La maquinària judicial pel referèndum no només s'ha activat des de l'Estat espanyol. A mesura que l'escalada de pressió ha anat augmentant per intentar aturar la votació de l'1-O contra els seus màxims responsables, des de Catalunya també s'han activat tots els mecanismes de defensa a nivell judicial, no només per assegurar que es pugui votar, sinó per garantir que el referèndum d'autodeterminació sigui vàlid i vinculant. 

Perquè l'Estat espanyol i tota la seva màquina judicial, encapçalada pel Tribunal Constitucional i la Fiscalia General de l'Estat, no puguin aturar el referèndum, s'ha dissenyat un marc general amb un bloc d'eines jurídiques per a tots els investigats i per a cada un dels casos que arribin als tribunals i que estiguin vinculat, d'una manera o altra, al procés independentista.

Aquest nou marc es basa que el dret europeu preval i té efectes directes per sobre l'espanyol i que es tracta de normes superiors a la Constitució espanyola.

Per engegar la línia judicial a Europa, ERC ha posat en marxa un equip jurídic encapçalat per l'advocat Josep Jové que està a disposició de tots els lletrats dels membres del Govern de la Generalitat, el Parlament, alcaldes, regidors i entitats encausades a conseqüència del procés. 

Jové és qui va portar a Europa el cànon digital, el cèntim sanitari i les clàusules terra, guanyant el pols a l'Estat espanyol.

L'equip jurídic segueix les directrius del partit Pirata i per aquest motiu tots els dictàmens que es facin són totalment públics i estan a l'abast de qualsevol persona, càrrec electe o partit que n'hagi de fer ús per establir la seva estratègia judicial davant l'ofensiva de l'Estat espanyol.

Els tribunals europeus entren en joc

Per aturar l'ofensiva de l'Estat, el que busquen els advocats és que els jutges preguntin als tribunals europeus si és competència seva investigar els casos que afecten càrrecs electes, en aquest cas concret, el president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tots els diputats, alcaldes i regidors investigats.

Els magistrats catalans i espanyols no estan obligats a posicionar-se en una primera instància, però en una segona sí i tenen l'obligació d'adreçar-se al Tribunal per preguntar si és el dret comunitari europeu qui té les competències. Si la resposta és afirmativa, cap jutge pot investigar els càrrecs electes i legitima els càrrecs electes en les seves decisions. En totes. També les que afecten el referèndum i tot el procés sobiranista. 

Perquè això sigui possible, l'equip de juristes expert en dret europeu està elaborant diversos dictàmens. El primer, al qual ha tingut accés El Nacional, posa sobre la taula el Tractat de Lisboa, del qual en destaca la conclusió que "dels pilars de l'estat clàssics, en poc temps han desaparegut conceptes i valors fins ara tan sòlids com: frontera, exèrcit, impostos, política econòmica i fiscal o moneda. D'altres estan en camí d'uniformar-se, prèvia cessió a la UE de competències i sobirania, sotmesos a profunda revisió i uniformització comunitària com el Dret, la policia, la propietat, els procediments civils, penals i administratius o les relacions laborals".

En aquest sentit, l'informe destaca que "si aquests pilars han desaparegut, vol dir que afirmar que la Constitució empara o regula un tema ja cedit en la seva sobirania a la UE, és del tot absurd.
I utilitzar elements punitius, més enllà de la competència delegada rebuda per part de la UE, per haver cedit aquesta sobirania, és il·lògic".

L'equip de Jové diu textualment: "En aquest moment més del 85% de la nostra vida es regula i es legisla des de la Unió Europea. Això vol dir que el 85% d'allò que considerem normal en les nostres vides, amb els seus drets i deures, ja no depèn de l'Estat Espanyol, doncs ja no és sobirà en aquesta part".

El dictamen deixa buida la Constitució per actuar sobre els governants catalans perquè les competències estan delegades a la Comunitat Europea. Els juristes busquen que els jutges de la UE es posicionin en aquest sentit i que, ja no només abans de l'1 d'octubre, sinó després, totes les accions dels càrrecs electes catalans envers el referèndum siguin legítimes i, per tant, legals.

Segons una de les conclusions: "en la jurisprudència del TJUE, sense cap mena de dubte, podem afirmar que les normes constitucionals de qualsevol de les constitucions dels diferents estats membres no poden prevaler sobre el dret comunitari ni afectar la seva eficàcia dins de tot el territori de la Unió Europea".

La norma protegeix el president Puigdemont, la presidenta Forcadell, els membres de la Mesa del Parlament, diputats, alcaldes i regidors i a la vegada dona plena validesa al referèndum d'autodeterminació.

Llegeix aquí íntegrament el dictamen