Sílvia Requena, advocada i presidenta de la sectorial d'Igualtat i Drets Civils de CDC es va convertir ahir en la persona més buscada pels mitjans de comunicació al consell nacional de Convergència que se celebrava a Bellaterra. Després que va transcendir la seva voluntat de competir amb Francesc Homs a les primàries per encapçalar la candidatura convergent a les eleccions del 26-J, tota l’atenció se centrava en saber quina és la proposta que hi ha darrere d’aquesta dirigent pràcticament desconeguda fora de les parets del partit.

És el que El Nacional va intentar esbrinar en una conversa als passadissos del consell. “Venim a fer una passa valenta –assegura–. Això és una mostra més que ens prenem seriosament la renovació que farem en el pròxim congrés. Les bases del partit volen participar de manera viva i directa en l’elecció dels seus candidats. Nosaltres com a persones que no som professionals de la política, ens hem plantejat que podríem ser una aportació diferent a tota la qüestió que tenim oberta”.

Quan parla de "nosaltres" a qui es refereix?
No represento un corrent, no represento una generació...

Aquesta opció és una opció de les bases, de la gent que no ha tingut trajectòria professional de la política

Doncs, se li han atribuït diferents etiquetes les darreres hores...
Jo sóc la presidenta de les dones del partit. I això, evidentment, és una novetat en si mateixa, primer donar valor a la participació política femenina dins del nostre partit, que és de molta i dilatada tradició. D'altra banda, sempre m'ha tocat, com a advocada que sóc, estar en contacte amb els drets de les persones. La meva sectorial aborda grups que són marginats, discriminats... Aquesta forma de ser més defensiva que tenim dels col·lectius una mica diferents és el que ens ha mogut a participar dins de CDC. Però Convergència és moltes coses, gent jove, les sectorials, territoris, gent de talent ingent, molt anònima... i jo crec que sóc una síntesi de tot això.

Però, quan diu nosaltres a qui es refereix?
És una forma de parlar, no m’agrada personalitzar. Jo sé que represento coses, que represento sensibilitats, molta gent. Però no sé dir si ideològicament se’m pot adscriure en una banda o altra. Per tant, no sóc d’una família concreta. Puc, en determinades, coses ser progressista liberal, en altres socialdemòcrata... Com que ara tot això s’està confrontant, no m’agrada que em posin una etiqueta perquè és reduir molt el que nosaltres volem ser. Jo vull que s’entengui que aquesta opció és una opció de les bases, de la gent que no ha tingut trajectòria professional de la política, que tot això ho ha fet perquè ha volgut. Sincerament, aquest és el plantejament, volem fer la passa perquè realment ens creiem que hem de democratitzar això. Tot el lideratge que ha aparegut per aquí fins ara era un lideratge d’un tall molt concret, clàssic. Entenem que s’estan modificant aquests lideratges.

El futur de CDC no pot ser un partit de quadres, de notables, o de persones influents en determinats sectors, i prou

Representa aquesta gent nova que ha d’emergir a CDC, segons deia Artur Mas en la seva intervenció davant del consell nacional?
Evidentment. Perquè no sóc una cara coneguda. No visc de la vida institucional. No tenim ni idea del que vol dir ser un professional de la política. El futur d’aquest partit no pot ser un partit de quadres, o de notables, o de persones influents en determinats sectors, i prou. Ha de ser molt més. Com quan surt Artur Mas, fa una passa al costat i apareix un Puigdemont. CDC té moltíssima gent com aquesta i hem de posar-los en valor. El meu partit, al qual em sento tan orgullosa de pertànyer, és capaç de dir coses tan fortes com primàries. Volem ser un partit obert, modern, transversal, de base molt gran i no això que pugui haver sigut en el passat de partit de tall clàssic que feia l’assalt democràtic al poder entès en clau segurament molt masculina. Això s’ha d’eliminar.

Qui hi ha amb vostè?
Moltíssima gent, jo crec. Ho sabrem a partir del moment de fer aquest procés...

Però ara mateix, qui més hi ha rere la seva candidatura?
Ara com a candidatura el procediment no és posar moltes persones al capdavant perquè no estem fent encara la llista. A CDC fem dos processos. Primer una terna sectorial o territorial t’ha de donar suport. Jo aquí tinc un espai bastant gran que és a tota Catalunya: les dones. Puc dir tranquil·lament que sí, que les represento. Aquesta seria una via. Després també tenim molta gent que compartim generacionalment moltíssima trajectòria dins de la causa. Alguns perquè venim de molt lluny, ja érem membres de la JNC, hem estat en moltíssimes activitats... Aquest equip encara no està configurat. Jo evidentment l’estic començant a treballar. Però suports ja de gent sí que en tenim, esclar.

No únicament tinc el suport de Gordó. També tinc suports de la llista d'Homs

Germà Gordó?
No únicament. També tinc suports dins de la llista del mateix Francesc Homs.

Sí?
Sí, la llista és molt llarga, no només els diputats que van entrar.

Vostè en va formava part d’aquella candidatura.
Sí, vaig ser candidata al Senat.

A qui ha consultat abans de decidir presentar-se?
D’entrada he trucat Francesc Homs, havia de saber-ho, també li he dit al president Mas, i a la persona de Règim Interior del partit que és Francesc Sánchez. És normal que des de l’organització política actual sàpiguen que ho pensem fer.

Abans que se sabés públicament?
Sí.

No podia quedar vacant la invitació d'Homs a fer primàries

I què li han dit?
Primer, ha estat una cosa que forma part de la qüestió natural que ja hem obert. De fet, la invitació la va fer Homs. Jo considerava que no podia quedar vacant. Si es fa l’oferiment perquè d’alguna manera ens avancem al que serà, és seriós plantejar-se que com a partit tenim els recursos per fer-ho.

Què vol aconseguir?
Sobretot donar empenta a la gent, mobilització, això pot ser una nota de competència sana. I que els resultats acompanyin. Perquè immediatament després d’això tenim una campanya electoral cap a Madrid important.

Cap a Madrid per fer què?
Personalment, penso que només hi hem d’anar a reivindicar el referèndum. La meva posició és ben clara: El Madrid institucional no m’interessa gens. Però sí que m’interessa en la mesura que pot ser com Escòcia, has d’anar allà a intentar negociar que ens donin el que volem. Aquest és un poble major d’edat, que pot prendre les decisions que correspongui sense tuteles.

Es veu candidata?
Jo sí.

S'ha acabat tanta prudència. Anem a confrontar idees, projectes i persones, és una cosa molt natural

Es presenta amb ganes de guanyar?
Sí, em presento amb ganes de guanyar. Veig que la política s’està feminitzant. Tenim una Ada Colau a Barcelona, una Manuela Carmena a Madrid, tenim dones potentíssimes repartides per tot el territori de Catalunya, alcaldesses de noms diversos que m’encanten totes, amb els seus accents. Veig que CDC per primera vegada obre una porta a una oportunitat com aquesta. Perdre no és el que em mou. És un tema de coherència personal. Quan portes 31 anys al costat de tota aquesta gent que empeny cap a on empeny, al final també la passa és senzilla, ets advocada, tens la vida muntada. Que m'he d'instal·lar en una zona de confort i no intentar-ho? No! S’ha de procurar aportar coses diferents. I nosaltres ho tenim. Som disciplinats, bona gent, sempre prudents. S'ha acabat tanta prudència. Anem a confrontar idees, projectes i persones, és una cosa molt natural.