L'ex-alcaldessa de València Rita Barberá "necessitava aquest sou perquè no tenia altres ingressos ni estalvis de cap mena". Així ha defensat l'exministre d'Afers Exteriors i un dels millors amics de Barberá, José Manuel García Margallo, la senadora morta ahir, a El Programa de Ana Rosa, i s'ha mostrat aquest matí "profundament" afligit per la mort de la dirigent política. "Hi ha hagut una profunda injustícia", ha dit.

"Rita va reconèixer que havia fet una donació de 1.000 euros per finançar una campanya electoral i a partir d'allà s'estableix una presumpció no provada que se li havia tornat els diners en dos bitllets de 500 euros i després una altra presumpció menys provada en el sentit que procedien de comissions il·lícites", s'ha lamentat l'exministre, que ha continuat dient que "si vostè compara totes aquestes presumpcions amb la realitat del patrimoni de Rita, hom s'adona de la desproporció del que ha succeït".

Margallo ha explicat que "Rita vivia en una casa de lloguer i estiuejava a Xàbia a casa d'una germana seva, aquest era tot el seu patrimoni després d'una vida al servei dels altres. Hi ha hagut una cacera mediàtica que l'ha afectat tremendament".

Sense ingressos, ni estalvis

"La responsabilitat per la qual s'estava estudiant Barberá era per una donació de mil euros i totes les altres coses no es poden acumular ara. Va seguir al Senat perquè entenia que renunciar-hi era admetre la seva culpabilitat", ha defensat.

"Ella no sabia què duraria el procediment i necessitava aquest sou perquè no tenia altres ingressos ni estalvis de cap tipus. Aquesta és la màxima prova d'honestedat d'un polític i el seu patrimoni era una casa de lloguer", ha assegurat el seu company de partit i amic.

L'absència de Podemos durant el minut de silenci per Rita Barberá al Congrés ha estat criticat pràcticament per tots els altres partits. Margallo també ha deixat clara la seva actitud: "Hi ha un error de base, intenten distingir el respecte personal del polític. Ells no són ningú per dir que una persona és corrupta i ningú que no sigui un tribunal pot fer-ho ni negar-li un homenatge a una persona morta", ha sentenciat.