El cantautor Lluís Llach ha reaccionat amb rotunditat a la nova ofensiva del jutge Pablo Llarena per intentar detenir el president a l'exili, Carles Puigdemont, esquivant la reforma penal i buscant la màxima pena per malversació. "Avui el president a l'exili, Carles Puigdemont, em representa més que ahir. Totes les conjures profetitzades s'acompleixen", ha indicat Llach, recordant que el president sempre havia dit que la reforma legal pactada per ERC i el PSOE no acabaria la persecució política. 

La reforma del Codi Penal, impulsada per ERC y el PSOE, que ha entrat en vigor aquest dijous, no beneficia Puigdemont ni els consellers a l’exili, i menys els manifestants anònims, a parer d’alguns juristes. I és que el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa contra els independentistes catalans, en l'actualització del seu processament ha retirat el delicte de sedició, des d’avui derogat, però imputa a Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig el delicte de malversació (art.432 del Codi Penal), que implica fins a 8 anys de presó de forma agreujada, perquè sosté que no se li pot aplicar la malversació atenuada (art.432 bis) introduïda en aquesta reforma, i que castiga fins a 4 anys de presó la malversació que no implica un lucre personal. Hi ha juristes que han qualificat la interpretació del jutge del Tribunal Suprem “d’inversemblant”.

En concret, el jutge imputa al president Puigdemont com a màxim representant del govern català, el conjunt de les despeses pel referèndum de l'1-O, mentre que a Comín i Puig ho fa per les despeses de l'encàrrec de les cartes censals a Unipost, que van costar 1 milió d’euros, però que al final no es van pagar. Aquesta interpretació de la malversació feta per Llarena també pot perjudicar els presos polítics condemnats pels delictes de sedició en concurs medial amb malversació, que són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull.  Caldrà veure la revisió de la seva condemna que farà la sala presidida per Manuel Marchena. També podria perjudicar els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici al TSJC, així com els alts càrrecs del jutjat d’instrucció 13 i el 18, acusats de malversació per l'1-O.

Llarena exposa en la seva sorprenent interpretació, que no es pot aplicar el nou delicte de malversació (art.432 bis) en les despeses pel referèndum de l’1-O perquè “s'hi poden apreciar aparença de concórrer ànim de lucre”. Hi afegeix que la jurisprudència del Tribunal Suprem manté que es pot aplicar el delicte de malversació bàsic i agreujat, quan “l’ànim del subjecte actiu és disposar com a propietari, a títol definitiu, del patrimoni públic, mentre que el tipus atenuat és únicament si es disposa temporalment d’una cosa amb intenció de tornar-la posteriorment, i per tant com a mera voluntat d’ús temporal d'aquesta, i -conclou- que en aquest cas no s’aprecia”.