social i econòmic. Jo tinc els mecanismes que tinc, soc el cap de l’oposició, estic construint una alternativa al Govern que els fets han demostrat que no funciona. Ho continuaré fent, però construir una alternativa no m’impedeix d'allargar la mà en aquelles qüestions essencials perquè els catalans no paguin la factura del Govern fallit d’Aragonès. Els fets van posant davant del mirall tothom, també el president de la Generalitat si bloqueja les coses, perquè és ell que les bloqueja sense prendre les decisions que ha de prendre. Ni deixant clar que vol un pressupost, ni articular els mecanismes per tirar-lo endavant amb els partits que s’han ofert, rebutjant una qüestió de confiança... Ho té bloquejat.
Oriol Junqueras diu que vostès no treballen prou pel final de la repressió a Catalunya.
Nosaltres no utilitzem aquest llenguatge ni aquest to, i no respondré a provocacions d’altres líders polítics que respecto molt. El que constatem és que a Catalunya afortunadament s’ha respectat sempre l’estat de dret, que és fonamental en democràcia, i a partir d’aquí treballem per mirar endavant. No és bo estar instal·lats en posicions de ressentiment constant. Catalunya ha de mirar endavant, ha de girar full d’uns anys que no van ser bons per ningú, i estem en això. Resoldre els problemes dels ciutadans i no crear-ne de nous.
Traslladaria a la Generalitat un pacte com el que té el PSC amb Junts a la Diputació de Barcelona?
Tenim unes diferències molt grans amb Junts respecte de quin ha de ser l’horitzó de Catalunya. Pensem que Catalunya ha de jugar fort les seves cartes dins d’una Espanya plural i diversa i a Europa. Veig molt difícil un acord. Ara, també defenso que hem de buscar acords en matèries que ens puguem entendrem. Amb Junts tenim punts possibles d’acord en temes d’infraestructures, o en matèria d’ús del català a l’ensenyament obligatori. El fet que tinguem visions molt diferents en una matèria no ha d’impedir que arribem a acords en altres qüestions amb punts en comú. És un exercici normal de política i defenso que s’ha de practicar aquest tipus de capteniment polític i és el que em proposo de practicar.
Que tinguem visions molt diferents amb Junts en una matèria no ha d’impedir que arribem a acords en altres qüestions
Li preocupa la situació interna de Junts?
A mi no m’agrada que formacions polítiques rellevants a Catalunya passin per situacions complexes. Tots hi hem passat en algun moment, també el PSC, ERC i els comuns. Desitjo, amb tot el respecte, que resolguin la seva situació. No me n’alegro mai que una formació política tingui aquests episodis perquè jo he tingut responsabilitats molt altes i sé que són moments conflictius. Els correspon a ells prendre les decisions que creguin més d’acord amb el seu plantejament polític i que la militància demani.
Ha estat a Brussel·les aquesta setmana i ha dit que vol recuperar la influència que va tenir Catalunya a Europa en l’època dels presidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Com ho farà?
Treballant, estant present als debats, no deixant les cadires buides, no deixant espais d’influència que abans havíem tingut. Catalunya havia arribat a unes quotes de capacitat d’influència a Europa molt altes, i s’havia aconseguit que això fos molt transversal a la política catalana. Pujol hi va arribar, també Maragall ho va mantenir i Montilla ho va continuar. Això ho hem de recuperar perquè a Europa es decideixen coses que afecten molt directament la nostra vida quotidiana. És imprescindible estar al corrent dels debats a Europa, seguir-los i és convenient tenir capacitat d’influència. Ni estem prou al corrent des de les institucions catalanes de què es cou a Europa ni tenim la capacitat d’influència que en altres temps havíem tingut i crec important recuperar-la. Ara tenim una presència que s'ha de reforçar molt , i tinc interès perquè això sigui així, i per això hi viatjo amb certa freqüència. Em sembla bo tenir clar que hem de recuperar influència a Europa i ajudaré en allò que pugui.
Hem de recuperar influència a Europa i ajudaré en allò que pugui
La seva visita a la capital europea ha arribat només una setmana després de la que hi va fer Aragonès. Vostè s'ha reunit amb un comissari més que el president de la Generalitat. És coincidència o una estratègia de pressió?
