El dirigent de C’s, Albert Rivera, ha dit aquest divendres a Els Matins de TV3 que no descarta entrar en un govern espanyol en un termini de dos anys, el 2019, coincidint en el següent període electoral amb les eleccions municipals, autonòmiques i europees: “Creiem que l’aprenentatge parlamentari, la tasca de control al govern i la negociació de pressupostos ens pot ajudar a plantejar-nos d’aquí dos anys entrar en el govern”, ha explicat.

Tanmateix, Rivera condiciona aquesta hipotètica entrada de C’s: “Vull entrar en un govern del qual em senti orgullós, no pas amb un que porti motxilles”, al mateix temps, s’ha congratulat que de moment, el PP, estigui respectant els acords de Govern i ha reclamat que aquest es vegi en els pressupostos.

Rivera ha estat preguntat sobre si trauria més redits com a Ministre de l’Interior i ha insistit que el seu partit porta vuit setmanes treballant al Congrés no “30 anys com el PP i el PSOE”. 

Sobre l’acord del seu partit amb el PP l’ha valorat com “molt positiu”, i ha assegurat que aquest permetrà desenvolupar polítiques socials com la llei d’autònoms, el bo social i el complement salarial per joves, entre d’altres.

Alhora, Rivera ha criticat el “No és no” del PSOE a la investidura de Rajoy: “És més útil negociar que mantenir-se en el No és no”, i ha reblat que els socialistes poden aprofitar la seva posició per tal de sotmetre a control parlamentari a l’executiu.

Rivera ha insistit que hi ha marcs d’acord entre el PP i el PSOE “tal com mostren les 100 mesures coincidents signades amb els dos partits”, i ha manifestat que sense el suport o l’abstenció dels socialistes sobre el tema de les clàusules sol l’acord “no surt endavant”.

“És millor mullar-se i modificar els pressupostos que abstenir-se”, ha dit Rivera, sobre la possible decisió final dels socialistes als comptes del Govern.

Preguntat sobre la pujada del preu de la llum durant l'onada de fred, ha criticat que "el model energètic d'Espanya és un fracàs col·lectiu" ja que no és competitiu i la pujada de la llum la paguen les classes mitjanes, ha apuntat.

Procés

El líder de Ciutadans ha considerat que el Govern hauria d'impedir la celebració d'un referèndum independentista a Catalunya amb "mesures jurídiques" perquè els funcionaris se sentin emparats per complir la llei.

Rivera ha assenyalat que s'hauria d'evitar un altre 9N "per no acabar en processos penals i inhabilitacions", ja que ha assenyalat que no li agrada que els polítics de la seva comunitat es vegin en aquesta situació.

Sobre la 'Operació diàleg', ha considerat que a Espanya "li sent molt bé que no hi hagi una majoria absoluta, perquè la majoria era molt prepotent", i ha celebrat que, per exemple, s'hagi celebrat la primera Conferència de Presidents després de quatre anys sense convocar-la.

Rivera ha dit que “com a català” va trobar “a faltar” l’assistència del President de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la Conferència de Presidents autonòmics que es va celebrar aquest dimarts. Sobre un tracte bilateral entre les Administracions catalanes i espanyoles, tal i com reclama la Generalitat, Rivera ha dit que no veu “incompatible reunions de treball bilaterals sobre determinats temes”, encara que aquest s’hauria d’incloure en “un model multilateral”.

Preguntat sobre l’actual paper que juga el PDeCAT en la política catalana, Rivera ha reblat que a Catalunya “s’ha abandonat una certa centralitat política” i ha dit que “s’han descompost” els dos partits que la formaven, en referència de l’antiga Convergència i el PSC, segons ell.

"No ha arribat el moment de tancar la via separatista i recuperar el diàleg?”, s’ha preguntat el dirigent taronja, i ha declarat que l’Operació Diàleg s’ha d’englobar en molts àmbits i no només en “aquell que interessa únicament a una part de catalans”.

Rivera ha insistit en aquesta posició i ha afirmat que “detecta cert esgotament” del procés independentista. Posteriorment, ha emplaçat al Govern de la Generalitat a “no convocar un altre referèndum il·legal”.

El dirigent de C’s també s’ha pronunciat sobre la judicialització del procés sobiranista: “Al final qui fixa la legalitat o la constitucionalitat d’una norma són els tribunals”.