L’Estat espanyol necessita més temps per respondre al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) si ha vulnerat els drets dels 9 presos polítics catalans, condemnats per sedició i indultats parcialment pel govern de Pedro Sánchez. És el segon cop que ho demana. Inicialment, l’Advocacia de l’Estat havia de respondre les denúncies dels polítics de Junts i d’ERC el 12 de gener, després es va ajornar a aquest dilluns, 12 de febrer, i per segona vegada el tribunal ha permès ampliar el termini: fins al 8 de març, segons han confirmat fonts implicades en el plet a ElNacional.cat. La petició d’ajornaments no és excepcional, segons fonts jurídiques, però en aquest cas, el procediment és cabdal i especialment amb la negociació de la llei d’amnistia pels fets del procés, que novament ha tornat a la Comissió de Justícia pel vot negatiu de Junts. Ara, a més, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo ha escalfat el debat polític amb un possible indult al president a l’exili Carles Puigdemont.
No és la primera vegada que l’Estat espanyol demana una ampliació de terminis per respondre a la vulneració de drets. El tribunal d’Estrasburg també li va concedir dues pròrrogues per respondre sobre les vulneracions de drets denunciades pels exdiputats de JuntsxCat Jordi Turull i Jordi Sànchez. El mateix va passar amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras. L’advocat Jordi Pina, en nom de Turull i Sànchez, va presentar la demanda el juny de 2020 contra el Regne d’Espanya, on denunciaven que les autoritats judicials espanyoles van vulnerar els seus drets polítics. Finalment, l’Advocacia de l’Estat ha presentat la seva resposta i els demandants, la seva rèplica. E
Contra Marchena
El TEDH va unificar les demandes presentades pels 9 presos polítics d’ERC i de Junts en una mateixa causa. Una denúncia compartida per tots és que el Tribunal Suprem, amb el magistrat Manuel Marchena al capdavant, no era el tribunal competent per jutjar-los. La majoria eren aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i una factura en una de les delegacions a l’extranger va ser l’excusa del tribunal per assumir la competència. El tribunal es va ampliar de 5 a 7 magistrats perquè una altra irregularitat denunciada és que no se’ls permet el recurs a una instància superior, com en la majoria de casos. Els vots particulars de magistrats del Tribunal Constitucional (TC) sobre que la condemna per sedició del Suprem (amb penes de 9 a 12 anys de presó) va ser excessiva és també clau.
Llei d'amnistia
L'Advocacia de l'Estat va demanar la pròrroga de la resposta a la demanda dels presos polítics el gener passat, i el tribunal se la va concedir, segons s'ha sabut ara. Hi ha juristes que afirmen que la concessió dels indults del govern de PSOE als polítics catalans (les penes de presó no la inhabilitació a càrrec públic) pot ser argumentat per govern espanyol com una reparació del perjudici causat. I la futura llei d'amnistia també s'interpreta com una manera per evitar que el TEDH estiri les orelles, com en altres ocasions, al Reino de España.