Els esdeveniments viscuts aquest diumenge 1-O a Catalunya fan palès que, malgrat l'Estat va provar d’evitar la votació i demostrar que controlava –ni que fos policialment– el seu territori, només ho va aconseguir de manera limitada i amb un cost de legitimitat molt alt. Els propers dies veurem quines conseqüències pot tenir tot plegat. Ara bé, és també evident que l'Estat va aconseguir que no es votés amb normalitat, i l'impacte que hagi pogut tenir aquesta interferència en la participació i el resultat del referèndum és difícil de calcular. Els propers dies serem testimonis de com s'interpreten els esdeveniments de l’1-O i quins escenaris polítics s'obren.

Abans d'aquestes interpretacions, però, com podem analitzar el referèndum a partir dels seus resultats?

Els 2,26 milions de votants de l'1-O suposen el 42,3% del total del cens de 5,34 milions d'electors. Els votants favorables a la independència sumen un 37,8% del cens, mentre que els contraris en suposen el 3,3%. En termes globals, els resultats dels referèndums es comptabilitzen a partir dels vots vàlids, això és, de la suma dels 'sí' i dels 'no'. Així, els resultats del referèndum serien d'un 92% de vots a favor i un 8% de vots contraris a la independència.

Els 2,26 milions de votants en el referèndum suposen el 42,3% del cens de 5,34 milions d'electors: favorables a la independència 37,8%; contraris, 3,3%

La participació és més complexa d'establir a causa de les circumstàncies en què es va produir la votació, amb intervenció de les forces policials tancant col·legis, agredint votants o requisant urnes i paperetes.

Segons les dades oficials, els col·legis que no ha pogut participar del recompte per qualsevol dels motius anteriors cobrien uns 770.000 electors, que haurien participat però no han estat comptabilitzats. Això situaria la participació en 3,02 milions d'electors, un 56,8% del cens. Com que a hores d'ara es tracta de dades sense confirmar, això obliga a fer estimacions amb més prudència, a més del marge d'error que poden tenir aquests càlculs. En tot cas, és raonable assumir que una part d'electors van poder desplaçar-se a altres col·legis a votar, mentre que un cert nombre de vots s'ha perdut pel recompte, tot plegat afegit al context de tensió on un gruix d'electors poden haver preferit no participar.

Així, en aquest segon escenari, l'univers d'electors que es cobrien pels col·legis electorals que van funcionar amb un mínim de normalitat seria de 4,57 milions. Si calculem les dades a partir d'aquest segon escenari, la participació arribaria al 49,5%. Atesa la distribució dels vots entre les dues opcions, el 'sí' representaria un 44,2% del cens mentre el 'no' abastaria un 3,9%.

Per tenir un element de referència comparada, al referèndum de Montenegro s'establia una participació del 50% i un llindar d'aprovació del 55%. Cal tenir en compte que aquella votació es va fer amb normalitat –si més no comparada amb el cas català.

En l'assumpció de que tots els 770.000 vots robats haguessin optat pel 'no', els resultats serien: 60,9% pel ‘sí’ i 39,1% pel ‘no’

En canvi, per l'1-O, si assumim que la dada dels 770.000 correspon a electors que van emetre el seu vot però que la intervenció de l'Estat no va deixar comptar, la participació pujaria al 56,8%. En l'assumpció més restrictiva possible, on tots aquests vots haguessin optat pel 'no', els resultats del referèndum serien de 60,9% de vots pel ‘sí’ i un 39,1% de vots pel ‘no’.

És a dir, malgrat les circumstàncies adverses pels electors , els resultats del referèndum són comparables amb el referèndum de referència sobre la secessió en el context europeu, el de Montenegro, que introduïa certs criteris i on la participació va ser molt més alta, d'un 86% dels electors registrats. En l'altre cas recent a Europa, el referèndum escocès, hi van participar un 84,6% dels electors, tot i que l'acord entre els governs escocès i britànic no incloïa cap llindar de participació ni aprovació. Votacions com les de Montenegro o Escòcia assenyalen l'evidència que, en general, els referèndums es caracteritzen per grans índexs de participació.

En el cas català, l'únic referent recent d'una participació comparable són les eleccions del 27 de setembre del 2015, on hi van prendre part el 77,44% dels electors residents a Catalunya (tenint en compte el vot exterior, aquest percentatge cau al 74,95%).

En aquest context, quins resultats podríem esperar si el referèndum català s'hagués realitzat amb un mínim de normalitat? És la gran qüestió. A falta d'informació més acurada sobre la votació, es poden fer algunes aproximacions temptatives.

En condicions normals i una participació com la del 27S, el 'sí' obtindria la victòria malgrat que el 90% dels nous votants optessin pel 'no'

Aplicant el mateix percentatge de participació que el 27S, els vots absoluts en el referèndum de l’1-O arribarien als 4,13 milions. El criteri més restrictiu és considerar que els vots absoluts es mantenen igual, és a dir, que els 2,02 milions de vots favorables al sí no varien. En aquest escenari extrem, descomptaríem dels 2,1 milions de vots restants i un 3% de vots corresponents als blancs i nuls, i atribuiríem la resta de vots al ‘no’. Això deixaria 2,05 milions de vots pel ‘no’. Els resultats del referèndum en aquest escenari serien per tant d'un 50,4% a favor del ‘no’ i d'un 49,6% a favor del 'sí'.

Òbviament, l'assumpció que els dos milions de vots que caldria afegir optessin gairebé tots pel ‘no’ és molt extrema. Malgrat assumir raonablement que el ‘sí’ va mobilitzar-se al complet, només necessitaria que un de cada 100 nous vots es decantés cap al ‘sí’ per obtenir la victòria. Aquest escenari compliria amb els requisits establerts pel referèndum d'Escòcia. Però fins i tot situant-nos en l'escenari de Montenegro, el ‘sí ‘superaria el llindar del 55% de vots favorables només que fos capaç d'obtenir un de cada deu nous vots, és a dir, el 'sí' obtindria la victòria malgrat que el 90% dels nous votants optessin pel 'no'.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat