El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, ha assegurat en una conversa amb El Nacional que és un error criminalitzar el referèndum britànic com si aquest fos el problema. El referèndum és només un instrument i el problema és la incapacitat que ha tingut la UE per repensar amb coratge el seu projecte. "El debat de fons -assegura- té a veure amb les sobiranies".

Quina serà la resposta des de Catalunya i des del Govern a la situació nova que obre el Brèxit?
D’entrada el que cal és posar de manifest el respecte absolut per una decisió que s’ha pres democràticament. Veurem en termes pràctics com s’executa. S’enceta un procés de negociació que es posa en marxa a partir del moment que s’apliqui l’article 50, que no serà immediat. Serà d’aquí a un temps i amb un lideratge que no serà Cameron. Per tant, en aquest moment no tenim mesures concretes que pertoqui prendre.

Però hi haurà efectes a Catalunya.
Que tindrà impacte en el cas català és evident. Parlem de 330 empreses catalanes en el Regne Unit, de 440 empreses britàniques a Catalunya. El Regne Unit haurà de restablir en termes d’acords i tractats les seves relacions amb tothom, també amb Catalunya. Hem de veure com evolucionen les converses.

Això generarà una dinàmica de debat polític a tota Europa. El president de l'europarlament, Martin Schulz, ja ha advertit sobre la possibilitat que apareguin altres propostes de referèndum similars...
La lectura de criminalitzar el referèndum em sembla absolutament equivocada. Aquí hi ha un problema que no s’ha afrontat amb prou coratge, que és repensar el projecte europeu. Voler criminalitzar el referèndum és una errada. No és més que una etapa en aquest període de descontentament que s’ha dirimit ara d’aquesta manera.

El debat de fons té a veure amb les sobiranies

D’aquest resultat penja un altre referèndum. La ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ja ha deixat clar que el Brèxit torna a posar damunt la taula el referèndum d’Escòcia...
El debat de fons té a veure amb les sobiranies. El cas escocès és evident. Es va fer el referèndum en un context determinat que ha canviat. Un dels arguments a favor de votar No a la independència d’Escòcia era la por -crec que injustificada- a quedar fora de la UE, i ara resulta que qui quedarà fora és el Regne Unit. Legítimament, molta gent que va votar No en aquell context ara diu: “si canvia el context, jo vull tornar-ho a parlar”. És legítim i normal que així sigui.

Com pot afectar Catalunya i la reclamació d'un referèndum català?
Amb la mateixa regla de tres, el binomi democràcia-negociació també es pot aplicar a Catalunya. El referèndum, la democràcia, és l’instrument. La conseqüència del referèndum no és ni el desastre absolut ni el paradís, ni el referèndum és la solució a tots els problemes, ni és l’infern. És un instrument per clarificar els termes en què nosaltres hem de començar a negociar. Posar l’èmfasi sobre el referèndum com si el referèndum fos el problema és com mirar el dit i no la lluna. El problema no és el dit, és la lluna.

El resultat tan ajustat és també significatiu, tenint en compte els debats que hi ha a Catalunya en relació a aquest tema...
Sí. Resulta que amb el 52% un país pot deixar de formar part de la UE. És important a l’hora de parlar de legitimitats numèriques aquesta xifra.

És important veure el referèndum com una oportunitat, també per a la UE. Si no, l'efecte contagi serà inevitable.

El que ha passat amb Escòcia i el Regne Unit desactivarà l’argument de la por a quedar fora de la UE?
Aquest tipus d’arguments s’utilitzen sempre per aconseguir un resultat determinat, quan un els analitza en detall és evident que aquest automatisme no és veritat. Fins i tot la sortida de la UE per part d’un Estat com el britànic no és una qüestió automàtica. Aquest risc, o suposat risc a quedar-ne fora, s’ha de posar ja en quarantena. A més, la UE no està en aquests moments per anar perdent territoris amb una gran capacitat de generació d’activitat econòmica, com podria ser el cas de Catalunya. És un luxe que la UE no es pot permetre. El referèndum britànic el que fa és obrir debats dins la UE, al Regne Unit, dins de l’Estat espanyol en casos com el català... Hem de veure el referèndum com una oportunitat per obrir debats.

Està preparada Brussel·les? Serà traumàtic?
Aquest és un fet inèdit. No hi ha un manual d’instruccions perquè mai no s’ha hagut d’aplicar com a tal. No espero que les coses vagin ràpides ni fàcils, tampoc tinc clar que tothom tingui les mateixes idees sobre com s’ha de negociar. La UE no és un ens autònom sinó que són molts governs que negocien cadascun amb els seus interessos. A partir d'aquest moment s’inicien unes converses amb la UE per veure com s’obren les negociacions amb el Regne Unit. Poden passar moltes coses. El que és molt important és que entenguem que aquí hi ha una oportunitat també per a la UE. Si no, aquest efecte contagi serà inevitable.