El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat aquest dilluns 16 d’octubre, a les 11 hores, una reunió extraordinària del Govern per analitzar l’informe que ha elaborat el Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat. En acabar, a les 13 hores, el cap de l’executiu farà una compareixença informativa davant dels mitjans de comunicació a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. L'informe es va donar a conèixer dimecres passat i contempla cinc fórmules de referèndum, totes elles acordades amb l'Estat i la major part amb participació dels ciutadans de tot el territori espanyol. A banda d'aquests cinc fórmules també aborda dues possibles vies alternatives, a partir d'acords polítics entre institucions representatives.
-
Els experts designats per Aragonès plantegen cinc fórmules de referèndum acordat amb l'Estat
- El Govern aprova la resta d'experts que, amb Astrid Barrio, assessoraran Aragonès a l'Acord de Claredat
-
Els experts d'Aragonès només contemplen l'acord amb l'Estat com a via per a l'autodeterminació
Finalitza aquí el directe de la roda de premsa del president Aragonès en el marc de l'exposició de l'informe del Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat. L'informe ha exposat 5 vies per abordar la solució del conflicte entre Catalunya i l'Estat, però el president Aragonès s'ha quedat amb "la via escocesa": celebrar un referèndum d'independència votada per tota la ciutadania de Catalunya. El president ha encarregat un informe jurídic a l'Institut d'Estudis d'autogovern per buscar el seu encaix legal i ha anunciat una taula de partits catalans per exposar la seva postura.
El president de la Generalitat ha considerat que una opció de referèndum sobre la independència és "possible, viable i legal", malgrat la negativa del govern espanyol i la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
El president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha lamentat "l'ús de la Generalitat per a l'estratègia d'ERC": "L'únic que ha fet és fer xantatge a l'Estat amb un referèndum", ha dit el cap de files de Ciutadans a Catalunya,
L'Acord de Claredat va ser rebutjat durant el debat de política general del 2022 pel Parlament de Catalunya amb els únics vots a favor dels comuns i Esquerra Republicana. En plena consulta de Junts per la seva sortida del Govern de la Generalitat, l'aleshores soci d'executiu d'ERC s'hi va abstenir, malgrat que en els pròxims mesos han titllat la proposta del president de "partidista". Mentre la polèmica sobre la qüestió de confiança plantejada per Junts a Aragonès estava sobre la taula, l'acord de claredat, aleshores, va quedar en un segon terme.
Aragonès ha desvinculat aquesta proposta de la investidura del pròxim president espanyol. "Els partits polítics ja han posat damunt la taula les seves condicions, avui no estem posant cap condició nova", ha reblat.
Sobre la influència que la proposta de l'acord de claredat pugui tenir a les negociacions entre l'independentisme i el PSOE, la portaveu del PSC ha reclamat no "barrejar carpetes" i ha subratllat que els socialistes "només" negocien "dins del marc de la Constitució". Amb la idea de no barrejar carpetes, Tortolero també s'ha distanciat de la possibilitat que les negociacions entre socialistes i independentistes inclogui el traspàs de Rodalies de Catalunya a la Generalitat i ho ha deixat en mans dels equips negociadors.
Esquerra Republicana "comparteix" la posició pública del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Els republicans valoren "molt positivament la determinació política del president" Aragonès en la cerca de vies de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol, i insisteixen que el referèndum sobre la independència, per la via de l'acord, és una eina "viable, necessària i democràticament inclusiva".
"Un referèndum sobre la independència de Catalunya realitzat entre la ciutadania de Catalunya". Aquesta és la via per la qual aposta el Govern per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, segons ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després d'analitzar en un Consell Executiu extraordinari l'informe elaborat per un grup d'experts sobre l'acord de claredat que proposa. Pots llegir la crònica completa de la roda de premsa del president en aquest enllaç
Esquerra Republicana considera que la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat només es pot resoldre a les urnes, i creu que la millor opció és, com ha defensat sempre, un referèndum d'independència. En aquest sentit, els republicans i les republicanes aposten per una fórmula amb pregunta clara i resposta binària sobre si Catalunya hauria d’esdevenir un estat independent. Així es posiciona Esquerra Republicana després de conèixer l'informe del Consell Acadèmic sobre l'Acord de Claredat, del que se’n desprèn la legitimitat i rigor de la fórmula que han defensat i defensen els republicans.
La portaveu del PSC, Èlia Tortolero, ha rebutjat aquest dilluns les "propostes que divideixen" i ha assegurat que la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya "divideix la societat". Ho ha dit en roda de premsa a la mateixa hora que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, presentava l'informe elaborat que el Govern va encarregar al consell assessor per l'acord de claredat. Tortolero ha confirmat que han rebut aquest document i que "el grup parlamentari l'estudiarà", però ha insistit: "Un referèndum divideix la societat i no estem en propostes que divideixin la societat".
