La Universitat de Saint Andrews, on ensenya la consellera Clara Ponsatí, “té el dret absolut d’aixecar una barricada” en defensa de la seva professora si així ho vol. Ho defensa a la seva columna a The Times Magnus Linklater, prohom escocès que ha estat director de diaris seriosos a Londres (The Sunday Times, The Observer...) i a la seva Escòcia natal (The Scotsman, The Times d’Escòcia). “Aquesta postura [defensar Ponsatí] no respon només al dret de l’empresari a protegir els seus treballadors, sinó a la independència que ha de regir qualsevol seu acadèmica”, argumenta.
El columnista recorda que “des dels seus inicis al segle XV, quan va ser fundada pels monjos rebels que fugien de la tirania dels catòlics francesos i de la rigidesa d'Oxford i Cambridge, Saint Andrews s'ha governat segons la seva pròpia norma, rebutjant la interferència dels governs de casa i de fora. Això és vigent avui: Louise Richardson, predecessora de [la rectora actual, Sally] Mapstone, ja va quadrar Alex Salmond [llavors líder dels nacionalistes escocesos] quan lamentava l'actitud [refractària] de la universitat a la independència d’Escòcia”.
Sigui vista com una rebel amb causa o una professora que treballa, afegeix Linklater, “Clara Ponsatí mereix aquella protecció”.
Ironia i acusacions
La gràcia de la columna és que aquesta conclusió arriba en un gir argumental sorprenent. Als paràgrafs anteriors, Linklater exposa, amb neutralitat irònica, les posicions contràries, inclosa la del govern espanyol (“Ponsatí és el Che Guevara de l’independentisme”) i sembla que els hi dona la raó.
“Què passaria si es tractés d’un estudiant refugiat de Mosul, sospitós de connexions amb Daesh?”, es pregunta. “O un ex membre de l'IRA implicat en alguna històrica atrocitat terrorista que s’investiga a Dublín? [...] O un vell soci del president Putin que ha deixat tot d’empremtes a l’escena d’un assassinat a Moscou? Els defensaria Saint Andrews amb el mateix vigor?”.
Per a Linklater, les acusacions de la justícia espanyola seran difícils de sostenir als tribunals escocesos. La sedició no existeix com a delicte tipificat a Escòcia. Tampoc la “rebel·lió violenta”. “Els tribunals escocesos hauran pres nota de la decisió del tribunal alemany en l’intent similar d'extradir el president català, Carles Puigdemont, que va fracassar perquè ell no es va implicar personalment en la violència i la “rebel·lió” no és un delicte a Alemanya”, explica.
Els comentaris a la columna són molt crítics amb Linklater.
La principal de la universitat, Sally Mapstone (abans ho havia estat a la d'Oxford) es va comprometre a protegir Ponsatí, perquè és “una col·lega valuosa”, però també perquè “hi ha raons legítimes per pensar que la persegueixen per actuar en defensa de les seves creences polítiques”, segons va dir oficialment la universitat, tot afegint que ho farà “respectant el degut procés legal”. És a dir, que la Saint Andrews acceptarà el veredicte del tribunal escocès, el que sigui, encara que obligui Ponsatí a marxar de Saint Andrews.