Seré molt sincer: l’atzar ha fet que hi anés una setmana després. Fa temps que planifico aquest viatge, i l’any passat per les mateixes dates també vaig fer-ne un. També aleshores vaig reunir-me amb tres comissaris. A Europa intento anar-hi com a mínim un cop l’any. M’alegro que Aragonès viatgi a Brussel·les. M’agradaria que hi anés més com a president de Catalunya perquè hem de ser-hi presents per guanyar-hi pes i influència de nou i fer política de debò. No surt mai exactament el que tu vols, però has de tenir capacitat d’influir, com havíem aconseguit no fa tants anys.
Precisament, a Europa hi ha exiliats independentistes com el president Puigdemont. S'hi reuniria amb ell?
No he anat allà a veure'm amb ell. Respecto molt aquestes persones i no m’alegro del patiment de ningú. No els atorgaria el qualificatiu que vostè ha utilitzat de persones exiliades, crec que són persones que van prendre una decisió de no fer front a unes conseqüències en l’àmbit judicial fruit de l’aplicació de l’estat de dret al nostre país. Respecto la seva decisió, però no la comparteixo perquè crec que un ha de fer front a les seves decisions. He anat allà a reunir-me amb les institucions europees. No voldria que s’interpretés com un menysteniment cap a ningú.
La reforma del delicte de sedició ha de servir per normalitzar la situació dels polítics catalans a l’exili?
És intel·ligent, de sentit comú, prendre en consideració el que ens va passar fa cinc anys i, segons l’experiència darrerament viscuda, actualitzar el codi penal, que és subjecte de millora. També és intel·ligent fer aquesta actualització del codi penal tenint en compte el dret penal europeu per homologar-lo en aquest sentit. A més, és un compromís d’investidura del president Pedro Sánchez, i jo que el conec bé, sé que és una persona que té per costum complir els seus compromisos i espero que així sigui, en el que queda de legislatura. Ara bé, seria un error barrejar això amb altres debats com el pressupostari, i no tenir present que és una decisió que ha de prendre el Congrés dels Diputats. Cal garantir una majoria que en aquests moments no està garantida.
En aquests moments no està garantida la majoria per reformar la sedició
La vida política catalana quedarà normalitzada, com defensa el PSC, mentre hi hagi aquesta situació?
S’ha de fer pensant sobretot en què, si hem viscut una situació que ens ha posat de manifest que hi ha un recorregut de millora per actualitzar el codi penal, és sensat fer-ho. No tant pel que puguem aconseguir ni per solucionar-ho tot, sinó perquè en la política és bo prendre nota de les experiències viscudes, treure’n lliçons i millorar allò que es pugui.
El president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, deia dijous que Puigdemont hauria de tornar a Catalunya i passar pels tribunals abans que es reformi la sedició.
L’actualització del codi penal no s’ha de fer per beneficiar o perjudicar ningú, sinó per incorporar les lliçons derivades d’una experiència que hem viscut. No es poden fer excepcions en l’aplicació de l’estat de dret en cap moment. No tinc res més a dir sobre aquesta qüestió.
La reforma de la sedició no s'ha de fer per beneficiar o perjudicar ningú sino per incorporar les lliçons del que hem viscut
Vostè ha dit que és poc clara la proposta de l’acord de claredat d’Aragonès, però s’assembla a la via canadenca defensada en el seu moment pel PSC. Quina és la proposta de Salvador Illa per resoldre el conflicte amb l’Estat?
El més urgent i important en aquest moment a la política catalana respecte d’aquesta qüestió és reunir la taula de partits. És un compromís que vam subscriure el PSC, el PSOE i ERC, que no ha complert ERC. I és el més urgent i important perquè és el marc de diàleg entre catalans que reconeix que a Catalunya hi ha una pluralitat de maneres de veure les coses, també pel que fa a la relació que hem de tenir amb la resta d’Espanya; i que permet crear un marc de treball i confiança per compartir diferents propostes. La nostra és el reforçament i la millora de l’autogovern, que és el punt de consens de la societat catalana. Estic disposat a concretar-la més, però crec que s’ha de fer al fòrum adequat. La manera que Aragonès va presentar la seva proposta de l’acord de claredat va desacreditar-la perquè ho va fer en el marc d’un debat de política general sense haver-lo ni tan sols acordat amb els seus socis de Govern, i tampoc no vam tenir coneixement previ nosaltres. No veig bé aquesta proposta, no és moment de continuar fomentant la divisió de la societat, sinó que hem de trobar punts de consens. Votar una ruptura no em sembla el més adequat. Sí que estic a favor de sotmetre un eventual acord a un referèndum de la societat catalana, però votar un acord i no una ruptura.
Aquest referèndum ha de ser sobre l’acord a què arribin el govern de Catalunya i el d’Espanya?