Segons l'informe, el referèndum per al qual ha apostat Aragonès "consistiria, per exemple, a consultar la ciutadania de Catalunya sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria contemplar la independència i/o una nova acomodació en el si de l’Estat". L'informe avisa que aquesta tipologia de referèndum podria admetre "diversos tipus de pregunta" i posa d'exemples el referèndum d'Escòcia o el de Puerto Rico. En el segon cas, hi havia resposta múltiple: d’estatalitat, lliure associació o independència i statu quo. En cas de victòria de l’opció de lliure associació o independència, es preveia una segona votació
El president de la Generalitat també ha anunciat una taula de partits catalans per comunicar l'aposta del seu executiu per un referèndum d'independència votat entre catalans. Alhora, ha anunciat que demanarà un informe jurídic a l'Institut d'Estudis d'Autogovern per tal de trobar la via legal d'un referèndum d'independència acordat amb l'Estat.
Acaba la roda de premsa del president de la Generalitat en el qual ha explicat la seva aposta per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat en el marc de l'exposició de l'informe elaborat pel Consell d'Experts per l'Acord de Claredat. Aragonès s'ha mostrat clarament partidari de la primera opció de l'informe, que es basa en un referèndum d'independència que voti la ciutadania de Catalunya. "La via escocesa", ha dit el president.
"L'informe diu que el referèndum pot tenir formulacions i preguntes diverses. El referèndum d'inici seria per conèixer la posició de la ciutadania de Catalunya i a partir d'aquí aplicar el resultat", explica el president, qui recorda que va ser la via que va aplicar Escòcia. "Després es trobarien les vies legals i constitucionals perquè el resultat s'implementi", subratlla el president.
El president ha explicat també que les condicions de la independència arribarien després de la independència. De fet, és la mateixa via que va optar Escòcia. Primer el referèndum i, en cas de tirar endavant, es negociarien les condicions amb el govern espanyol.
El cap de l'executiu català considera que la interlocució entre cambres parlamentàries seria la millor opció per tirar endavant un referèndum d'independència. "Som un Govern que defensa la independència de Catalunya. La nostra aposta és la d'un referèndum d'independència", subratlla el president, qui opta per una "via escocesa".
Aragonès està "disposat" a escoltar les propostes de tots els partits. "Demano que també se m'escolti com a president del país", ha dit Aragonès, volent fer palès la seva aposta d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.
El president de la Generalitat allarga un altre cop la mà als partits i assegura que els partits tindran a la mà aquest informe de cara a les negociacions d'investidura.
Aragonès recorda les condicions per investir el president del govern espanyol. "Ja han estat exposades pels partits. Això va més enllà", diu el president, qui veu una oportunitat la investidura de Sánchez per tal de tirar endavant l'informe.
Aragonès subratlla que l'informe jurídic es basa en com es trasllada l'informe que ha exposat aquest dilluns l'executiu a la pràctica. A més, el president també es compromet que en els pròxims mesos hi haurà un debat ciutadà. "Les solucions sobre el futur de Catalunya han de ser compartides", assegura el president.
"La solució ha d'aportar estabilitat i que els ciutadans es facin seus els resultats", ha dit el president, qui ha agraït el paper dels acadèmics malgrat les seves "diferències ideològiques". "És una posició que reforça la posició del Govern i del president per apostar per un referèndum sobre la independència de Catalunya", ha afirmat el president Aragonès.
Aragonès allarga la mà als partits perquè el Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat pugui explicar als partits les seves propostes.
Aragonès anuncia que traslladarà a l'institut d'Estudis d'Autogovern l'ordre d'estudiar les vies jurídiques per un referèndum d'independència a Catalunya i entre catalans. El president també ha anunciat una taula de partits a Catalunya per tal "d'enfortir el consens" a Catalunya.
Aragonès aposta per un referèndum "a l'escocesa", que es basa en un sí o un no i acordat amb l'Estat. "Vull traslladar el meu agraïment als experts que han estat treballant en els darrers mesos", diu Aragonès, qui considera que la pròxima via és concretar els "camins jurídics".
Aragonès explica que l'informe estableix cinc vies diferents. "Per nosaltres, la millor via és la primera, que es basa en un referèndum sobre la independència de Catalunya dut a terme entre la ciutadania de Catalunya", ha subratllat el president Aragonès.
"La conclusió és clara: un referèndum a Catalunya sobre la independència és possible, viable i legal", ha dit el president de la Generalitat, que aposta per aquesta via per resoldre el conflicte.
Comença la roda de premsa del president Aragonès per explicar l'informe de l'Acord de Claredat.

