Constituïm, una agrupació de 17 persones, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la seva particular Constitució catalana, sorgida de la societat civil, segons ha explicat el seu portaveu, Jordi Domingo, després de recollir 3.400 suggeriments per Internet i fòrums diversos que s'han fet arreu del país. El redactat i articulat d'aquesta Constitució no està tancat, sinó que "és una eina de treball i de debat" per reflexionar. 

Domingo sosté que tenir un text articulat permet aportar més idees, "de veure què hi falta". Explica que partir d'un full en blanc aquest debat "és molt complicat". Per això, amb la seva proposta volen propiciar el debat de la Constitució catalana. "El nostre text és un text per esmicolar i triturar a base de la reflexió", ha argumentat. 

El portaveu ha explicat que la presidenta s'ha compromès a fer arribar el text als grups parlamentaris i a la comissió del Procés Constituent del Parlament. Tanmateix, la mateixa plataforma Constituïm farà arribar l'articulat als parlamentaris, així com a les entitats independentistes ANC, Òmnium i AMI. 

Domingo sosté que el text articulat es basa "molt en les persones", se centra "en el medi natural" i "sobretot en la democràcia i la participació". Per exemple, proposen un règim presidencialista, on el president de Catalunya sigui escollit cada cinc anys en una circumscripció única de tot el país, "un ciutadà un vot", ha explicat.

A més, el mandat estaria limitat a aquests cinc anys. Un model semblant el dels Estats Units. El Parlament, en canvi, hauria de ser triat en unes altres eleccions, juntament al Síndic de Comptes i el Síndic de Greuges, i el número de diputats seria variable. De fet, segons aquesta proposta, el sistema electoral haurà de ser de representació directa, de llistes obertes i a una sola volta. 

Llengües

Entre altres qüestions, i una de les que ha provocat més polèmica, és que el text preveu que en la futura República independent només el català sigui llengua oficial, juntament amb l'aranès a la Vall d'Aran, mentre que el castellà tindrà un tracte de “protecció dels drets de les persones que són castellanoparlants”. És a dir, en concret, segons recull el text, s'haurà de reconèixer que el castellà té un "estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir".

De fet, Domingo sosté que aquells ciutadans que hagin vingut a Catalunya després de l’etapa educativa o abans de la “normalització lingüística” haurien de poder “seguir adreçant-se a l’administració en castellà”. La resta, però, haurien “d’assumir que el català és la llengua oficial”. Amb tot, matisa que ni es perseguiria el castellà ni se’n prohibiria el seu ús a cap àmbit públic ni social. 

D'altra banda, els ciutadans d'altres estats amb "nexes culturals i lingüístics comuns" amb Catalunya podrien optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva.

Exèrcit, no gràcies

Pel que fa a la necessitat o no de tenir un exèrcit en el futur Estat català, Constituïm defensa que en una Catalunya "nació de pau" no serveixen "els exèrcits del segle XIX i XX". Domingo aposta, i així ho recull el text, per una Agència Nacional de Seguretat i Defensa, que "ha de protegir la ciutadania amb tots els mitjans que calgui".

Però segons ha explicat aquest advocat, no ha de tenir res a veure amb els exèrcits convencionals. També proposa un Institut Internacional de Pau i Treva per "propiciar la intervenció en llocs de conflicte per ajudar a la pau". Aquest estarà dotat d'un cos professional especialitzat que es dedicarà a la recerca i aplicació de mètodes no violents d'intervenció i de resolució de conflictes armats.

Eutanàsia

L'articulat d'aquesta proposta de Constitució garanteix també a totes les persones el dret de viure amb dignitat el procés de la mort, a rebre un tractament adequat al dolor i a cures pal·liatives integrals. Per això, proposen que la llei "reguli les condicions, requisits i garanties per a la pràtica de l'eutanàsia".

El futur

El projecte ha estat elaborat durant 15 mesos per diversos equips d’especialistes -entre els quals l'exjutge Santi Vidal, que no ha estat present a l'audiència-, i inclou 148 articles en la seva versió final que ha estat lliurada, en format digital, a Forcadell. El text ja té una versió en aranès i al castellà i la Universitat de Ginebra el traduirà a l'anglès, francès, alemany i grec, segons explica el grup. 

Aquest text constitucional comença ara la seva segona fase. L'objectiu és portar-lo a un segon debat públic a nivell nacional, amb representacions arreu del territori i internacionalment. 

Podeu consultar aquí el text íntegre

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat