La desfilada de consellers de la Generalitat a Madrid les darreres setmanes serveix per enfocar el procés des d'una multiplicitat d'àrees. Al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, li ha tocat explicar la controvertida vessant de les infraestructures. Davant d'empresaris madrilenys Rull ha exposat el "centralisme" en temes de mobilitat per assenyalar una de les justificacions al moviment social que dóna suport a un Estat propi. És per aquesta "debilitat", que el polític català ha criticat que l'Estat tampoc era capaç donar solució a les demandes "democràtiques" a través del referèndum.

"Tan poca confiança hi ha a Espanya per proposar el referèndum i fer campanya per què ens quedem?" s'ha preguntat Rull. El conseller de Territori s'ha emmirallat amb el cas escocès, on l'exprimer ministre David Cameron va acceptar la celebració d'una consulta perquè abans que unionista, era "demòcrata". La campanya del govern britànic pel 'no' va anar centrada a fer oferiments perquè els escocesos es decantessin per la seva opció. "Els problemes no es prohibeixen, es resolen" ha exposat el polític català, parafrasejant el periodista Iñaki Gabilondo "poc sospitós de secessionista radical".

Els dubtes sobre la legitimitat en la forma del full de ruta ja són una constant a cada esmorzar informatiu del govern. Les preguntes aquest dijous han versat sobre com es materialitzaria que alguns municipis votessin en contra de la independència. "Miri, algunes zones d'Andalusia, per exemple, no van aprovar el seu Estatut i no per això s'hi van quedar fora" ha afirmat. Aquí és on ha girat la pregunta, demanant com podia ser que Catalunya, la qual va ratificar la Constitució del 1978 amb un 95% de suport afirmatiu, era una zona que ara tenia moviments ciutadans a favor de l'Estat propi.

Més li ha costat al també diputat per la llista de Junts pel Sí explicar si a la "nova Convergència" li havia afectat impulsar el procés independentista. Rull ho ha negat amb rotunditat, per bé que el moderador li ha citat dades on es mostrava un creixement d'ERC alhora que una caiguda electoral de la transició entre CDC i el PDECat. Aquí el conseller de Territori ha enunciat un argument que fins ara no s'havia sentit en cap d'aquestes reunions a Madrid, el de la crisi econòmica, que hauria sacsejat "també a l'exministre Gordon Brown i a José Luis Rodríguez Zapatero", com ha dit Rull.

No seria per a Rull més esperançadora la postura de l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en qüestions sobiranistes. "Tenia una actitud molt tancada" ha lamentat per exposar que la postura del Partit Popular ve a assemblar-se a dels socialistes. De fet, Ferraz no ha anunciat encara quina posició prendria en la votació del suplicatori del líder del PDECat a Madrid, Francesc Homs. Però sí ho han fet el PP i Ciutadans, assegurant que votarien a favor, i Podemos en contra. "Seria un dels actes més greus en una democràcia" considera Rull sobre que tirés endavant.

Infraestructures "centralistes"

L'auditori on Rull s'ha explicat era més petit que la sala on el president Carles Puigdemont va detallar el full de ruta, en la visita madrilenya de dilluns. Així les coses, el d'aquest dijous era un públic especialitzat en foment i que ha permès al conseller desplegar els arguments que al seu parer, il·lustren "els criteris polítics que per acció o per omissió" estarien supeditant la implantació d'infraestructures "amb racionalitat" a Espanya. Aquest model hauria comportat que el PIB creixés en els darrers anys per les obres públiques i no pel rendiment derivat, com a forma de "mecanisme de finançament diferit".

El corredor mediterrani, el túnel del Pertús o el xoc de la Generalitat amb ADIF, que al seu parer està "descontrolat", no només a Catalunya, sinó a tot L'Estat, són alguns dels casos que Rull ha mencionat per denunciar la forma com les infraestructures anirien per davant dels objectius econòmics. En aquest sentit, ha convidat els oients a fer-ne la prova. "Prenguin l'Euromed Barcelona- Alacant o l'AVE Barcelona-Madrid-Alacant i veuran que el segon va més ràpid" ha citat en la llarga llista d'aeroports, estacions, o fins i tot carreteres "que no van enlloc i ho dic perquè ho sé molt bé", ha dit.

La voluntat de la Generalitat no és la queixa, "mirin, és esgotador tirar la culpa a Madrid", sinó resoldre la situació. Aquesta cua li ha servit al representat del govern català per enunciar el "gran acte de país" que Puigdemont i Rull presentaran el 26-O amb l'objectiu d'aconseguir el traspàs de Rodalies. "A Renfe hi ha voluntat de parlar, almenys" ha celebrat. "FGC té una puntualitat del 99%, Rodalies del 84%, a regionals la puntualitat és del 49%, però en algunes línies en tenen una del 25%", això és inacceptable", ha denunciat. "Sabem què volem" i d'això anirà la trobada.