Mentre que qualsevol petit contacte polític de Catalunya amb Rússia es presenta com un tabú, per a Israel no representa el més mínim problema tot i el seu posicionament prooccidental, des de l'època de David Ben Gurion i fins i tot abans de la independència.
En plena difusió amb to conspiratiu de converses del director de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb contactes russos, també publicades pel diari nord-americà The New York Times a partir d'un informe de la Guàrdia Civil, ara s'ha conegut que Israel rellança els contactes amb Rússia amb la participació dels dos ministres d'Afers Exteriors, Yair Lapid i Seguei Lavrov. Les converses culminaran amb una reunió entre el primer ministre i el president, Naftali Bennett i Vladimir Putin, al mes d'octubre.
Lapid ha viatjat avui a Moscou, un cop finalitzada la celebració del Rosh Ha-shanà (el cap d'any jueu), on es reunirà amb Lavrov. Segons la diplomàcia israeliana, l'objectiu és abordar "qüestions estratègiques de seguretat i diplomàtiques", com l'ús d'armament rus en atacs des de Síria contra Israel. Segons les mateixes fonts, els contactes han estat a proposta dels russos.
"El ministre d'Afers Exteriors, Yair Lapid, fa la seva primera visita a Moscou, abans de la cimera Putin-Bennet", titula el diari Haaretz
El ministeri d'Afers Exteriors rus ha confirmat en un comunicat l'increment de contactes amb Israel i ha circumscrit la cimera entre Bennett i Putin en el 30 aniversari de les relacions diplomàtiques entre els dos països. "Estem interessats a crear associacions comercials bilaterals. Tot i la conjuntura desfavorable causada per la pandèmia, el volum del comerç rus-israelià ha augmentat un 36% en comparació amb el mateix període del 2020 i ha ascendit a gairebé 1.200 milions de dòlars", assenyala.
El comunicat del ministeri d'Exteriors rus
"Els dos ministres tenen previst discutir la coordinació de mesures per contrarestar els intents de revisió de la història i dels resultats de la Segona Guerra Mundial, la glorificació dels nazis i els seus seguidors i la negació de l'Holocaust", afegeix, cosa que és un afer central per a Israel. I també indica que pensen abordar la situació de Síria, on Rússia té un paper central, per evitar "enfrontament armat amb tercers estats, que podrien conduir a una perillosa escalada politicomilitar a tota la regió".
Rússia, i abans l'URSS, ha donat tradicionalment suport a la causa àrab al Pròxim Orient, especialment durant el mandat de Gamal Abdel Nasser a Egipte, però actualment el seu posicionament és més porós. "Suposem que la visita de Lapid a Moscou donarà un impuls addicional al desenvolupament d’una cooperació mútuament beneficiosa entre Rússia i Israel, principalment en el camp de la coordinació de la política exterior, per garantir una pau i estabilitat duradores a l’Orient Mitjà", manifesta.
"Espies del Kremlin casats, una fosca missió a Moscou i disturbis a Catalunya", titulava The New York Times, recollint un informe de la Guàrdia Civil
En contrast amb la normalitat que Israel, tradicionalment aliat dels EUA, conversa amb Rússia, Catalunya veu penalitzada qualsevol referència a Moscou i se li imposa un sever tabú, fins i tot se l'acusa de desestabilitzar la UE. Catalunya no és un Estat ni una potència geoestratègica, és evident, però la diferent vara de mesurar que aplica The New York Times quan simula escandalitzar-se, esdevé una hipèrbole conspirativa.