El Parlament de Catalunya presentarà recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’obliga a mantenir de manera permanent les banderes espanyola i catalana a la façana de la cambra. Fonts de la Mesa han explicat aquest dimarts que la institució defensa el seu model actual, basat en el costum i en la seva autonomia parlamentària, i que mantindrà la seva posició mentre no hi hagi una resolució ferma. Segons aquestes mateixes fonts, el Parlament considera que no existeix cap mena de discriminació, ja que les dues banderes s’exhibeixen conjuntament només en dies de ple. Aquesta pràctica, asseguren, s’aplica des de l’any 1980 amb la voluntat de “comunicar a la ciutadania” que hi ha sessió parlamentària.

La cambra defensa que aquest ús respon a un costum consolidat que va ser ratificat formalment per un acord de la Mesa l’any 2009. Aquest acord estableix que tant la bandera catalana com l’espanyola es col·loquen abans de l’inici del ple i es retiren un cop finalitza la sessió. El Parlament argumenta que aquesta decisió s’emmarca en la seva autonomia per regular els seus propis símbols i funcionament intern. En funció de la resposta judicial al recurs, la institució no descarta fer un pas més i presentar un recurs de cassació. A més, recorden que altres parlaments també utilitzen la presència de banderes com a element simbòlic per anunciar la celebració de sessions.

La polèmica té l’origen en una resolució del TSJC del passat 20 de març, arran d’una denúncia de l’entitat Impulso Ciudadano. El tribunal va estimar parcialment la demanda i va ordenar, com a mesura cautelar, que la bandera espanyola onegi de manera permanent a l’exterior de l’edifici. En canvi, va desestimar altres reclamacions de l’entitat, com la presència obligatòria del símbol estatal a més espais interiors de la cambra. Impulso Ciudadano havia denunciat l’absència habitual de la bandera espanyola a l’exterior i interior del Parlament, i havia qualificat la situació d’“inconstitucional”. També criticava que la senyera tingués una presència predominant. Tot i això, el tribunal només li ha donat parcialment la raó.

Els suplements de crèdit, la setmana que ve amb els suports assegurats

En paral·lel a aquesta qüestió, el ple del Parlament votarà la setmana vinent els dos decrets del Govern de pròrroga pressupostària que inclouen suplements de crèdit dels pressupostos de la Generalitat. Fonts parlamentàries han explicat que la sessió s’allargarà durant tres dies i arriba després que l’executiu retirés els comptes per manca de suports, ja que només havia pactat amb els Comuns i va decidir guanyar temps per negociar amb ERC. La Mesa també ha tramitat la petició de la CUP perquè comparegui el president de la Generalitat, Salvador Illa, arran de la decisió del TSJC d’executar provisionalment la sentència que anul·la parcialment el decret sobre el règim lingüístic del sistema educatiu català. Aquesta sol·licitud se suma a la de Junts, però cap de les dues s’ha inclòs en l’ordre del dia del pròxim ple.

Sí que es debatrà, en canvi, la tramitació per lectura única d’una proposició de llei del PSC per modificar el règim sancionador de la llei ferroviària contra els grafits en trens i infraestructures. També es portarà al ple una proposta per modificar la normativa sobre el dret a morir dignament, així com debats a la totalitat de lleis impulsades per ERC i Junts en matèria audiovisual i tributària, respectivament.