Amb Oriol Junqueras a la presó, Marta Rovira ha assumit el lideratge d’Esquerra Republicana el 21-D. Així li ho va demanar el vicepresident quan va visitar-lo a la presó d’Estremera, i així s’hi va comprometre la secretària general d’ERC. “Aquestes van ser les seves paraules: t’has de posar al capdavant i heu de persistir”, ha explicat Rovira. “Jo li he promès que assumiré el que faci falta. Em sento segura, molt ben acompanyada i il·lusionada”.
Els republicans han presentat aquest dimarts la seva candidatura a les eleccions del 21 de desembre, i ho han fet amb una absència destacada: la del vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Toni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Raül Romeva i Carles Mundó. Tots ells formen part dels primers llocs de la llista, però estan a la presó a Madrid o a l’exili a Brussel·les. “Per molts més empresonaments i mesures cautelars que dictin, n’hi haurà d’altres”, ha sostingut la dirigent d’ERC.
“No podem normalitzar aquest fet”, ha advertit Marta Rovira, que ha criticat que estan empresonats per “un tribunal que no és competent” i per “uns presumptes delictes que considerem inexistents”. En aquest sentit, ha denunciat no són unes eleccions en igualtat de condicions: “Hi ha partits que parteixen amb un cert avantatge electoral perquè no tenen líders empresonats, assetjats i perseguits”. Malgrat tot, ha promès guanyar “per la dignitat, per la raó i per la justícia”.
No hi eren els membres del Govern, però sí que hi era la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, deixada en llibertat sota fiança pel Tribunal Suprem. Ocuparà el número quatre de la llista per Barcelona. També hi eren independents, com l’activista Ruben Wagensberg o l’escriptora Jenn Díaz, els representants de Demòcrates de Catalunya d’Antoni Castellà o exsocialistes, com Ernest Maragall, avui eurodiputat per Esquerra Republicana. “És la llista que hauria volgut Oriol Junqueras”, ha defensat Marta Rovira, que ha subratllat la transversalitat, diversitat i obertura de la candidatura, que "combina l’activisme amb l’experiència parlamentària".
Malgrat que ha avisat que poden arribar més mesures cautelars i més informes de la Guàrdia Civil, ha promès lluitar per revertir la situació actual. Ha posat el focus en els “46 projectes de país” que han estat “bloquejats, impugnats o anul·lats per una majoria política que al nostre país no existeix”. És per això que, durant la propera legislatura, esperen aconseguir fer-los avançar al Parlament i implementar-los.