"Ara paguem les conseqüències d'anys de sequera d'inversions". Aquestes paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc del debat monogràfic sobre sequera i canvi climàtic, no han passat gens inadvertides. En el cas de Junts, han causat "estupor" i "indignació". També perplexitat. Així mateix ho ha traslladat el qui va ser conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant el Govern Puigdemont. En un missatge a X (abans, Twitter), l'actual president del consell nacional de Junts per Catalunya ha expressat aquesta "perplexitat" pels "retrets" que Aragonès fa d'"etapes anteriors de l'Agència Catalana de l'Aigua". Però les paraules de Rull, d'alta càrrega política, no han passat desapercebudes en uns moments en què Junts, a diferència d'ERC o el PSC, encara no ha decidit qui serà el seu cap de cartell a les pròximes eleccions catalanes, en principi previstes per al 2025 si s'esgota la legislatura. En aquesta direcció, Rull es posiciona de cara a un eventual lideratge electoral de Junts. 

El nom de Josep Rull per ser candidat de Junts al Parlament

Aquesta petició del dirigent de Junts per confrontar amb qui també és coordinador nacional d'Esquerra Republicana es produeix en un context en què precisament el nom de Josep Rull té molta força a les travesses per liderar la candidatura del seu partit a les pròximes eleccions al Parlament. En el millor dels escenaris, el partit situa com a prioritat que el 'presidenciable' sigui Carles Puigdemont, però respectaran la decisió que prengui al respecte el president a l'exili. També Jordi Turull, secretari general de la formació, és un probable candidat —però segueix inhabilitat per a exercir un càrrec públic fins al 2030 arran de la condemna del Procés. Tant en el seu cas com fins i tot en el de Puigdemont, a més, hi pesa i pot condicionar el calendari de l'amnistia. Ara bé, pel que fa a Rull, que també ha estat pres polític com Turul per l'1-O, la seva inhabilitació es va extingir el febrer de 2023 —fruit de la reforma del Codi Penal amb la derogació del delicte de sedició— i, per tant, qui ara encapçala el màxim òrgan entre congressos de Junts pot concórrer a unes eleccions des d'aleshores.

A la publicació de X, Rull repta el president a un cara a cara per "confrontar amb ell cadascuna de les decisions" que es van adoptar en els anys 2016-2017 —etapa en què Rull fou el titular d'aquest Departament, del qual depenia l'ACA— "en vector aigua". L'exconseller ha aprofitat per recordar que, en aquell període, el republicà era secretari d'Economia. La reacció de Josep Rull arriba després que el president de la Generalitat afirmés aquest dimarts que al seu Govern li ha tocat "posar el país al dia i fer la feina que estava per fer" en matèria de sequera "després d'anys sense inversions" que no es van materialitzar "per endeutament o austeritat mal entesa". Aragonès lamentava al llarg del debat que aquesta no havia estat una "prioritat" dels seus predecessors i altres governs.

Sobre la "paralització" d'inversions en matèria de l'aigua durant la dècada de 2010 que critica Esquerra Republicana, des de Junts per Catalunya sostenen que el darrer Govern del tripartit havia deixat un "deute de 1.500 milions d'euros" a l'ACA i que, amb els consellers Recoder, Rull i Calvet, van "eixugar-lo" fins a deixar un "romanent de tresoreria de 500 milions d'euros", quantia que reclamen que es destini a les infraestructures que es van aprovar amb la llei de mesures urgents i extraordinàries contra la sequera del maig de 2023.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!