La repressió judicial i policial del referèndum de l’1-O va ser un dels temes protagonistes del Chaos Communication Congress, un dels aplecs sobre ciberseguretat més rellevants d’Europa, que aquesta setmana ha celebrat la 34a edició a Lepizig (Alemanya). Un activista resident a Barcelona de nom Matthias (pseudònim: és un dels noms alemanys més típics) va explicar-hi els mètodes de l'Estat espanyol per censurar Internet les setmanes anteriors al referèndum, el mateix 1-O i els dies posteriors.

Les conclusions de la sessió diuen que “eludir la censura tècnica és fàcil... si no has d'educar 5,3 milions de votants!”. A més, “és potser el cas més gran de censura a Internet a la Unió Europea fins ara. El govern espanyol va intentar carregar la responsabilitat de la censura al registre de dominis d'alt nivell (el .cat)” i va exercir “enorme repressió contra creadors de webs mirall”. Però “malgrat la repressió al carrer i la censura a Internet, l'estat espanyol no va poder aturar el referèndum”.

Matthias, membre del Grup Promotor per la Sobirania Tecnològica, també va explicar com s’ho van fer per evitar la censura i com se les van empescar per clonar la informació, de manera que cada pàgina relacionada amb el referèndum que es tancava era substituïda gairebé immediatament per una altra i el cens universal no va ser tombat.

 

En previsió que el dia del referèndum la policia espanyola tanqués col·legis electorals, diu la presentació, “es va introduir un cens mundial accessible a través d'Internet que permetia la votació a qualsevol col·legi electoral”. L’activista ha explicat als assistents “com es va organitzar aquest cens per impedir que les persones votessin dues vegades”.

Matthias ha detallat els tipus d’atacs de l'Estat espanyol i quines lliçons se’n desprenen “per crear infraestructures més resistents”.

Repressió avançada

La repressió va iniciar-se el 14 de setembre amb l’assalt del proveïdor de serveis CDMON, que allotjava els servidors de les webs del referèndum, i el tancament de dues webs alternatives per ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, el mateix que porta les causes contra l’1-O.

El dia 16, va comminar els operadors de telecomunicacions (Movistar, Orange, Vodafone...) a monitoritzar i bloquejar el trànsit a les webs desactivades i també es va posar sota vigilància tot el domini .cat sencer.

Immediatament van arrencar els “miralls” per mantenir actives les webs alternatives. Menys d’una setmana després, “en va aparèixer una xifra massiva, fàcilment més de cent, encara que el nombre exacte no se sap”, segons Matthias.

El dia 20 de setembre, a més d’assaltar diversos departaments, com el d’Economia, la Guàrdia Civil va entrar a les oficines del domini .cat a Barcelona i es va apoderar de tots els ordinadors. També va detenir Pep Masoliver, director de l’Àrea de Sistemes i Innovació de la Fundació puntCAT, a qui van alliberar dos dies després, acusat de malversació, prevaricació i desobediència.

Segons les fonts, la repressió va tancar entre 25 i 140 pàgines web i moltes altres van ser redireccionades a dominis de la policia per ser intervingudes.

Superar la censura

Per superar la censura de les webs que informaven d’on votar, el ponent ha explicat com es va substituir la pàgina tancada amb miralls alternatius i també amb bots de Twitter i de Telegram i apps (que també van ser retirades, per ordre judicial, de Play, la botiga de Google).

Matthias ha detallat les peculiaritats tècniques d’aquestes webs, que aprofitaven la configuració del DNI i d’altres dades ordinàries.

L’assalt i control del CTTI, la infraestructura bàsica digital de la Generalitat (canalitza l’accés a Internet de tots els departaments) i els esforços de tota mena per bloquejar les connexions dels col·legis electorals ocupen una bona part de la presentació.

Internet Sociey (IS) va considerar llavors “inacceptable” aquesta repressió, perquè “impedeix la capacitat de qualsevol comunitat local d'usar Internet lliurement”, segons un comunicat. IS promou arreu el desenvolupament obert i l'ús d'Internet, intervé en l’establiment dels estàndards operatius de la Xarxa i administra el domini .org.