L'Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo (Skoltech) és un institut privat de recerca per a graduats a Moscou, Rússia. Conegut com el Silicon Valley rus, des de l'any 2011 forma investigadors i emprenedors, promou el coneixement científic avançat i fomenta la tecnologia innovadora per abordar els problemes crítics que enfronten les economies del món.

Aquest pretenia estendre's i posar la seva seu europea a Barcelona l'any 2018. Però això no va ser possible per les pressions del govern central. Des de la Moncloa veien reticències i, segons avança El Confidencial, els russos van decidir tirar-se enrere per evitar problemes amb Madrid.  L'estret vincle de l'Institut amb l'ecosistema industrial i empresarial fomenta la investigació de frontera i genera un flux de solucions innovadores en benefici de l'economia russa que era vist amb molt bons ulls per l'aleshores conseller de Polítiques Digitals (ara vicepresident del Govern), Jordi Puigneró. Els fets coincidien amb la posada en marxa del projecte a l'espai del Govern i l'única seu d'aquest gran centre es trobava a Singapur. La jugada va quedar en el no-res.

La trucada de la Moncloa

Així doncs, el digital també assegura que els contactes van ser proporcionats per l'empresari rus establert a Barcelona Alexander Dimitrenko. Quan l'esborrany entre ambdues parts, la Fundació Skolkovo i la Generalitat, estava tancat, l'ambaixada russa va cridar a Dimitrenko perquè ho frenés tot: “Vaig rebre una trucada del primer secretari de l'ambaixada de Rússia a Madrid, que em va dir que Skolkovo és una entitat governamental i volien saber què s'estava fent perquè li havia arribat un comunicat sobre el projecte. Em va demanar més detalls i li vaig explicar el memoràndum”.

Posteriorment, la trucada es va materialitzar: “Em va citar a un dinar a Madrid. Vam dinar a un hotel a prop de l'ambaixada i em va dir que lamentava comunicar-me que havien de parar el projecte. L'explicació era que existia la preocupació que l'operació no es percebria bé des del Govern d'Espanya. I em va arribar a dir que es podia interpretar com a interferència russa en temes d'Estat”, assegura Dimitrenko a El Confidencial.

La represàlia no només va ser empresarial. El mateix Dimitrenko assegura haver-ne "pagat" les conseqüències. L'Estat li va denegar la nacionalitat perquè el considera un espia rus. Un informe del Ministeri de Defensa no li va donar llum verda per poder fer aquest tràmit. Dimitrenko va realitzar la sol·licitud l'any 2018 i fa un any va rebre una notificació amb la qual se li transmetia que aquesta petició era rebutjada.

Cas Volhov

Els motius que argüeix l'Estat es basen en un informe del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol que diu: "A través de fonts pròpies, es té coneixement provat del treball conscient d'Alexander Dimitrenko, de 33 anys, per als serveis d'intel·ligència russos, dels quals rep missions". Alhora, el CNI apunta que l'empresari rus que viu a Catalunya ha detectat "contactes" d'ell "amb alguns dels principals líders del crim organitzat transnacional d'origen rus, per als quals també duu a terme diferents tasques". Convé destacar que en aquest informe no consta cap indici, font, prova o documentació que pugui corroborar aquestes hipòtesis.

En paral·lel, també ha estat implicat en el cas Volhov, on surt mencionat en aquesta informació. Segons un diari nord-americà, que ha accedit a l'informe de la Guàrdia Civil, l'empresari, juntament amb el cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, "van buscar assistència tècnica i financera de Rússia per a la creació de sectors bancari, energètic i de telecomunicacions separats d'Espanya". Alhora, també indica que Dimitrenko, juntament amb Boye, va consultar "a un líder d'un violent grup criminal rus, com a part d'un intent per establir un conducte secret de diners per finançar les seves activitats".

 

Fotografia de portada: imatge de les instal·lacions russes de Skoltech