El president del Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat, Marc Sanjaume, ha admès que els referèndums poden tenir "potencialment" el problema de "bloquejar el conflicte i no resoldre'l". Una de les vies que proposa el Consell Acadèmic és realitzar un referèndum "inicial" al territori subestatal -és a dir, a Catalunya. I, després, celebrar un segon referèndum "de ratificació o final" al territori estatal -Espanya. En aquest cas, el conflicte quedaria "bloquejat" si la ciutadania catalana opta per una opció en el primer referèndum, però la societat espanyola n'escull l'oposada en el segon referèndum. Aquí, segons Sanjaume, s'aplicaria una "tirania" de la majoria estatal per damunt de la minoria subestatal.
L'informe encarregat per Aragonès analitza les propostes establint pros i contres, i alhora indaga en el paper que hauria de jugar en la qüestió el Constitucional. D'aquest subratlla que la jurisprudència contrària als referèndums secessionistes s'ha format a partir de les propostes unilaterals basca i catalana. Un acord entre governs establiria, així, un nou escenari davant del qual l'àrbitre de la Constitució podria tenir una postura diferent.
El Consell Acadèmic per l'acord de claredat "recomana" la figura del mediador internacional, però no la considera "indispensable". En una roda de premsa des de Palau, el president del grup d'experts, Marc Sanjaume, ha explicat l'informe que el Consell ha traslladat aquest dilluns al matí al cap del Govern, Pere Aragonès. Sanjaume ha apuntat que el referèndum podria "perdre força política" si un dels bàndols el veu com una "eina partidista".
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha lamentat no haver rebut encara la proposta d'acord de claredat impulsada pel Govern i ha remarcat que quan la tinguin, es posicionaran. Tot i això, ha celebrat les mesures que s'han filtrat a través de la premsa afirmant que "benvingudes siguin les fórmules que proposem Catalunya en Comú des de fa tres anys".
Mentre ERC i el president Aragonès han reivindicat l'Acord de Claredat, els altres partits i entitats sobiranistes han criticat la proposta del president per "manca de consens". Entre ells, el del president Puigdemont, qui considera que es tracta d'un "camí partidista". L'Acord de Claredat és una aposta d'Aragonès proposada al debat de política general el 2022. Precisament, el Parlament de Catalunya va rebutjar una proposta de resolució dels comuns en el debat de política general del mateix any, amb només els vots a favor d'ERC i els comuns.
Els experts d'Aragonès només contemplen l'acord amb l'Estat com a via per a l'autodeterminació. A més, eviten pronunciar-se sobre la viabilitat de l'acord de claredat d'Aragonès aquesta legislatura. Podeu veure les conclusions del seu informe en aquest enllaç.
Els experts de l'informe per l'Acord de Claredat són el president Marc Sanjaume, Mar Aguilera, Eva Anduiza, Marco Aparicio, Astrid Barrio, Pau Bossacoma, Elisenda Casañas, Lesley-Ann Daniels i Josep Lluís Martí. El passat maig, van obrir la porta a estudiar vies més enllà del referèndum.
Els experts que han elaborat l'informe de l'Acord de Claredat plantegen fins a cinc fórmules per dur a terme un referèndum. El primer es basa a consultar "sobre la conveniència que el Parlament de Catalunya iniciés un procés de reforma constitucional que podria preveure la independència i/o una nova acomodació en el sí de l'Estat". En cas de prosperar aquesta reforma constitucional hauria de ser ratificada en referèndum per la ciutadania de tot l'Estat. Podeu consultar les altres quatre opcions en aquest enllaç.
L'Acord de Claredat és una idea que s'inspira en la llei de claredat referendària que es va aprovar al Canadà l'any 2000, després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Aquesta llei canadenca estableix les condicions de negociació entre el govern federal del país i alguna de les seves províncies, en cas de voler-se independitzar. Per començar la negociació, segons indica la llei del país, s'ha de fer un referèndum preguntant "amb claredat" als votants si volen la independència de la regió i s'ha d'obtenir un resultat "clarament" majoritari a favor.
L'Acord de Claredat és una aposta política del president Aragonès per tal de resoldre el conflicte polític de forma acordada amb el govern espanyol. El cap de l'executiu català va encarregar un informe a un consell d'experts per tal d'explorar les vies que té Catalunya per poder votar el seu futur. Aragonès i el seu executiu tindran l'última paraula i decidiran quina és la millor via.
El president Aragonès s'ha reunit a les 9 hores d'aquest dilluns amb els experts del Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat, que presideix el politòleg Marc Sanjaume. Dues hores més tard, Aragonès ha encapçalat la reunió extraordinària del Govern per analitzar l'informe per l'Acord de Claredat.
Bon dia! Comencem el directe de la roda de premsa del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que explicarà l'informe elaborat pel Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat. Podreu seguir el minut a minut de la roda de premsa, justament aquí, a la web d'El Nacional.cat.