L'advocat dels consellers Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, ha demanat a l'Audiència Nacional espanyola que arxivi la causa per rebel·lió i sedició contra els seus clients, en considerar que no hi ha proves contra ells. A més, ha demanat que el cas sigui investigat per un jutjat de Barcelona o, en tot cas, sigui la justícia europea qui determini si l'Audiència Nacional és la competent.

El lletrat reitera l'argument que l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent per jutjar els delictes de rebel·lió i sedició, segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, ni amb el Codi Penal del 1973 ni amb el del 1995, sinó que haurien de ser jutjats per un jutjat de Barcelona.

A més, recorda que el 2008 el ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional es va declarar incompetent per jutjar la rebel·lió del 1936. Per això, l'advocat considera que si ara es canvia el criteri, s'elevarà el recurs fins als tribunals internacionals de protecció dels drets humans. Si l'Audiència no trasllada el cas als jutjats de Barcelona, l'advocat li exigeix que plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la matèria.

D'altra banda, l'advocat considera que els seus clients no han comès cap delicte de rebel·lió, sedició ni malversació de fons públics. Sobre la sedició, diu que l'aprovació de lleis o resolucions no suposen cap alçament públic i violent, ni tampoc les mobilitzacions pacífiques de protesta. Així, diu que la convocatòria d'un referèndum il·legal no és delicte des del 2005 i que els incidents aïllats en hotels on residien policies no van ser violents ni es poden atribuir als dos consellers en el marc d'un "pla comú orquestrat per aconseguir la independència de Catalunya".

Per últim, Rull i Turull recorden a Lamela que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va desestimar la petició d'imposar una fiança civil preventiva de 6,2 milions d'euros als membres sobiranistes de la Mesa, com sol·licitava la fiscalia, i per això consideren que l'Audiència Nacional també l'hauria de revocar. Adjuntant la interlocutòria del Suprem, l'advocat afegeix que la xifra de 6,2 milions es calculava amb arguments "genèrics" i no se centrava en les circumstàncies concretes de la causa judicial.

A més, recorda altre cop que el fet que els 6,2 milions al·legats per la fiscalia fossin pressupostats i anul·lats pel Tribunal Constitucional, no significa que s'acabessin utilitzant. Igualment, assegura que ni Rull ni Turull tenien capacitat de gestió d'aquesta partida i que el propi ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va afirmar que la intervenció de les finances de la Generalitat impedia utilitzar cap euro pel referèndum de l'1-O. A més, s'ha aportat un certificat de la Intervenció General de la Generalitat que nega haver utilitzat aquesta partida pressupostària.