Crec que hi hem d’arribar els representants de la ciutadania de Catalunya. Hem d’arribar a un acord sobre com volem millorar el nostre autogovern i com ens volem relacionar amb la resta d’Espanya. És veritat que haurem de resoldre en algun moment el fet que l’Estatut d’autonomia vigent en aquest moment a Catalunya és diferent del que va votar la ciutadania. Per això reclamo insistentment la convocatòria d’aquesta taula de partits [catalans] i quan arribem a l’acord s’ha de sotmetre a la ciutadania de Catalunya. Però primer hem d’arribar a un acord entre catalans, que tenim maneres de pensar molt diferents amb una divisió gairebé per la meitat de la societat. Ara bé, en aquest moment, a l’agenda de preocupacions de la ciutadania, hi ha temes que hem d’abordar fins i tot en primer lloc per la seva urgència, com ara l’increment del cost de la vida, la inflació, com utilitzem bé els fons europeus per impulsar les energies renovables... Sobre l’altre aspecte, no dic que no sigui rellevant, al contrari: proposo aquesta taula de partits i intercanviem posicions, ens escoltem, ens respectem i mirem quin punt de consens podem trobar.
Estic a favor d'un referèndum però per votar un acord, no una ruptura
Aleshores s’hauria de tornar a l’Estatut votat i que després va quedar escapçat al Tribunal Constitucional?
No, jo dic que és una anomalia que això sigui així, i crec que el punt de consens que podem trobar és aquest. Probablement, això deixarà una mica insatisfet a tothom, però requereix molt coratge arribar a un acord perquè t’has de moure de la teva posició. El que més em preocupa a mi és que no tenim ni tan sols l’instrument per enraonar d’aquestes coses. Això no es ventila amb un debat pressupostari de mitja hora ni un una sessió de control [parlamentària]. S’ha de buscar un instrument de treball, una metodologia i ser-hi tots per generar un espai de confiança.
Però la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern d’Espanya tampoc ha donat gaires resultats...
Bé, les coses tenen els seus ritmes. Tampoc hem d’enganyar-nos dient que això es resoldrà ràpidament, però jo estic content que com a mínim s’hagi engegat entre els governs d’Espanya i Catalunya, i ha donat alguns fruits. Com l'acord de desjudicialització per tornar a fer que la política ocupi un lloc preeminent en la resolució del conflicte, i que no vol dir que envaïm des de la política cap àmbit de decisió del poder judicial, sinó que tornem a fer política per resoldre problemes polítics. La comissió bilateral també s’ha reunit per parlar d’assumptes rellevants en la relació ordinària entre els governs. Ha disminuït molt el nombre de recursos interposats per ambdues administracions. Són bones notícies en un moment complex.
La taula de diàleg es reunirà abans que acabi l’any, com demana ERC?
Jo no tinc cap inconvenient, però ERC reclama moltes coses als altres que ella no fa. Fa un any i mig que demano que es reuneixi la mesa de partits [catalans]. A veure si aconseguim que es reuneixi abans de la taula entre governs.
Elena ja tarda a dimitir. I, si no dimiteix, Aragonès l’ha de cessar, sense dilació
Aquest dimarts va comparèixer al Parlament el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i va justificar la destitució del comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, per diferències en la feminització del cos...
Ha d’anar cap a casa. El conseller Elena ha de plegar, ha de dimitir. En primer lloc, un governant ha de resoldre els problemes. Si no es veu amb cor de resoldre els problemes, almenys no n’ha de crear, i està creant massa problemes. Li tinc molt respecte personal, però jo no vinc a fer amics i dic les coses com són. Ja tarda a dimitir. I, si no dimiteix, Aragonès l’ha de cessar, sense dilació. Perquè una persona que cessa el major Josep Lluís Trapero i posa Josep Maria Estela, i al cap de deu mesos el cessa perquè no està d’acord amb els nous comissaris que ha triat, això és una ingerència política. Intolerable. És dimissió. I la història de la feminització no me la crec. És una coartada que, a més, perjudica el concepte de la feminització.
Parlant de dimissions, creu que el diputat de Junts Francesc de Dalmases hauria d’abandonar l’acta de diputat per la polèmica amb la periodista de TV3?
Hi ha un codi de conducta pels diputats i diputades que és important que s’observi per part de tots. Hi ha convocada la comissió de l’estatut dels diputats per la setmana vinent, i allà és on cal aclarir si la seva conducta ha estat d’acord amb el codi ètic i quines decisions correspon prendre. No em vull anticipar a res i hem de ser molt respectuosos amb els procediments.