Tots els passos fronterers entre la Catalunya nord i sud han estat reoberts pels veïns en els últims mesos. L'últim va ser el Camí de la Vinyola, que va ser reobert divendres, i que aquest diumenge ha estat el lloc de trobada de desenes de persones que s'han concentrat per denunciar el bloqueig dels passos i reclamar la seva reobertura oficial i definitiva. Els manifestants, convocats per l'ANC Cerdanya i el Col·lectiu per l'Obertura dels Passos Fronterers, han fet una marxa lenta des de la Tor de Querol fins al pas de la Vinyola, i allà s'han fet uns petits parlaments. Després han assistit a una xerrada sobre l'exili a càrrec del diputat i exconseller Lluís Puig, que ha reivindicat la feina del president a l'exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. 

Dalmases trasllada un missatge de Borràs: "Quan obrim els passos obrim el futur dels Països Catalans"

Un dels que ha intervingut després de reobrir la Vinyola ha estat el diputat de Junts per Catalunya, Francesc de Dalmases, que ha volgut traslladar als veïns de la Catalunya nord dos missatges de part de la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. En primer lloc, Dalmases ha traslladat "tot el suport als alcaldes nord-catalans" per "parlar amb la llengua dels seus veïns" i mantenir el català present a les institucions. "Estem al seu costat perquè no hi ha manera més bonica d'entendre aquest país que saber que quan dius 'bon dia' i et contesten 'bon dia' continues sent a casa teva". En segon lloc, Dalmases, repetint paraules que li ha fet arribar Borràs, ha reivindicat que "si alguna cosa ens ha ensenyat l'octubre del 2017 és que som una pàtria completa". En aquest sentit, ha agraït els esforços de la Catalunya nord, sense els quals, "no hauria estat possible el referèndum". Per això, ha assegurat que "quan obrim els passos ens obrim al nostre futur, el futur dels Països Catalans", i que aquesta reobertura és una constatació que "no hi ha pàtria mitjana, només hi ha pàtria sencera". 

També ha assistit a la concentració el director de l'Oficina Europarlamentària de Junts i Lliures per Europa, Aleix Sarri, que ha reivindicat a través d'una piulada que "la Cerdanya no és ni francesa ni espanyola, sinó catalana". D'altra banda, ha assenyalat que el bloqueig, que el govern francès manté des de fa dos anys, "viola el Tractat de Schengen", i, a més, "és il·legítim". Amb aquest acte han culminat les diverses accions que els veïns han dut a terme al llarg del 2023 per anar reobrint els passos. En alguns casos, com el coll de Banyuls, els veïns han hagut de reobrir-los en més d'una ocasió, ja que les autoritats franceses els tornaven a blocar.  

França va decidir tancar diversos passos el gener del 2021 a causa de l'alerta antiterrorista, i tot i que en va obrir algun posteriorment, la majoria romanen tancats més de dos anys després. La qüestió es va abordar a la cimera hispanofrancesa el passat mes de gener, en la que Emmanuel Macron va posar com a condició la creació de "brigades mixtes" per controlar la seguretat en les fronteres. A mitjans de febrer, el ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va assegurar que el govern espanyol continuaria insistint per aconseguir que França accedís a reobrir-los, però fins al moment no s'ha produït cap canvi. La previsió és que el pròxim 30 d'abril l'executiu francès avaluï si els manté tancats o els reobre.